Teresa Ciurana Satlari. Foto PV
Amb 37 anys de treball com a mestra, la Teresa Ciurana estudià i treballà, a Mútua, al mateix temps, «perquè a casa no hi havia possibilitats». Començà com a professora al barri Sant Llorenç, per anar després a una altra escola a Palau-solità i Plegamans i, finalment, anar al Montserrat Roig. Els dos darrers anys de treball, fins a la jubilació, treballà a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, a Drassanes. Avui presideix l’Associació de Mestres Alexandre Galí de Terrassa i treballa, entre altres coses, en la preparació del 1r Congrés d’Educació Pública a Catalunya.
Pep Valenzuela
Per què aquest Congrés de l’Educació Pública?
És necessari tornar a plantejar-se la situació i les perspectives. Es va fer un altre congrés, però va ser de professionals, sindicats i entitats. Ara va més dirigit a les escoles i comunitats escolars.
La proposta sorgeix d’un àmbit de la Federació de Renovació, de la xarxa d’escoles 0-12, que són renovadores i innovadores. Cada dos anys es feien jornades per debatre i fer propostes, i a les del 2016 es va plantejar aquest congrés, pensant en la necessitat d’actualitzar, després del primer congrés de renovació pedagògica, del 1995.
Es pretén dir molt sobre relació societat/escola, el currículum, la relació amb les famílies, i influir en les polítiques educatives, sempre des d’una perspectiva de necessitat de l’ensenyament públic, radicalment democràtic, públic, obert, amb projecte, amb autonomia… Cal implicar totes les parts responsables: mestres, universitats, poder legislatiu, administració educativa, equips directius, comunitats educatives.
Quina és la diferència o novetat amb el congrés de renovació del 1995?
Aquell congrés va ser molt positiu, però es va veure que no n’hi havia prou organitzant persones, i que calia organitzar els centres educatius, que havia de ser el centre col·lectivament qui apostés per la renovació. Per això es va començar amb una coordinació d’escoles per anar organitzant els centres que aposten per la innovació i la renovació.
És diferent la innovació de la renovació?
Parlar de renovació implica canvi social, un compromís amb la millora de la societat. Mentre que quan parlem d’innovació, ens referim només a qüestions metodològiques. Això, que és necessari, connecta més amb la proposta que para d’Ensenyament en lloc d’Educació, i que es conforma amb què els nens siguin més bons en mates, per exemple, però prescindint de la societat.
Per això, insistim en l’escola publica, perquè creiem que és el model que pot aporta més a una millora global de la societat. Creiem que és des de la pública que influeixes i transformes tot el sistema. Prescindim de les privades, que moltes fan innovació molt bona, però perpetuen la societat com està. Nosaltres posem l’accent en la renovació, que és un concepte més ampli, no només tècnic.
La trobada entre públic, concertat i privat no ha estat possible?
El Pacte per l’Educació va intentar això, incloure la concertada fent que es comprometés en ser un servei públic. Però no va acabar de concretar-se. Aquesta idea del pacte quedava molt bonica, però no es va avançar. Tot i que amb normes i límits, continuen anant per compte propi. Durant el Tripartit es va intentar un acord, però després va venir la consellera de CiU, Rigau, i va acabar amb aquest projecte.
Parles, per tant, de propostes per donar lideratge a l’educació pública?
Els moviments de renovació defensem l’educació pública com a motor. No vol dir que desconsiderem altres mestres, nosaltres, a l’associació, tenim mestres de la concertada, perquè la gent treballa on pot. Però creiem que l’educació, que durant anys s’ha decantat cap a la concertada, ha de decantar-s’hi cap a la pública, que hauria d’arribar el moment que no fos necessària la concertada. Per cert, el Departament es tornarà a dir d’Educació, com s’havia dit durant el Tripartit.
Què es planteja de concret al Congrés?
En aquest congrés es volen concretar accions, crear espais de reflexió i debats permanents. El problema és que tenim una «empresa» que creu poc en nosaltres. L’escola concertada, la religiosa també, té una patronal que vetlla perquè funcioni i tingui prestigi, però nosaltres estem deixats.
La Generalitat, mentre ha governat CiU, eren els patrons de l’educació publica, però en el que creien era en la privada, per això li deien Ensenyament, que vol dir que l’educació és cosa de les famílies o de l’Església, i ells nomé feien ensenyament. En canvi, des de l’esquerra creiem que l’escola ha de promoure l’educació de tota la població no només en el currículum, també en els valors, actituds cíviques, ciutadania, laïcitat… Per això ens hem intentat coordinar centres per autodefensar-nos.
Defenseu l’autonomia dels centres…
Sí, una autonomia real, perquè el que hi ha ara. Fan decrets d’autonomia que en realitat estan bastant buits de continguts i plens de traves burocràtiques. Una cosa que segur que sortirà en el congrés és aquest problema de la burocràcia, que ha augmentat de forma exponencial a les escoles. La gent no està pendent d’el substantiu, sinó de la carpeta de color verd amb no sé quins documents que ha d’omplir, o l’altra carpeta amb altres documents.
Caldria simplificar molt. Això no és autonomia, autonomia vol dir fiar-te d’aquestes persones, no reglamentar-los com han de ser autònoms; en cada una de les decisions que s’han de prendre hi ha una llista de reglaments, graelles, és una cosa terrible.
Hi ha dat pel congrés? Com ho preparareu des de Terrassa?
Es preveu pel mes d’octubre del 2019, però ja portem alguns mesos de retard. Ara, ja es preparen reunions del grup promotor, el de la xarxa d’escoles 0-12, que vol ampliar a 0-18, es crearan també comissions de funcionament. A Terrassa, de moment, participem l’Associació de Mestres i l’escola La Roda, però esperem que n’hi hagi més. De fet, ja n’havien participat Bisbat d’Ègara, Agustí Bartra i altres.
Pel que fa a la vostra associació, quines activitats realitzeu?
Fa 40 anys que treballa fent renovació pedagògica, com a part del Moviment de Renovació de Catalunya, que a cada lloc té un nom, aquí Alexandre Galí, a Barcelona que és el més conegut, Rosa Sensat.
Tenim un pla de treball anual. Fem, com a mínim, un berenar pedagògic almenys, per conèixer experiències i projectes de professorat i alumnat de la ciutat. Aquest any hem encetat també les tardes temàtiques; ja n’hem fet una sobre consciència fonològica, i preparem altra sobre aprenentatge i servei com a model educatiu d’èxit i compromís social.
Ha tingut molt d’èxit el Laboratori de Transferència Educativa…
Sí. Aquest laboratori ha substituït la setmana de l’ensenyament, que va assolir 18 edicions, però ja era un model esgotat. Amb representants de Primària, Secundària, bressol i educació especial, tot d’àmbit públic, es va fer una reflexió i va sortir la idea del laboratori, que aquest any serà el quart.
Demanem als centres de 0-18 i més que ens obrin les portes en horari lectiu per ensenyar-nos com treballen un projecte renovador, d’innovació o d’èxit, per veure in situ com es treballa, amb un nombre reduït de mestres. Després, els mestres expliquen i s’estableix una conversa, és molt millor que una conferència. Han participat desenes de professores. Aquest any s’ha incorporat l’Escola Oficial d’Idiomes. Tot és amb voluntariat. Al final s’entrega un certificat de formació.
D’altra banda, volem que l’activitat surti fora, vam fer un vídeo amb participació de 46 centres escolars no universitaris, d’uns 10 minuts, mostrant els projectes d’èxit i renovadors que es fan a l’escola pública.
Tenim també un pla de voluntariat pel programa LEXCIT, d’acompanyament a la lectura, que es fa a la biblioteca del Districte 2.
Finalment, l’Associació organitza l’escola d’estiu de professorat del Vallès Occidental, al juliol, a la UAB, reconeguda pel Departament.
Deixa un comentari