Impulsar l’economia social i solidària, així es pot resumir l’aposta i el compromís que representants de 17 municipis catalans, on viu més del 40% de la població catalana total, acordaren en una Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària, a Barcelona, els passats dies 22 i 23 d’octubre (llegir text íntegre de la carta a baix).
La trobada, d’altra banda, fou presentació del flamant Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, tot fent públic allò que és una declaració d’intencions clara, nítida i contundent del Comissionat i de tot l’equip de govern.
Taula rodona sobre ESS als Ajuntaments Catalans. (des de l’esquerra) Àlvaro Porro, Gerardo Pisarello, Núria Parlon, Dolors Sabater, Albert Boada i Jordi Via. Foto PV
Nou Comissionat d’ESS a Barcelona, per una economia plural
En Jordi Via, estrenant-se com a Comissionat, explicà en què consisteix aquesta aposta del consistori barceloní, tot recordant que d’aquesta manera el govern barceloní el que fa és reconèixer i revaloritzar una història llarga d’experiències d’economia cooperativa, autoorganitzada, creada per les pròpies classes popular i treballadores i que són molt més que història local, doncs a la llum del fracàs social i humanitari que hem viscut i encara patim amb aquesta dita crisi dels sistema financer i del capitalisme tornen a aparèixer molt nítidament com a models reals i concrets d’una altra economia necessària i possible.
“Volem transformar Barcelona”, afirmà en Via, “fer de la ciutat un espai de vida democràtica a tots els nivells, també en l’economia”, tot proposant “d’impulsar i construir una economia plural”, que exigeixi “responsabilitat a les empreses privades” que només volen fer negoci i beneficis, que “desmercantilitzi les empreses públiques i municipals” i que “impulsi l’ESS”.
Per començar aquesta feina, plantejà dues vies d’intervenció. Primer, donar a conèixer aquesta altra economia, que vol dir “recuperar l’oikos primigeni, gestionar els recursos de i per a les persones”. Això, a Barcelona, no és ni molt menys partir de zero. A la ciutat hi ha més de 4.000 empreses cooperatives, que donen feina a unes 30.000 persones. En l’àmbit de les cooperatives de consum, hom parla de unes 500.000 persones sòcies.
Cal donar a conèixer més i millor aquestes realitats i cal acompanyar i reforçar-les en tots els nivells, doncs “són empreses d’autogestió i funcionament democràtic”, moltes d’elles que generen recursos sense ni pensar en el mercat, només en les necessitats de les persones.
Pisarello: no hi ha democràcia política sense democràcia econòmica
En la taula rodona del divendres 23, en Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia, concretà una mica més, si cap, allò que avançà en Jordi Via, afegint que “és possible fer una altra economia treballant amb el comú, menys partenariats públics-privats (PPP) i més protagonisme a la ciutadania”. Perquè, declarà, “no hi ha democràcia política sense democràcia econòmica i viceversa”, el que vol dir, subratllà, “que cal sortir de la dependència que tenim els ajuntaments de les grans corporacions empresarials, això s’ha de canviar”.
Moneda social a Sant Coloma
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, també present a la taula, afirmà que l’economia “no està al servei del conjunt de la ciutadania”, i els ajuntaments es troben davant de “situacions molt difícils, problemes terribles”; per això defensà la necessitat d’una xarxa de municipis per l’ESS en les línies plantejades a la Carta, per “generar esforços i impulsar una nova empreneduria que ja està en marxa, posant recursos en el territori”. Clar que “ens trobem amb legislacions que s’han de canviar a nivells més alt que el municipal”.
Des del municipi, però, es pot ajudar a crear un clima propici a l’ESS, obrint espais, acompanyant i donant suport. Parlon informà del projecte de moneda social que s’està posant en marxa a Santa Coloma, començarà durant el primer semestre de l’any 2016. Creu possible i necessari que tot un flux de renda, com ara sous de funcionaris, despeses públiques i altres, que en són molts diners, “es quedi a la ciutat i serveixi per a crear riquesa social”. La moneda social serà l’eina visible d’aquest projecte.
L’economia del bé comú, valors i democràcia, als currículums escolars
Fent llum sobre altres aspectes del compromís en favor de l’ESS, la nova alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, apuntà la necessitat de “treballar molt per conscienciar i educar en els valors de l’economia social i del bé comú”, tot denunciat l’absència d’aquest tema en la pràctica totalitat dels currículums educatius, “l’ESS és la gran desconeguda encara”.
Des dels ajuntament, afegí també, cal impulsar el cooperativisme i l’economia social i solidària “no només perquè sigui una forma d’economia més, sinó perquè també és econòmicament i social més eficient, a més de tenir un funcionament democràtic. Nosaltres com a governs no podem promoure altra, aquesta és aquella amb la que compartim objectius i valors”.
Impulsar l’ESS i frenar les corporacions depredadores
En la seva intervenció, Albert Boada, regidor de Nova Economia de l’ajuntament de Sabadell, posà molt l’accent en la necessitat de definir un marc de relacions entre la institució i les entitats de l’ESS que no creï dependència ni submissió. Perquè, d’altra banda, ara, emfasitzà, “tothom s’apunta al concepte amic d’ESS” i esdevé cooperativista. “No només cal fomentar d’economia solidària”, digué, “també cal minimitzar el camp d’acció i influència de l’economia mercantil, enemiga de la societat, però que són les empreses que avui atenen principalment els ajuntaments”.
Pep Valenzuela
Molta participació al conjunt d’activitats de la Trobada municipalista. Foto PV
Text íntegre de la Carta de la Xarxa de Municipis per l’ESS
Cap a una Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària
En aquesta època de crisis i de transició, en què les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació aplicades fins ara es revelen insuficients, és l’hora d’explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambiental i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania.
El fet que les iniciatives de l’anomenada economia social i solidària neixin per l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, no prioritzin el lucre sinó la satisfacció de necessitats i la utilitat social, s’organitzin de manera democràtica i actuïn amb compromís social i ambiental les fa especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial.
En aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quantitativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.
A més, molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col·lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.
Per totes aquests consideracions, els ajuntaments sotasignats manifestem la nostra voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària als nostres municipis i de fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors i des de la creació d’espais comuns entre nosaltres que ens permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.
Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta col·laboració i crear eventualment una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, acordem de celebrar una propera trobada en el primer semestre de l’any següent. L’organització d’aquesta trobada correspondrà a l’Ajuntament de Badalona.
Barcelona, 23 d’octubre de 2015
Treball en grups. Foto PV
Signat per representants del governs municipals de:
Arbúcies, Badalona, Barcelona, Cardedeu, Celrà, Cerdanyola, Manlleu, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Terrassa, Vallirana, Viladamat i Viladecans
Deixa un comentari