Divendres 7 d’abril es celebrà el dia Mundial de la Salut. La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT) convocà una concentració, al Raval de Montserrat, a l’igual que es feia a diferents ciutat arreu d’Europa, per reclamar contra les retallades i els atacs dels lobbies i interessos que pretenen privatitzar aquest dret bàsic.
Concentració convocada per la PDSPT el Dia Mundial de la Salut, el 7 d’abril al Raval de Montserrat.
Aquest és el manifest llegit per membres de la plataforma local en la concentració del dia 7 d’abril:
Per què sortir al carrer?
Literalment: perquè ens venen. Perquè els nostres cossos s’han convertit en una altra mercaderia. La ideologia mercantil ha distorsionat el concepte de salut, substituint els sistemes de tota Europa, per estructures més semblants, en la lògica i interessos, a mercats que a serveis garants d’un estat “òptim” de salut a tota la població.
Les mesures posades en marxa durant la crisi han debilitat enormement els sistemes públics de salut: retallades de pressupostos que es tradueixen en tancaments de centres d’atenció primària, de llits hospitalaris, en serveis restringits i en augment de les llistes d’espera (tant per a intervencions quirúrgiques com per a visites amb especialistes o per a proves diagnòstiques). Se n’ha parlat molt, de l’austeritat. Se n’ha parlat molt de com aquestes mesures han tingut, o han pogut tenir, unes conseqüències devastadores per a les treballadores i treballadors del sistema sanitari i també per a la salut de la població. Se n’ha parlat molt de com les empreses privades amb afany de lucre s’estan beneficiant de la situació: externalització de serveis auxiliars com bugaderia o cuina, diferents maneres de privatitzar la gestió o de gestionar de forma privada el que és públic: empreses mercantils de majoria pública, consorcis amb diferents col·laboracions público-privades.
L’excusa de la insuficiència de recursos, que no hi ha diners, les mesures d’austeritat, són només el punt culminant, la màxima expressió de les polítiques mercantils; aquelles que busquen maximitzar el negoci als mercats de salut, debilitant els serveis públics.
Els mecanismes que permeten que el mercat travessi les estructures públiques es tradueixen en més medicalització de la vida, en sistemes centrats en els àmbits hospitalaris (els que més diners mouen, els més cars), focalitzats en les malalties, no en la salut i molt menys en els determinants socials d’aquesta (la vivenda, l’atur, pobresa energètica, la pobresa en definitiva), i amb una presència cada vegada més important d’actors privats que es lucren, directa o indirectament, a partir de tot aquest entramat.
La sanitat pública hauria de ser un bé comú, un bé en què totes i tots hi puguem participar, en una situació d’igualtat. Un sistema en el que ningú, absolutament ningú, hauria d’enriquir-se.
Catalunya és un dels indrets on la mercantilització de la salut i la sanitat s’han introduït amb més força. La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya va ser el punt d’inflexió en la construcció del mercat de salut català. És aquesta llei la que creà un comprador (el CatSalut) i uns venedors (els diferents proveïdors sanitaris) que entraren en competició per “oferir un servei públic”. i en el què és (i ha estat) enormement difícil exercir un veritable control d’on es destinen els diners públics. Aquells diners que es recapten de les butxaques de la gent comuna, de (gairebé) totes i tots.
Després de 26 anys i masses i molt greus cassos de corrupció hem de concloure que si es manté la mateixa estructura, les dificultats continuaran sent les mateixes. Si es mantenen les polítiques de concertació i subcontractació, els controls i la transparència continuaran essent testimonials.
S’ha de separar la sanitat privada de la pública. DINERS PUBLICS PER LA SANITAT PUBLICA!
El paper del nou conseller de sanitat Comin es del tot decebedor a aquestes altures. Es presenta com el gran desprivatitzador rescindint els contractes amb la Clínica del Valles i l’Hospital General de Catalunya amb una ma però amb l’altra ma ratifica un avant-projecte amb el que es segueix aprovant la barreja de privada-publica (com a Mutua de Terrassa) i d’altra banda es legitima fer privada dins la pública com ja s’està fent a l’Hospital de Terrassa.
En lo pràctic i concret, s’ha anunciat la disminució de les llistes d’espera per intervenció quirúrgica al 10% en un any. Les xifres ballen i es contradiuen! Es va anunciar que es posarien als pressupostos de la Generalitat d’aquest any 100 milions d’€ per a les llistes d’espera que han quedat reduïts en 57 milions. Promeses i mes promeses que no eixuguen el dolor dels que estan esperant que se’ls atengui ni els morts provocats per aquestes retallades!
A Terrassa les llistes d’espera estan per sobra de la mitjana de Catalunya, unes xifres inasumibles per el nostra veïns, tenim persones que estan esperant una visita, operació o proba mes de 1 any, per axó demanat un pla de xoc per la reducció dràstica de aquestes llistes, o que la visita al metge de capçalera no sigui de mes de 48 hores i no de 15 a 20 dies con passa ara, per axó també demanen que puguin se fiscalitzades o auditades per la Societat Civil de la nostra ciutat, Es demana transparència en la gestió tan en els temps de espera com en la gestió econòmica.
Per si acàs, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Publica de Terrassa, que hem lluitat amb la Marea Blanca de Catalunya perquè s’inclogués en els pressupostos de la Generalitat els 100 milions d’€ per rebaixar les llistes d’espera, aplicaria lo de “a Dios rogando pero con el mazo dando” perquè no podem parar-nos davant de les continues promeses del Conseller i la falta de realitats. L’únic camí que dona resultats es la mobilització i la lluita. Seguirem i seguirem lluitant.
Donant suport a les persones amb retrassos i manca d’atenció inadmissibles com hem fet fins ara, davant la Generalitat, els Hospitals o qui faci falta. Us demanem la vostra col·laboració, la vostra participació. Tots en algun moment necessitarem que hi segueixi havent una sanitat pública eficient.
Volem acabar demanant un aplaudiment pels professionals de Can Vidalet a Esplugues que han tingut la valentia d’iniciar una rebel·lió a l’Atenció Primària que ja te el suport de més de 20 ambulatoris. Una rebel·lió denunciant la manca de recursos per atendre correctament els pacients.
També al Dr. Galiñanes jefe de cardiologia de la Vall d’Hebron que va denunciar 10 morts per les retallades als quiròfans a l’estiu del 2015 i va ser destituït per aquest fet.
Terrassa, 7 de abril 2017
Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa
Deixa un comentari