Editorial del Bocamoll 97: Ni avancem com a Barri, ni com a ciutat, ni com a país
De nou uns pressupostos municipals que ens deixen fora, ni una inversió al Barri. Hi vàrem presentar al·legacions, nosaltres i altres entitats i no n’han acceptat ni una. Continuarem amb els carrers sense urbanitzar, els equipaments per fer, i la incapacitat de resoldre fins i tot les petites actuacions: millora de les voreres i paviments, espais i naus brutes i abandonades (algunes que són un perill: el que garantim és que si hi ha algun accident l’Ajuntament serà denunciat per omissió i no haver actuat de forma diligent).
No es creuen ni les seves normes, incapaços d’aplicar-les i de garantir-les. I de la participació ciutadana i la transparència no val la pena ni parlar-ne, ni s’ho creuen, ni tenen cap interès a aplicar-ho: molt fum i miratge i poc convenciment, senzillament perdre el temps (i nosaltres el perdrem poc).
Després de tants anys, s’executarà un projecte: l’espai socioesportiu que serà un espai públic normalitzat i en condicions ara només caldrà veure si els veïns som capaços de mantenir-lo en condicions i respectat.
Alguns plantegen la necessitat de revisar el Pla General d’Ordenació, de cara a definir la ciutat del futur; nosaltres creiem que en aquests moments l’Equip de Govern està incapacitat per a tractar i treballar aquest tema, que es necessita una legislatura per a fer aquest debat i que ha estat incapaç d’executar el Pla actual, sobretot si mirem el nostre Barri, on no s’ha fet res per manca de voluntat política, deixadesa i incompetència. En tot cas, el que caldria és fer el que hi ha ara, però bé, un incompliment més de molts altres.
I per acabar d’arregrar-ho s’inventen un setè districte que és una veritable irresponsabilitat i un absurd; per tant, tal com ja vàrem fer en el seu dia, demanarem un canvi de districte. Un cop trencat el criteri, doncs d’ara endavant a obrir el meló i ho recomanem a tothom; una oportunitat perduda per a obrir el debat de ciutat sobre l’organització del territori.
El tema de les pensions és un problema greu i una vergonya, posades en risc per unes polítiques lamentables; l’augment d’un 0,25% és de riure per no plorar. La pèrdua de poder adquisitiu, la majoria de pensions baixes i fora de la realitat, el risc del mateix sistema de pensions un cop rebentada la caixa per part del govern i una mala política des de fa anys, ens porten a una veritable situació de risc i d’injustícia per a molts pensionistes que, a més, son l’únic recurs familiar, conviuen amb un alt índex d’atur. I perquè un futur per als propers jubilats amb molts riscos i sense cap perspectiva. L’atur, la precarietat i la misèria en augment, i unes pensions baixes i en risc acaben afectant la qualitat de vida dels nostres veïns i de la ciutadania, en general. Per tant, cal revertir aquesta situació.
I estem a favor de la immersió lingüística com a element de cohesió: per tant, l’escola no es toca i la llengua menys. I aprofitem per demanar una escola pública de qualitat i amb equitat, amb més dotació de recursos, perquè és totalment necessari.
I estem amb la igualtat de drets entre homes i dones: cal acabar amb la xacra del terrorisme de la violència de gènere i amb les diferències salarials: aquests son temes a afrontar i resoldre d’una vegada.
Esperem també que els temes de país es resolguin d’una vegada, amb un govern que comenci a funcionar, que tingui clar què vol fer i on anar, que els presos polítics al final siguin alliberats, que la judicatura faci justícia i deixi de fer política i que acabi amb la impunitat al servei dels interessos del govern i de l’Estat amb molt baixa qualitat democràtica, i s’acabi d’una vegada l’aplicació de l’article 155 i es recuperi la normalitat i les institucions catalanes. I que d’una vegada la ciutadania pugui exercir el dret a decidir sobre el que consideri.
Per tant, molta feina a fer a tots els nivells.
Salut i fraternitat
Deixa un comentari