La Xarxa d’Economia Solidària sobre les clàusules socials: les persones primer.
Domènec Martínez i Amanda Ortega durant la xerrada-debat. Foto PV
La inclusió de clàusules socials en els procediments d’adquisició de béns i serveis per part de les administracions publiques s’està convertint en un qüestió de màxima actualitat. La Xarxa d’Economia Solidària va convocar el passat 25 de febrer una xerrada debat al respecte. Perquè aquesta és una preocupació de primer nivell que afecta directament a la gent activa en aquest terreny, però no únicament, car hom parla dels diners, la ciutat, els serveis i la vida del conjunt de la població.
La magnitud dels moviments i activitat econòmica de les administracions les converteix en un actor absolutament determinant i amb una gran capacitat d’incidència, també a nivell municipal. Vegis només, per exemple, els casos recents a Terrassa de compra d’autobusos o de concursos per a la gestió dels serveis dels menjadors escolars i el transport urbà.
En tots els casos es parla, d’una banda, de milions d’euros i, d’altra, de qualitat de servei, de repercussions mediambientals, del respecte i dignificació de les garanties laborals, salarials i socials de les persones que directa o indirectament treballen.
L’acte va comptar amb l’exposició d’Amanda Ortega, membre de la comissió de balanç social de la XES, i la d’en Domènec Martínez, exdirector de l’àrea de serveis a les persones, cohesió i benestar de l’Ajuntament de Terrassa, soci de vàries cooperatives i membre de la XES.
De manera general, des de l’empresa capitalista encara avui es considera «externalitats» tot allò que, per entendre’ns, es podria estalviar i que, de fet, si no se’ls obliga, ho fan. Sense anar més lluny, tota la legislació que implica drets socials, laborals i ambientals. En aquest àmbit és on entren les clàusules socials en els contractes públics, que pel capital no seria economia, sinó política, com si fos diferent.
O sigui, en l’àmbit d’allò públic, on en teoria al menys cada persona és un vot, intentar fer respectar en els negocis i tractes els referits drets, que no és cosa fàcil, advertí l’Amanda. No només perquè el poder dels diners i de qui el posseeix, com és ben sabut, és molt gran, sinó també perquè les lleis i normes (no per casualitat) estan fetes de manera que incloure clàusules socials o ambientals en un contracte o licitació, per més justes i necessàries que siguin, pot ser impossible legalment.
Cal, per tant, afirmà l’Amanda, conèixer molt bé tota la normativa i marcs legals. Les negociacions sobre el tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA, dit TTIP, i que implica contractes públics, és un cas de com s’estableixen acords al més alt nivell que més tard poden tenir conseqüències en el contracte municipal. Per sort, afegí, també hi ha legislació i eines per poder lluitar. Però cal conèixer-les bé.
D’altra banda, en Domènec alertà que la qüestió «és un tema polític, no tècnic». I en qualsevol cas s’hauria de defensar la «compra pública amb criteris ètics», prioritzant el «protagonisme de la ciutadania».
Destacà així mateix que aquesta no és una lluita nova ni únicament dels moviments socials. A Barcelona, l’any 2002, l’Ajuntament ja aprovà alguna normativa al respecte. També la Generalitat creà una oficina de supervisió i avaluació de la contractació pública. A Terrassa, des del 25 de març del 2011 va ser aprovada per la Junta de Govern una «instrucció» per a la contractació de serveis, que aconseguí l’aprovació del Ple el novembre de 2014.
Deixa un comentari