Ara parla la PAH: habitatge digne i “guerra de l’aigua”
Concentració de la PAH-Terrassa davant els jutjats, el 16 de setembre. Foto: PV
A Terrassa s’ha tallat l’aigua a milers de famílies des que va començar la crisi. De la mateixa manera que els desnonaments, al principi aquests talls eren invisibles. Però amb el temps van començar a arribar casos a la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Per aquest motiu al març de 2015 vam ocupar la seu de l’empresa privada que subministra l’aigua a Terrassa, la Mina d’Aigües. La seva mala gestió i la poca implicació de l’Ajuntament estaven permetent talls d’aigua. Finalment vam aconseguir el compromís que s’aturarien en sol·licitar la tarifa social, s’avisaria abans perquè les famílies anessin a Serveis Socials i es buscarien formes de mantenir l’aigua a les famílies vulnerables, encara que l’habitatge fos ocupat.
La conclusió lògica de tot això hauria de ser que actualment no hauria d’haver-hi ni un tall d’aigua a famílies en risc d’exclusió, veritat?
Doncs els talls segueixen. El mes passat les que van sofrir aquesta gran injustícia van ser la Rosa i l’Antonio.
Aquesta parella de 56 i de 57 anys vivien amb les seves filles en un habitatge de lloguer, però el 2008 ell i el 2014 les seves filles, es van quedar a l’atur. En perdre el seu habitatge, van acabar dormint en un cotxe durant mesos. Desemparats i sense resposta per part de l’Ajuntament, van venir a la nostra assemblea. És allà on troben suport, essent reallotjats en un pis buit d’un banc. Ara negocien un lloguer social.
Vam demanar explicacions a Mina i a l’Ajuntament sobre el tall a Antonio i Rosa sense previ avís, però no va haver-hi una resposta clara. Què està passant doncs amb els talls d’aigua a la nostra ciutat?
Hem detectat que Mina ha tallat l’aigua a diverses famílies sense intervenció de Serveis Socials. Això és incomplir la la Llei 24/2015, per la qual cosa s’ha de multar a l’empresa.
Però Mina insisteix que no talla l’aigua a ningú i sorprèn, que en els casos que hem denunciat, s’ha posat de nou finalment l’aigua. Això és, clarament, per la pressió de la PAH.
No obstant, poden haver-hi molts més talls. El problema és que a Terrassa no hi ha dades d’ells (sembla que Mina no els passa i pot ser que a l’Ajuntament tampoc li interessi…).
I si el que realment passa és que tan sols es solucionen els talls que es denuncien, però en canvi es segueix endavant amb la resta? Aquesta tàctica ja l’ha usat l’Ajuntament algunes vegades, els bancs gairebé sempre i ara sembla que Mina fa el mateix: “si no vénen els de les samarretes verdes, el problema no existeix”.
Assemblea PAH a la sala d’actes del CC Francesc Macià (Foto: PV)
Volem deixar clar que no es tracta de parar només els desnonaments o els talls que es denuncien. Hi ha molts Antonios i Roses, per la qual cosa exigim solucions per tota Terrassa!
La veritat és que a la gent de la PAH, Mina sempre ens ha recordat als bancs: fan prevaldre el seu negoci i no les persones. Tenen grans interessos entorn d’un dret bàsic i solament es mouen quan pressionem. L’Ajuntament, a més dels seus errors i falta de valentia, no té control sobre Mina per garantir que no es facin talls, i menys ara que hi ha una guerra oberta amb aquest tema a Terrassa i aquesta empresa ho posa encara més difícil.
En canvi la Taula de l’Aigua i la seva lluita ens recorda molt a la nostra. De fet és la mateixa: un habitatge digne, ho és quan es tenen els subministraments bàsics. No tenir-los, és com viure en una cova. És de sentit comú que tothom ha de tenir accés als recursos bàsics (habitatge, subministraments, sanitat, educació etc.). I si no disposem d’ells, cal recuperar-los: mobilitzar l’habitatge buit per a lloguer social, recuperar el subministrament d’aigua per a la ciutadania etc.
Totes necessitem un sostre i recursos bàsics per viure. Volem una ciutat amb dret a l’habitatge digne. Tenim dret, a llum, aigua i sostre!
PAH-Terrassa
Deixa un comentari