Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau Barcelona, amb Diosdado Toledano, sindicalista i promotor de la ILP per una renda garantida de ciutadania, van ser els encarregats de tancar el Vè Cicle de Cinema i Drets Humans organitzat per la Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i la Síndica de Greuges de Terrassa, el passat dilluns 1 de Juny, al cinema Catalunya.
Joan Tamayo, Diosdado Toledano i Arcadi Oliveres a la sessió de cloenda del cicle. Foto: PV
Coordinat per l’advocat i activista pels drets socials i humans, Joan Tamayo, enguany el cicle ha posat el focus en el drets a no ser torturat i tenir un judici just, a tenir un treball digne, en el dret de les persones amb discapacitat i en el dret a l’habitatge, contra la pobresa infantil i energètica. Les pel·lícules amb les quals s’han complementat les exposicions i debats han estat, respectivament: Ciutat morta, Nada S.A., El color del paraíso i El Chico.
Fa dies que ens diuen que la crisi s’ha acabat i que ara ja només és qüestió de temps la recuperació de tot allò que s’ha anat perdent durant aquests darrers anys. La veritat, però, assegurà en Toledano, “és que totes les dades indiquen que la cosa empitjora”. La clau del problema, afirmà, rau en la “massiva destrucció de llocs de treball que s’ha produït en els darrers 5 any”, que han deixat milions de persones en atur, en la majoria dels casos amb responsabilitats familiars.
Al mateix temps, amb les successives retallades, el pressupost per subsidis i atenció de la població que ha perdut la feina i que es troba en risc de pobresa i exclusió s’ha anat reduint i cada vegada és menys la gent que en pot comptar.
Des del Fòrum per les Alternatives, informà en Toledano, s’ha convocat una marxa a Barcelona i Catalunya entre els dies 6 i 9 del proper mes de juliol, tot anunciant que amb molta probabilitat la marxa faci parada a Terrassa el dia 7 de juliol. Els objectius que es plantegen són: primer, la derogació de la darrera reforma laboral, la de l’any 2012, l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de les ILP de la Renda Garantida de Ciutadania i de l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica. A més, la marxa exigirà el repartiment del treball via reducció horària sense reducció dels salaris, al temps que l’actualització de les pensions.
Tot això “són coses que es poden aconseguir”. Però, no es tracta només de que es pugui, la qüestió és que hom parla del dret de les persones a una vida digna. I, senzillament, no és de rebut que en el moment de la història de la humanitat en que la producció de riquesa és en termes absoluts i relatius infinitament més gran que mai abans, hom sigui obligat a assistir i patir situacions de misèria i desigualtats igualment inèdites.
En aquest punt, l’Arcadi Oliveres, amb la claredat que el caracteritzà, plantejà que davant d’aquesta situació cal preguntar-se “qui són els responsables?”. Perquè les coses no passen perquè sí ni tampoc naturalment o predestinades. No cal anar molt lluny, pel president de Justícia i Pau és molt clar que els principals responsables del desastre que vivim “són les grans empreses i els grans bancs” i va citar només: Santander, Telefònica i la La Caixa, entre d’altres.
En relació a la qüestió del treball i la necessitat del seu repartiment. Afirmà que aquesta proposta no és només cosa de bona voluntad, sinó que el desenvolupament de les tecnologies i el conseqüent increment de la productivitat fan del tot innecessari treballar tot el día, ni tan sols les mítiques 8 hores diàries. El problema, novament, és que poca gent viu per tenir cada vegada més beneficis, extrets lògicament del conjunt del treball sociament necessari per la producció.
Si parar això sembla molt difícil, mentrestant, proposà, hi ha coses que, al menys sobre el paper, tothom està d’acord que s’han de fer, per exemple, “acabar amb el frau fiscal, al menys tenir algun control d’això”, reclamà.
Aquí, novament, tot i que el ciutadà del carrer pugui fer lagun petit frau, els grans i principals culpables tenen noms coneguts, i són, de fet, les mateixes empreses i bancs d’abans. Defensà també la reducció de la despesa militar, “totalment injustificable”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari