Jèssica, Antonio i Salvador, de la junta de l’AV de Can Roca. Foto PV
«Sempre hi ha problemes per resoldre, tot i que al barri s’han fet moltes coses». El president de l’AV de Can Roca declara que si fa alguns anys es presentaven fins a 20 instàncies de reclamació per exercici, ara poden ser 2 o 3 només. De totes formes, expressa malestar perquè «les respostes de l’Ajuntament van molt lentes».
El que consideren, avui, primer problema és el de la línia d’autobusos. Amb els canvis com a conseqüència de la inauguració de la parada de Nacions Unides de FGC, es va fer una «improvisació alarmant», emfasitza en Salvador, afegint que fins i tot «reconeguda pels tècnics». La part nord del barri ha quedat descoberta, per Sant Eloi ja no passa el bus, la qual línia s’ha centrat entorn de la parada del Metro del Vallès, i cal caminar bastant, explica la Jèssica, membre de la junta.
En definitiva, en aquest punt, subratlla l’Esquius, «no ens han agradat les respostes que ens han donat, unes perquè no ni tan sols hi ha hagut resposta, altres perquè no consideren la teva opinió» i es defensen amb cartes dels tècnics. «Ens molesta que es faci veure que et demanen l’opinió i després fan el que volen. A nosaltres, de la proposta que vam presentar, no se’ns ha donat cap resposta».
Altre problema greu és el de la manca d’aparcament de vehicles, per «manca de planificació». O pitjor encara, perquè ja n’hi havia un compromís de 80 places que ha quedat en res. «Ens ho havien dit oficialment, però ara diuen que no pot ser. Llavors, sempre aquesta impressió que això és totalment improvisat! Bones intencions o maneres de fer, però amb resultats per nosaltres que els posem entre cometes».
Pel que fa a l’institut de secundària ja en construcció i amb previsió d’inauguració pel proper curs, el que estan plantejant és que cal tenir en compte l’augment del pas de vianants i cotxes que comportarà, de manera que no calgui improvisar de nou.
Encara hi ha els problemes que semblen no tenir temps, com ara «la lluita que tenim amb els gossos i l’incivisme derivat», molt relacionat amb el manteniment d’espais i places. «La gent, amb tota la raó es queixa de que paguen impostos per uns serveis que no es veuen». Aquí, l’Esquius parla de la neteja: «ara ho han mitigat bastant, però fins abans de vacances semblava la selva això, i la plaça aquesta d’aquí per ells no existeix».
En aquest punt, el president de l’AV torna a reclamar que des de l’Ajuntament, en general, bones cares i formes, però poques respostes i solucions: «Jo tanco els ulls i em fa l’efecte que el funcionament de l’Administració, fent una mica gosadia, amb molts més mitjans, a l’hora de donar resposta estem igual que en els anys 80, i ho dic on calgui. Jo vaig als plens del D5 i veig que tothom es queixa del mateix, em sento reconfortat, no estem sols, però és una pena.»
Festa Major infantil de 2017. Foto AV Can Roca
Futur incert del moviment veïnal
En Salvador Esquius considera que el moviment veïnal pot i hauria de jugar un paper important en el futur. Però, des de la pròpia experiència, ho veu «incert», no és garantit, ni molt menys. Els canvis socials demanen actualització i noves pràctiques que costa de posar en marxa, assegura. «Cal crear dinamisme, cal renovació, nous motors, i això no es veu clar encara».
D’altra banda, apunta, les entitats veïnals i altres, com a entitats sense ànim de lucre, haurien de tenir més facilitats administratives i més suport econòmic. «Estem retallats, observats i fiscalitzats, fa pena que retallin coses de les entitats sense ànim de lucre».
Amb el creixement i transformació social, ha canviat la identitat del barri
El nucli vell de Can Roca són els pisos coneguts com de Sant Eloi, construïts al 1969 per una cooperativa de treballadores de l’empresa AEG, en un espai que llavors tot era camps, lluny de la trama urbana. Tot un terreny on es van fer grans negocis amb «l’especulació immobiliària de llavors», explica en Salvador Esquius, actual president de l’AV de Can Roca, qui hi viu des del 1978.
La cooperativa de propietaris encara existeix. El local de l’associació veïnal, registrada el 1978, està en un local d’aquests primers pisos, però no hi ha vincle entre les entitats.
Durant els anys 1980 es van començar construccions de nous habitatges per l’entorn, però va ser amb l’aprovació del primer pla parcial Can Roca, l’any 1990, quan el barri començà a créixer i agafar la fisonomia actual, urbanitzant-se de nou d’acord amb els dos plans parcials, a banda i banda de l’avinguda Béjar, «però barri és només un, Can Roca», afirma Esquius. Aquí l’autoconstrucció no va tenir la força que en altres barris, recorda, i es va quasi eliminar amb els plans parcials.
L’AV ha jugat un paper important en l’acompanyament de tota aquesta urbanització, que va anar relativament bé fins l’esclat de la bombolla immobiliària. Van quedar parats projectes, com es veu molt clar en l’àrea de Nacions Unides. Com a entitat, de totes formes, «hem anat reivindicant de manera tranquil·la».
Als 80, afegeix, hi havia com més il·lusió, les assemblees eren molt vives. En aquest temps, però, després de tot reivindicar espais i equipaments, fiscalitzant la urbanització també, s’ha produït una transformació social gran, explica el president de l’AV, amb gent nova, molta de l’àrea metropolitana de Barcelona, que tenen «poc o res a veure a l’entorn, i com a barri es perden identitats» i cohesió, es nota menys participació a través de les AV.
De totes formes, apunta, «hi ha una transformació social global, que si continua com ara les AV han de ser claus una altra vegada, però aquest cop no per places, sinó per temes socials, que és el que s’ha degradat». Clar que això no està garantit. De fet, «costa molt mobilitzar, estem en hores baixes i que el moviment veïnal, als barris, encara no assumeix això amb força, som pocs encara».
Participació i autogestió
Actualment, l’associació està formada per 124 sòcies, d’una població total al barri de 3.341 (segons cens de 2014). En Salvador, de totes formes, afirma que en aquesta entitat treballen amb una perspectiva més oberta, «estem dient que els barris no han de tenir fronteres, això va en la pròpia transformació social que vivim».
A la junta, actualment, n’hi ha 8 membres, però l’equip que treballa més actiu està format per 5. En aquest hi és la Jéssica Alarcon, de 21 anys, qui durant l’entrevista amb Malarrassa posa en valor el fet de viure en un altre barri però estar activa en aquest.
L’AV dedica molts esforços a garantir activitats dirigides a infants i a gent jove, com ara la Festa Major infantil i altres festes tradicionals, com Castanyada, el Caga-tió o la visita del Patge Xiu-Xiu. Aquest any van recuperar la revetlla de Sant Joan, «no com volíem encara, però ja marxa».
D’altra banda, aquest any han fet per primera vegada la Festa de la Cultura, oberta a la participació de tothom, persones i grups, que vulguin participar. De fet, fan una crida a entitats de Terrassa. En aquesta primera van participar sis entitats, entre les quals els Minyons.
Cal afegir les sortides culturals, una activitat que l’AV anima, però que és autogestionada per les persones interessades. «Volem fer festes i activitats, però no fer-ho tot des de l’associació, sinó amb diàleg amb la gent que té interès, que siguin elles mateixes. Això en conjunt ha donat molt bona resposta». En altres àmbits, l’entitat és membre de la Federació, al temps que participa en la Taula per la Democràcia.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari