Més de 150 infants i joves donen vida a l’ Agrupament Escolta Torrent de les Bruixes
L’escoltisme neix al Regne Unit, impulsat per en Baden Powel, entorn al 1907. A Catalunya, el que possiblement és l’agrupament més antic, el Ramon Llull, del barri de Gràcia, a Barcelona, va celebrar 90 anys el passat 2017. Prohibits durant la dictadura franquista, resistiren fent tasca en la clandestinitat i amb el paraigua de l’Església. Al 1974 naixia Escoltes Catalans, de caràcter laic. Al 1977, els Minyons Escoltes i Guies, de corrent catòlic. Al 2002, Acció escolta. Totes tres estan a la Federació Catalana de l’Escoltisme.
Amb 13 anys d’experiència a l’Agrupament Escolta i Guia Torrent de les Bruixes, el cau de Terrassa, l’Arnau Pagès, als seus 23 anys, ha fet el recorregut complet de l’escoltisme. Des de fa 5 anys fa de «cap», animador d’unitat, i ara ho és de «truc» (unitat amb membres que ja tenen 17 anys).
Els caps, explica, són els animadors de les diferents unitats: castors i llúdrigues (6-8 anys), llops i daines (8-11), ràngers i noies guies (11-14), pioners i caravel·les (14-17) i truc (a partir de 17). Aquesta última unitat dura un o dos anys només, «ja no se’t considera un nen del cau, ja ets autònom».
Nen del cau, després d’haver fer el recorregut i haver estat cap de quasi totes les unitats, l’Arnau es prepara ja per sortir de la vida escolta. Abans, explica, “els caps duraven més, però perquè en faltaven, no hi havia tanta gent, ara ja no fa falta, la gent marxa abans”.
Recorda que va entrar perquè molts companys de l’escola La Roda hi anaven i «jo volia anar amb ells». No sabia massa de què anava el tema, però sí que els dissabtes tarda es reunien i jugaven. D’altra banda, la seva família també l’aproximava, la mare i la tieta havien estat daines. De fet, forma part de la tercera generació d’escoltes. «De vegades, és una cosa molt familiar i fins i tot bastant endogàmica», confessa. En tot cas, deu parlar d’una família molt gran, perquè ara hi ha uns 150 infants en les diferents unitats, i de caps uns 25.
Com s’ha dit, allò normal era començar als 6 anys, però amb una demanda molt gran i, fins i tot, per infants més joves, a l’agrupació egarenca van decidir, fa uns deu anys, crear una unitat a partir dels 4 anys, «són els pollets, una creació del cau de Terrassa, però n’hi ha d’altres que també ho han fet, amb noms com follets i altres. És bastant espontani, segons les necessitats de cada agrupament».
Això és motiu de debat, explica l’Arnau, i altres caus defensen que no té sentit començar tan aviat, en considerar que el model pedagògic per projectes no es pot realitzar amb infants tan petits. «Però nosaltres que ho hem portat a la pràctica podem dir que tot i sent difícil, però sí que els vas formant, i quan arriben a castors es nota molt qui era pollet: no enyoren tant els pares, estan acostumats a dormir fora de casa, estar per la naturalesa, tenir actitud més empàtiques amb el grups. Actituds en definitiva que acaben facilitant tot el treball pedagògic que després es fa a través del mètode escolta».
L’activitat de l’agrupament té els dissabtes com a dia central d’activitats. Després, cada trimestre, una sortida de cap de setmana i una matinada, matí o dia d’excursió. Durant el curs es fan tres campaments, el d’hivern, quatre nits a finals de desembre, el de Setmana Santa, altres quatre nits, i el d’estiu, més llarg, 10 o 12 dies. Els caps, però, per preparar l’activitat, tenen reunions setmanals d’equip, a més de les de tot l’agrupament.
«Tot molt autogestionari», confirma l’Arnau. Aquest és un objectiu principal del treball escolta. Lluny de les arrels militars del moviment, «això queda molt lluny de la realitat, però sí que té a veure amb l’objectiu original d’educar persones autònomes, útils per si mateixes en situacions adverses, però amb visió comunitària». Les caps i monitores fan un paper motivador.
«Formar persones que pensin per elles mateixes, que es donin recursos per tirar endavant les seves idees, propòsits i inquietuds, sempre des d’una visió comunitària, pensant en el bé comú, en l’ètica i, encara que soni hippy, en l’amor al proïsme», resum.
Recorda moltes activitats que han fet, «de totes me n’he pogut sentir bastant orgullós i sentir-me-les pròpies, i del meu grup». Com un projecte a Berga, de teatre al carrer, inspirats en la pel·lícula Noviembre, o el viatge pel Camí de Santiago, portant la cultura catalana, amb bastoners i falcons. O encara un projecte a Euskal Herria, contra el racisme, fent exposicions de fotos per «criticar situacions de racisme, classisme, discriminació de gènere i altres formes de desigualtat que ens havíem trobat com a joves».
El més emocionant, afegeix, va ser el viatge amb el truc al Sàhara Occidental, el 2013, als campaments de saharians a Tinduf en territori algerià. «Hi viu la meitat de la població saharaui, en absoluta provisionalitat, gràcies a l’ajut internacional. Ens vam amarar d’aquella realitat, vam palar amb moltes persones sobre el conflicte, i de tornada vam fer xerrades i activitats, vam intentar que tot el que havíem viscut transmetre-ho aquí, era la necessitat que tenia aquella gent, que es conegués el seu cas i no quedés en l’oblit. Segurament la millor manera d’ajudar, més que fer una tasca assistencial».
Tot un aprenentatge de vida, «que no és donar caritat a ningú, sinó aprendre els uns dels altres i intentar transformar la societat». De fet, el lema de minyons escoltes és: «educació en el lleure per a la transformació social». Per tant, emfasitza, «no és educar per educar, entretenir o passar l’estona, és així de pretensiós, voler canviar el món, educar per canviar el món».
Com a crítica del moviment, al menys pel que fa a Terrassa, l’Arnau ja ha comentat una certa endogàmia, tot i el creixement i l’augment de la demanda d’entrada. Totes les setmanes reben sol·licituds i tenen una llista d’espera sempre plena, «de fet, amb la llista ja podríem obrir un altre cau, però no tenim prou caps i forces per fer-ho».
El finançament del cau ve de subvencions públiques, de la Generalitat, i de les quotes que paguen les famílies. El treball, però, és totalment voluntari.
Xarxa internacional, l’escoltisme és una de les organitzacions juvenils amb més integrants a nivell mundial. N’hi ha a bona part del conjunt de països del món, i de totes les religions. En aquesta qüestió cada agrupament decideix. A Terrassa, defensen una educació laica; tenen una visió crítica de les religions, «que moltes vegades han servit com a eina de control social», però treballen l’espiritualitat de forma transversal, «connexió persona, comunitat, natura… nivells que s’entrellacen».
Un dels pilars dels caus o agrupaments és el Projecte Educatiu, «com si fos la nostra Constitució», basat en el treball per projectes, amb les característiques i valors que s’han apuntat. Cal afegir que, a Terrassa, es reforça el treball assembleari. Abans hi havia un equip pedagògic amb responsabilitat general, també dels aspectes burocràtics, tresoreria i coordinació. en general. Això va canviar fa alguns anys, van eliminar aquest equip i horitzontalitzar-ho tot. Això, matisa l’Arnau, «no és a tots els caus, però hi ha molts caus que tendeixen cap aquí».
Pep Valenzuela
Escoltes i Guies de Catalunya, per un món millor
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) és una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escola i guia, perquè siguin protagonistes del seu creixement personal, esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat.
Hi ha 15.000 infants i joves en prop de 150 agrupaments arreu del país amb una visió compartida: deixar el món millor de com l’hem trobat. Formen part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, que agrupa 20.000 escoltes i guies al país i que és reconeguda internacionalment. Amb 40 milions de membres arreu del món, l’escoltisme i el guiatge constitueixen el moviment juvenil més nombrós del planeta.
Tenen una Escola de Formació pròpia. Gestionen campaments, la xarxa de terrenys d’acampada més gran de Catalunya; els Centres Escoltes, cases que ofereixen contextos educatius d’acord amb els valors del mètode escolta i guia.
La visió és deixar el món millor de com l’hem trobat. A nivell més concret, el Pla Estratègic recull les prioritats que marquen la direcció de l’associació durant els propers anys.
Els valors que guien l’acció educativa són:
-Compromís, entès com l’esforç, la constància, la persistència cap a un mateix, cap al grup i cap al món.
-Natura, com l’espai essencial per al desenvolupament de la proposta educativa i forma part de la identitat i de la història de l’escoltisme
-Servei als altres, a la comunitat, al paí, és inherent a l’escoltisme.
-Participació, en l’acció educativa, infants i joves són els protagonistes dels seus projectes i les seves accions.
-Voluntariat, els caps, els formadors i els responsables associatius ofereixen l’esforç educatiu de forma lliure, gratuïta i desinteressada amb esperit de servei a la comunitat i a la societat.
-Vivencialitat, educació a partir de l’experiència
-Esperit crític, Ser crítics vol dir prendre consciència per construir i transformar.
-Austeritat, aposta per l’optimització de recursos i la sostenibilitat.
-Treball en equip, és la base del desenvolupament i l’enriquiment de la persona en totes les etapes del creixement.
El mètode escolta i guia es basa en la pedagogia del projecte, que converteix cada persona i cada grup en protagonista del seu propi aprenentatge. Des de ben petits, els infants i joves participen en les fases de descoberta, proposta, elecció, planificació, realització i revisió dels projectes que desenvolupen.
Font: escoltesiguies.cat
Deixa un comentari