Grup de Treball Educació Feminista
Hi havia una vegada un llop que buscava creuar-se amb la Caputxeta i en va tenir prou amb una tarda de passeig pel bosc per adonar-se que no tot és blanc o negre, bo o dolent. Que la simplicitat del binarisme s’acomoda molt més fàcilment a les nostres creences i ens fa més difícil acceptar allò que és diferent.
Potser sembla que ho tenim tot fet perquè les nenes ja no s’identifiquen amb la princesa vulnerable que espera ser rescatada i els nens ja han après el discurs que ells també poden plorar “- jo he plorat alguna vegada – jo vaig plorar més aquell dia”. Però és això suficient? Ha acabat el conte?
Les conseqüències del masclisme a la nostra societat són terribles i, a aquestes alçades, les coneixem sobradament: falta d’oportunitats, abús, discriminació, agressions psicològiques, físiques, sexuals, feminicidis.
També sabem que l’educació reglada a les escoles i instituts és la millor oportunitat per treballar en la detecció i, sobretot, en la prevenció d’aquestes violències masclistes. Com a docents experimentades, crítiques i reflexives sabem que aquest és el camí per començar a revertir la situació, perquè podem arribar a la població més jove i també a través d’ella a les seves famílies, a la societat en general.
L’escola, en tant que agent bàsic de socialització, té molta feina a fer, però necessitem urgentment recursos tangibles i reals. L’etapa escolar és el període en el qual es construeixen les identitats sexuals i de gènere, per això és imprescindible incloure la mirada feminista i desmuntar els valors i estereotips androcèntrics i heteropatriarcals des de les primeres etapes de l’escolarització, des dels 0 anys. Reivindiquem el dret a una formació afectivosexual que ensenyi a estimar des de la diversitat i el reconeixement, des de la cura, sense complexos, sense pors.
L’etapa escolar és el període en el qual es construeixen les identitats sexuals i de gènere, per això és imprescindible incloure la mirada feminista
Així i tot, ni el Departament d’Educació ni la Conselleria de Feminismes estan apostant amb contundència per aquest camí. Les polítiques públiques del Govern de la Generalitat només van encaminades a oferir, de manera voluntària, els cursos de formació al professorat. Resulta sorprenent que en aquests últims temps, el Departament hagi fet una aposta ferma per la formació de TOT el professorat de Catalunya en l’àmbit digital, però, en canvi, sembla que el fet que tanta gent pateixi violències masclistes no té el mateix rang ni la mateixa urgència.
El desplegament dels nous currículums podia haver estat una excel·lent oportunitat per fer una formació integral, completa i real en educació feminista de tot el professorat. Tot indica que ha estat una oportunitat perduda. Actualment, ni la formació permanent ni la inicial del professorat del nostre país té garantida aquesta formació, imprescindible per fer canvis reals als centres educatius i per acabar amb les violències masclistes.
El desplegament dels nous currículums podia haver estat una excel·lent oportunitat per fer una formació integral, completa i real en educació feminista de tot el professorat
Aquest 8M volem recordar que sense les cures la societat no pot funcionar. Sense les cures no podríem obrir les escoles ni els hospitals ni les botigues ni les fàbriques ni les oficines, no tindríem transport ni supermercats. Perquè tot funcioni s’ha de poder sostenir la vida. En canvi, la societat capitalista heteropatriarcal invisibilitza el fet que totes les persones necessitem, de forma temporal, intermitent o permanent, en els diversos períodes de la vida, que alguna persona ens cuidi. I ens preguntem com és possible que aquesta qüestió transcendental quedi fora del currículum.
Una mirada feminista a l’educació suposa recuperar els sabers de les dones i de les cures que han estat exclosos de l’escola mixta androcèntrica i per fer això cal subvertir el currículum. Així, a més d’encoratjar les noies als àmbits científics, se’ns planteja la necessitat improrrogable d’educar els nois en valors diferents dels de la masculinitat hegemònica i d’introduir els sabers associats a les cures, ja sigui la cura instrumental (cuinar, rentar, planxar…) com també la cura de les persones.
L’educació feminista no només contribueix a prevenir els efectes de les violències misògines i patriarcals en nenes, dones, dissidents de gènere i grups socials vulnerabilitzats, sinó que és una forma privilegiada de resistència davant els discursos d’odi que pretenen aturar els avenços socials dels feminismes. Per això, ens neguem a la perdurabilitat de l’escola reproductora de desigualtats i treballem per a una educació en llibertat, sense prejudicis ni estereotips, sense violència, basada en l’ètica de la cura.
L’educació feminista no només contribueix a prevenir els efectes de les violències misògines i patriarcals, també és una forma privilegiada de resistència davant els discursos d’odi que pretenen aturar els avenços socials feministes.
Tornem a l’inici d’aquest text. És evident que hem passat per moltes pàgines, però encara queda molt camí al davant, capítols que donaran pas a altres capítols que ens haurem de tornar a llegir, algun d’aquells en què podrem escollir com acaba a l’estil “escull la teva pròpia aventura”… El llibre no està tancat, i mentre així sigui, constatem que cal continuar treballant i lluitant, totes juntes perquè JUNTES SOM IMPARABLES. VISCA EL 8 DE MARÇ!!!
Deixa un comentari