Les rieres de Terrassa necessiten solució. Neteja, manteniment i, encara, murs i infraestructura que s’havia de construir, fa anys, però res. Ho sap molt bé qui hi resideix a prop, geogràficament o mentalment, la gent que va viure la tragèdia i mira sempre desconfiada en dies com aquests que ha plogut tant.
El passat 1 de desembre es reunien representants de la Comissió de la Riera de Les Arenes, de la Comissió de la Riera del Palau i de la FAVT. Cal constituir una coordinació per fer un front comú veïnal, defensen totes les entitats, quelcom com una coordinació per exigir de les administracions el compliment de les seves obligacions i intervencions immediates (neteja i manteniment), així com per pensar, parlar i decidir tothom sobre el futur de les rieres i la ciutat, tal i com mostraren que es pot fer el passat 17 de novembre a Les Arenes, en una convocatòria popular per presentar un primer projecte elaborat per estudiants del màster European Postgraduate Masters in Urbanism, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre com “reconvertir un espai degradat, brut i perillós en una zona dignificada, d’us col·lectiu, on natura, ciutadania i mobilitat fos possible”.
Ja fa més d’un any que es va constituir la comissió de la riera de Les Arenes, que compta amb 11 associacions veïnals dels barris pels que transcorre i que hi donen suport, com també la FAVT. “Va ser una iniciativa de la gent del barri”, explica en Pablo Gómez, veterà activista de l’AV de Les Arenes, “no cal ser enginyer per constatar l’estat”. I la mobilització d’aquestes entitats, que tingué una fita en la manifestació del passat 24 de setembre, ha aconseguit posar el tema en l’agenda de l’Ajuntament i la Generalitat. Però no s’entenen ni es posen d’acord. De la reunió entre totes dues, el passat 5 d’octubre, no hi ha encara informació, el que ja per si sol és una notícia bastant dolenta.
Altre efecte d’aquest moviment ha estat la revitalització de la comissió de la riera del Palau, constituïda amb motiu de les obres a la ronda de Ponent, del projectat cobriment de la mateixa en aquest tram, «obres faraòniques de quan Espanya anava bé», diu sorneguer en Jaume Pavia, de l’AV del Poble Nou-ZE. Aquesta riera també es troba en un estat calamitós.
Així les coses no hi ha marge de maniobra, les rieres i Terrassa tota necessiten d’un gran projecte, com mostrava el citat i presentat a Les Arenes; i la coordinació entre les dues comissions i la Federació d’associacions veïnals, de la qual no formen part totes les associacions afectades directament, però sí hi són d’altres que també són ciutat, pot ser una bona eina que sigui espai de trobada i articuli les veus, opinions, necessitats i propostes de cada barri, primer davant les administracions, Ajuntament i Agència Catalana de l’Aigua, i segon per pensar, dir i començar a construir els projectes de la nova Terrassa que, per cert, està molt i molt necessitada de projecte estratègic.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari