La “reforma” del Codi Penal, que diuen des del Govern, és en realitat una veritable transformació del mateix. En resultarà “de fet, un nou codi penal, ja que es modifiquen tres quartes parts del mateix, principalment de tot allò que es fa servir més en el dia-dia”, afirmà ahir dimarts, 19 de novembre, a l’Ateneu Candela en Miquel Herreros, advocat.
Organitzat per Synusia Llibreria, la mesa sobre aquesta reforma va comptar amb la presencia de Marc Pérez Bou, també advocat, qui va denunciar, per la seva part, que “aquesta, la 28 reforma del Codi Penal des de la Transició, transforma totalment el Codi, augmentant la inseguretat jurídica que de fet patim, en un context com aquest de permanents canvis de les normatives”.
Un dels eixos principals sobre el que pivota la dita ‘reforma’ és el del delictes de robatori, “apoderament” que en diuen en els ambients. Però, matisà en Miquel Herreros, “els dels pobres, els que giren en torn de la dita barrera dels 400 euros”. Les 50 planes d’exposició de motius del canvi de Codi ho deixen meridianament clar. Perquè els casos de robatoris o similars a l’Estat espanyol, informà, estan percentualment per sota de la mitja europea, no hi ha increment de delinqüència que ho justifiqui.
A sobre d’un argument inventat, decideixen transformar bona part de les dites ‘faltes’ directament en ‘delictes’. El que quedi fora, afegí en Herreros, serà tractat per la dita ‘via administrativa’.
L’altra qüestió que ha portat polèmica ha sigut la que fa referència als canvis que directa o indirectament criminalitzen les protestes. Situació que, però, quedarà del gust de l’actual govern espanyol amb la nova llei de seguretat ciutadana que ja prepara el ministre d’Interior.
La proposta del ministre Gallardón vindria a materialitzar en el cas espanyol el dit “populisme punitiu” que recorre Europa i el món dit ‘Occident’ en general, vegi’s els Estats Units, per exemple. “El sistema cada vegada empresona més persones, però sense guanyar en efectivitat”, sentencià en Marc. Espanya, concretament, és el país d’Europa amb una proporció de població carcerària més alta.
La guinda o ‘estrella’ dels canvis és la dita “Presó Permanent Renovable”, una mena de cadena perpètua encoberta. Aquest canvi permet una revisió ‘a la carta’ o bon o mal criteri del responsable de torn de la data de sortida de la persona condemnada, segons comportament de les persones encarcerades, diuen. Això que, tot i la excepcionalitat, ja era una pràctica de fet a l’Estat espanyol sota el nom de ‘doctrina Parot’, creada per trencar la moral dels presos i preses bascos, dels seus familiars i entorn social i polític, ara entrarà amb carta de legitimitat al nou codi. I creada després de l’aplicació durant dècades de la també excepcional política de “dispersió” de presos.
Doncs és això, davant l’eventualitat d’un creixement important en nombre i intensitat de la protesta social, el poder intenta blindar-se i crear les condicions per impedir-la i, si no, reprimir-la, sense més ni més, i de moment exercir el terror d’Estat.
Deixa un comentari