10 accions urgents per redreçar el rumb cap a l’escola inclusiva

Redacció

La Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva de Catalunya constata que, quan han passat tres anys de l’aprovació del Decret 150/2017, «no millora la capacitat de les escoles d’acollir tot l’alumnat del seu entorn, sigui quina sigui la seva condició». El Departament d’Educació, informa aquesta coordinació d’entitats, «assegura que hi ha més recursos, però les dades no conviden a l’optimisme i amb massa freqüència arriben casos individuals que més aviat fan pensar que no només no avancem, sinó que fins i tot podem estar reculant».

Davant d’aquesta situació, que s’allarga en el temps, i davant la convocatòria electoral anunciada per febrer del 2021, la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva de Catalunya fa arribar a les diferents candidatures i a la societat en general un decàleg de reivindicacions que consideren «fonamentals a fi de redreçar el rumb, recuperar el temps perdut i tornar a observar progressos en aquest llarg camí». Es tracten qüestions específiques i concretes i altres mesures de caràcter més general, com la reducció de ràtios a les aules o l’extensió de metodologies que fomentin la personalització de l’aprenentatge. El decàleg ha estat enviat al Departament d’Educació, els grups parlamentaris, els mitjans de comunicació i entitats de la comunitat educativa.

Nascuda el 2001 per promoure un ensenyament públic i concertat inclusiu i de qualitat per a tothom i en especial pels alumnes amb discapacitat, la Plataforma està integrada per famílies, professionals de l’educació i entitats socials com la Federació Ecom, Dincat, Down Catalunya, Fundació Catalana Síndrome de Down, Aprenem, Aspanias, Associació Catalana de Dislèxia, Associació Catalana del Síndrome 22Q, Centre de Recursos Educatius ONCE-Catalunya, Fundació Aspasim, Fundación Autismo Diario, Fundació Gerard, LADD, AFFAC o Fapel, entre altres.

Podeu llegir, tot seguit, el decàleg d’accions:

1. La creació d’una comissió que faci un estudi sobre la situació dels Centres d’Educació Especial, i en especial els següents aspectes:

• Per què el curs 2019/20 s’ha arribat al rècord històric d’alumnat escolaritzat als CEE, amb 7.456 alumnes. Cal una anàlisi estadístic sobre la tipologia d’aquest alumnat: edat, curs acadèmic, tipus i grau de discapacitat.
• Cal examinar amb especial atenció dos aspectes: el percentatge de població escolar d’origen migrantque hi ha als CEE; i el percentatge de població escolaritzada fora de la seva comarca.
• La situació de l’alumnat que fa escolarització compartida. Avantatges, desavantatges i resultats d’aquest model.

2. Garantir el suport econòmic a tots els CEE, públics i concertats, que presentin un pla per reconvertir-se en CEEPSIR. Recordem que fa un any i mig (abril 2019) es va anunciar la convocatòria d’un concurs pels CEE que volguessin fer el pas. Per què no s’ha convocat?

3. L’elaboració i difusió d’un estudi avaluatiu sobre el funcionament dels CEEPSIR i de les SIEI des de l’aprovació del decret 150/2017, des d’una òptica quantitativa i qualitativa. Juntament amb aquest estudi caldria conèixer quina planificació fa el Departament d’Educació sobre el desplegament d’aquests dos recursos a tot Catalunya en els propers anys.

4. La implantació progressiva de la figura de la infermera escolar a l’escola pública i concertada, tal com han demanat altres entitats socials i tal com el Parlament de Catalunya ha instat a fer al Departament d’Educació.

5. L’establiment d’un sistema d’indicadors quantitatius i qualitatius fiables, a fi de poder prendre regularment el pols a l’evolució del sistema inclusiu. Aquesta petició té dos vessants específiques:

6. Cal una sèrie estadística fiable i rigorosa sobre l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat (intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental) a Catalunya en els darrers 20 anys. L’alumnat amb discapacitat és el que més fàcilment és expulsat del sistema ordinari, però en els darrers deu anys aquest fet s’ha emmascarat estadísticament per la via d’ajuntar-lo, sota diversos conceptes, amb un altre tipus d’alumnat que molt majoritàriament trobem ja al sistema ordinari.

• Calen uns indicadors en consonància amb l’ODS4 i els darrers informes (demolidors i aclaridors) sobre l’incompliment de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.
• La publicació del mapa de recursos de l’escola inclusiva. Volem recordar que ja fa tres anys que se l’espera, des de la publicació del decret 150/2017. Aquest mapa ha de ser una eina al servei de polítiques clares i transparents que garanteixin que el recurs es desplaça allà on és l’alumne i no l’alumne allà on hi ha el recurs.

7. L’elaboració d’un estudi sobre la cultura inclusiva d’escoles i instituts a partir de l’anàlisi d’una mostra representativa de Projectes Educatius de Centre (PEC), la Proposta Pedagògica del Centre (PPC) i altres documents de gestió, planificació i organització del centre. Aquest estudi ha d’analitzar també les accions que es duen a terme per promoure la inclusió en l’horari no lectiu, en especial el temps de migdia/menjador, sortides, colònies i activitats extraescolars organitzades pel centre.

8. Intensificar les accions inclusives a l’etapa postobligatòria, amb l’avaluació i ampliació dels Itineraris de Formació Específica (a més territoris i a més disciplines), i l’adaptació del batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà per alumnes amb discapacitat, amb una durada de tres anys.

9. Promoure el canvi legislatiu que permeti l’atorgament del títol de l’ESO adaptat als alumnes amb discapacitat que hagin assolit els objectius marcats al seu Pla Individual, i que mentre això no s’assoleixi s’informi els centres que aquests alumnes han d’obtenir el graduat ordinari. I modificar la normativa perquè l’obtenció d’aquest títol no sigui un impediment per l’accés a un PFI o qualsevol altre itinerari formatiu quan l’alumne tingui un grau de discapacitat reconegut del 33% o superior.

10. Posar en marxa una campanya de divulgació adreçada a famílies i professionals sobre el dret dels infants a una escolarització inclusiva i sobre els beneficis que la diversitat aporta al conjunt del grup classe. Aquesta campanya hauria de posar en relleu les evidències sobre aquests beneficis dels diferents estudis envers escola inclusiva que s’han fet arreu del món.