La Guerrilla dels Cossos ha començat a publicar recentment un bloc i es planteja tot una sèrie d’activitats a Terrassa. Neix així aquest nou col·lectiu per fer activitat des de la “formació i la lluita per desobeir l’heteropatriarcat”, tot “treballant per aconseguir la lliure expressió i moviment dels cossos, a través d’accions creatives que ens permetin trobar noves estratègies de denúncia i sensibilització”. I ho volen fer compartint, creant i investigant.
QUÈ VOLEM FER?
Al llarg dels anys la ciència i la religió han establert un sistema heteropatriarcal i masculí que ha provocat una opressió dels cossos. També ha influït en aquesta opressió, la lògica productiva i competitiva, que ha alimentat la seva explotació i la dominació.
Ens referim a opressions com ara: com l’heteropatriarcat promou la pressió estètica, l’heterosexualitat imposada, la negació del dret a decidir sobre el nostre cos i mouren’s en total llibertat, etc.
Creiem que el cos és digne de ser estimat i té el dret de ser lliure. Per això:
volem denunciar situacions de violència i d’injustícia sobre els cossos per aconseguir un món més just i respectuós amb les persones. Volem una societat on es respecti la pluralitat dels cossos i on puguem viure sense construccions de gènere, d’orientació sexual, de classe o de nació.
volem formar-nos, aprendre i investigar sobre els nous coneixements i posicionaments en relació al feminisme, la diversitat sexual, la migració, etc.
volem crear un espai col·lectiu on generar continguts i coneixements des de la comunitat.
volem aprendre a desobeir per treure’ns de sobre aquestes opressions i detectar les pressions que afecten als nostres cossos per tal de deconstruir-nos i reconstruir-nos altra vegada d’una forma més lliure.
COM HO VOLEM FER?
Compartint. Creant un espai de bon rotllo per compartir idees, somnis, reflexions, tendresa i lluites, i fent xarxa de grups amb objectius semblants als nostres.
Creant. Realitzant accions creatives de denúncia i sensibilització.
Investigant. Trobant solucions que abordin l’opressió dels cossos d’una manera integradora, no treballant exclusivament qüestions de rols de gènere sinó també l’heterocentrisme, el coitocentrisme, l’occidentalisme, etc.
Una de les primers publicacions de la Guerrilla:
27 d’Octubre: pengen sis bruixes a Terrassa 
En un dia com avui la Guerrilla dels Cossos vol recordar que un 27 d’Octubre de 1619 sis dones de la nostra ciutat van ser acusades de bruixeria i penjades al torrent de les Eimerigues, a Vallparadís.
Volem denunciar que avui, lluny de desaparèixer, l’opressió contra les dones que defugen dels rols imposats per la societat no només continua sinó que s’ha estès a tots aquells cossos que no volen sotmetre’s a la pressió patriarcal.
Contra aquesta opressió i reividincant-nos hereves de les dones que cremaren ahir la Guerrilla dels Cossos proposem la insubmissió dels cossos, la desobediència constant.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Si voleu saber més detalls del judici a les dones egarenques podeu accedir a la informació que hem introduït a la viquipèdia.
Cacera de bruixes a Terrassa
La Cacera de Bruixes a Terrassa (1615-1619) és el procés durant el qual sis dones de la ciutat de Terrassa, varen ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort el 27 d’octubre de 1619.
El procés fou reproduït per Francesc Maspons i Labrós en la revista Lo Gay Saber de l’any 1880, en un article titulat Las Bruixas.[1]
Origen de la cacera
L’any de l’ajusticiament de les bruixes de Terrassa, Catalunya pateix una situació social complicada amb profundes contradiccions socials on la gent es veu sotmesa a la pobresa i l’arbitrarietat del poder. En aquest context polític i gràcies a l’evolució ideològica de l’Església, que deixa de considerar la creença en els fenòmens sobrenaturals com un símptoma d’heretgia, tant les condicions climàtiques extremes -sequeres i gelades- com la mort dels infants o els animals són atribuïdes a l’acció de les bruixes.
Tot i que a Espanya la cacera de bruixes va deixar un nombre de víctimes inferior a la mitjana europea, segons Baltarsar Ragon, ja a principis del segle XVII molts veïns de la vila de Terrassa estaven trastornats perquè es creien voltats de bruixes.[2]
Durant aquests anys, i segons diuen les llegendes locals, grups de dones egarenques es troben amb el diable a la Quadra d’en Palet.[3] En aquestes trobades les suposades bruixes s’abandonen a un ball frenètic i perden el control de si mateixes, entregant-se al diable en una orgia abominable.
Alguns historiadors assenyalen que aquestes reunions de dones, d’haver-se produït, podrien haver tingut un fort component pràctic, encaminat a resoldre problemes habituals de la vida quotidiana o temes relacionats amb la salut, ja que determinats coneixements i pràctiques, especialment les relacionades amb la sexualitat o la biologia femenina havien quedat marginades per la medicina oficial que era exercida gairebé exclusivament per homes.
Inici del procés
La Bruixa, gravat del pintor alemany renaixentista Albrecht Dürer.
En aquest clima d’histèria, l’any 1615, Joana Ferré és acusada a Terrassa, juntament amb altres deu dones, de bruixeria.[4] El 2 de Juliol de 1615, el Sant Ofici de Barcelona demana a les autoritats egarenques el trasllat de les encausades a la capital catalana. D’aquestes onze dones només tres són empresonades: Margarida Tafanera, Micaela Casanovas “Esclopera” i Guillermina Font “Miramunda”.[2] En ser alliberades, les altres tornen a Terrassa o fugen a altres ciutats. Les que són alliberades, però, continuen sent considerades sospitoses de bruixeria pels veïns de Terrassa, que comencen a assetjar-les arribant, fins i tot, a apedregar-les públicament i acusar-les de prostitució.
Davant el clima d’hostilitat que es viu a la vila, el 26 de desembre de 1618, l’ajuntament de Terrassa demana la presència del caçador de bruixes Joan Font, de Sallent. Amb la seva ajuda, el 23 de maig de l’any següent, un tribunal civil format pel batlle de Terrassa i els seus col·laboradors detenen i condemnen a sis dones, algunes de les quals ja havien estat alliberades per la Inquisició pocs anys abans: Margarida Tafanera, Joana de Toy, Joana Savina, Micaela Casanovas, Eulàlia Totxa i Guillermina Font.[3]
La primera empresonada sotmesa a turment ha estat Margarida Tafanera, a qui el seu propi germà acusa d’haver embruixat a la seva esposa perquè no pugui tenir fills. Amb una confessió obtinguda sota tortura, Margarida Tafanera esmenta el nom de Joana de Toy. Amb ajuda d’altres confessions voluntàries i acusacions de vilatans, es procedeix a detenir i torturar a la resta de dones.
Les acusades són empresonades a dins del Castell de Terrassa i sotmeses a sessions de tortura que duren el temps que es triga en resar un parenostre. Degut a la impossibilitat de repetir un judici per part del Tribunal de la Inquisició, les empresonades resten a la Torre del Palau a l’espera d’un judici civil. Finalment, un cop jutjades i havent-se llegit de manera pública la seva condemna, les dones són penjades a la Pedra Blanca, a prop del pont de les Eimerigues, el 27 d’Octubre de 1619.[2]
http://guerrilladelscossos.blogspot.com.es/2014/10/27-doctubre-pengen-sis-bruixes-terrassa.html
http://guerrilladelscossos.blogspot.com.es/p/blog-page_68.html
Deixa un comentari