Tomás Ibáñez, Anarquismo es movimiento (Virus, 2014)
A pesar que molts l’havien relegat al museu de la història, l’anarquisme mostra avui dia una puixant vitalitat, que es fa present de múltiples maneres de llarg a llarg del planeta.
Aquest vigor s’explica pel fet que, sent refractari a l’estancament i a la simple repetició, el pensament llibertari ha sabut obrir-se a la seva pròpia renovació.
En un món orfe d’idees transformadores, l’anarquisme ha contribuït a revaloritzar el pensament utòpic, impregnant les pràctiques i les idees de moltes lluites no explícitament anarquistes. La vitalitad de l’anarquisme i la seva pròpia possibilitat de ser i continuar sent depèn precisament d’aquesta capacitat de transformar-se en i des de l’acció, de conjuminar idees i pràctica en la construcció d’una realitat actual, no deixant per a demà el que pot ser avui i, per tant, no prometent futurs millors a costa de sacrificar el present.
En la present obra l’autor ens convida a descobrir les raons i les noves modalitats d’aquest ressorgiment, que es manifesta especialment en el neoanarquisme i el postanarquisme.
JMF
Deixa un comentari