Malarrassa periodisme, dos anys descobrint Terrassa en la època de la informació
«Mirar, dir i explicar les coses més enllà dels interessos del poder establert», és un dels objectius principals del quinzenal La Directa, explicava en Jesús Rodríguez, un dels redactors i impulsors del periòdic d’abast de Països Catalans; «investigar i aprofundir els temes, una tasca que els grans mitjans han oblidat o decidit abandonar en favor d’altres prioritats», informava al seu torn en Roger Palà, fundador de l’informatiu digital Crític, que ara fa dos anys; mentre que l’Hèctor Jiménez, del setmanari l’Independent de Gràcia, apuntava que l’objectiu d’aquest periòdic és «copsar el pols del barri, el dia a dia de la seva gent, arrelat en el teixit associatiu».
Hèctor, Roger, Jesús i Eivi a la taula rodona, sala d’actes Amics de les Arts. Foto Manel
Experiència i propostes de tres mitjans informatius que, al temps, són empreses cooperatives, per vocació i objectius així com per concepció de com han de funcionar les organitzacions socials, sigui quin sigui el camp en el que intervenen (economia, moviments socials, esport, política, cultura i oci…). Concepció, propostes i objectius que van ser també origen i motor del naixement de l’informatiu local Malarrassa, fa més de tres anys amb una discreta i quasi tímida web, i dos ja aquest mes en format paper i periodicitat mensual, però que vol ser setmanal.
L’Eivi Pop, recentment incorporada al col·lectiu d’edició i redacció, resumí en tres eixos els objectius i treball del periòdic local: visió, relat i interpretació crítica de la realitat; informació i difusió de tot allò que fan les entitats, els moviments i els teixit associatiu local; i opinió i debat (anàlisi i reflexió) ampli sobre la pròpia realitat immediata, local i més enllà.
Subratllà en Jesús aquesta coincidència sobre la necessitat de «fer visibles aquelles realitats que normalment no apareixen, no són focus d’atenció o, directament, són marginades». Aquí cal pensar en les conseqüències de les polítiques econòmiques i socials que patim i que el poder establert no vol que es vegin o es relacionin amb les causes, la seva actuació; però també en «mostrar els models alternatius, no hegemònics, vinculats a moviments socials, així com el pensament generat en els mateixos i en àrees de l’acadèmia, una confluència d’anhels i objectius molt creativa», emfasitzà el company de la Directa, amb més de 10 anys de recorregut, primer com a associació sense ànim de lucre i tot treball voluntari; després, com a cooperativa, amb 9 treballadores a jornada completa.
«El treball voluntari i tot gratuït que ens semblava just i necessari», afirmà, «vam anar veient que no era suficient per a mantenir i desenvolupar el projecte», ni per fer el periodisme d’investigació i aprofundit que volen i que necessitat dedicació i temps, ni per fer funcionar bé les altres tasques: administració, comptabilitat, distribució. Avui, per tant, hi ha l’equip de professionals, que garanteix el funcionament i estructura suficients, junt amb la xarxa de col·laboracions i treball voluntari, que n’és l’ànima i font d’energia. Un 75% del pressupost es cobreix amb les subscripcions (2.000 actualment), i la resta amb publicitat, algunes poques subvencions i altres fonts; «aquesta és una equació de finançament que permet ser independents o, en tot cas, decidir de qui depens».
Molt més nou, però no amb menys experiència i en bona mida venint del mateix lloc (en Roger treballar amb La Directa i a l’Anuari MediaCat), el mitjà digital Crític ha esdevingut una referència en llengua catalana i més enllà dels Països Catalans. Tres periodistes amb trajectòria diversa decidiren unir esforços per fer periodisme d’investigació, entrevistes en profunditat i anàlisi crític aprofundit. Amb una perspectiva clara des del principi sobre els mínims suficients per a la sostenibilitat econòmica del projecte (subscripcions), avui la cooperativa supera àmpliament les expectatives i aconseguirà acomplir els objectius abans de temps. Treballen 4 persones a jornada completa i basteixen una xarxa de col·laboracions que obre espai per a l’estrena de joves que s’endinsen en aquest territori com a professionals.
Amb un nombre de 12.000 lectores, l’informatiu setmanal del barri de Gràcia és per definició i de facto el periòdic local, «tot informació local, elaborada per la redacció, això sí que és el pols de la ciutat», assegura l’Hèctor, que es dedica a la part comercial. L’Independent s’elabora amb la cooperació de dos cooperatives (periodisme i comercial respectivament), una associació cultural i una entitat d’inclusió social. Les dos cooperatives fan les tasques de producció i edició, mentre que l’associació, amb 150 persones sòcies, és responsable intel·lectual del projecte, l’entitat d’inclusió social es fa càrrec de la distribució.
Des d’aquesta perspectiva i força que dóna el fet de ser realitat viva i amb molt de futur, els representants dels tres mitjans coincidiren a apuntar que allò que durant algun temps, i avui encara, es reivindicava, de ser «mitjans alternatius» o de «contrainformació» pot acabar sent una mena de parany, d’automarginació, «volem fer un periodisme autèntic», emfasitzà en Jesús, «que només ho és si fiscalitza el poder, si qüestiona l’estatus quo». Tot plegat, «no hi ha periodisme que no sigui de part», afegí, «totes tenim part, és mentida que hi hagi una veritat única». La feina necessària com a periodistes és «sortir de la immediatesa i la superficialitat, rascar i aprofundir, generar debat».
Roger Palà destacà que en aquest temps o de dita fase històrica de la informació, en què gràcies a les noves tecnologies i xarxes socials les possibilitats de rebre i aconseguir informacions es multipliquen exponencialment, «el paper dels mitjans és importantíssim, com a mínim per fer una selecció de la informació que corre formant cabals inabastables; per aprofundir i contractar i escoltar la multiplicitat de veus; i per fiscalitzar el poder».
També destacà els vincles entre periodisme i opcions socials i polítiques: «no som independents, però podem elegir de qui depenem més o menys», declarà tot apuntant que per això l’opció de Crític ha estat dependre de la «comunitat» de persones subscriptores que volen i defensen un periodisme d’aquest tipus. «Hi ha una crisi de mitjans, del model», en diuen, «però és la crisi de la credibilitat, el problema és el projecte empresarial que hi ha darrere dels grans mitjans».
El debat sobre el format de difusió, digital o paper, malgrat l’evident tendència de pèrdua de públic i espai del paper, està lluny de quedar resolt. De fet, tant Directa com l’Independent i el mateix Malarrassa fan del paper el seu principal suport. En tot cas, tots tres treballen també el format digital, no hi ha contradicció, en són de complementaris, consideraren, i cadascú sap què l’interessa més o què vol privilegiar o impulsar. En Roger plantejà, però, que segurament el que sembla és que el paper «quedarà per a comunitats més o menys consolidades». D’altra banda, encara hi ha un públic molt nombrós que no accedeix o no usa habitualment els medis digitals i al qual l’única manera d’arribar és via paper.
Necessari com sempre per conèixer la pròpia realitat que ens envolta, esbrinar allò que s’amaga darrere les aparences, aprofundir les dades i motius, connexions i lligams dels fets, donar veu a les persones i grups que viuen, pateixen i fan el dia a dia, protesten, s’organitzen i plantegen alternatives, els quatre mitjans presents a la sala d’actes dels Amics de les Arts i molts més que s’articulen arreu del país van construint una xarxa que pot ajudar i ajuda a reconèixer una comunitat de comunitats molt gran i ampla, que fan d’altra manera i que ja construeixen la societat amb altres valors i objectius.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari