Els col·lectius socials adscrits al Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana insisteix en què no hi ha hagut avenços en les resolucions aprovades pel Ple municipal fa un any, i exigeixen a l’Ajuntament que tingui en compte totes les seves propostes per incorporar-les al Pla de Xoc social que el consistori està elaborant per fer front a la crisi social i sanitària que viu la ciutat.
Novament el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, i tots els col·lectius socials que en formen part, han volgut expressar i denunciar la greu situació social que viu la ciutat des de fa temps, i que s’ha agreujat encara més amb la crisi de la covid-19. En una roda de premsa realitzada ahir dijous al Raval davant l’Ajuntament, i tal com varen fer en uns termes similars fa un any, coincidint amb l’arribada del nou govern local, s’…..
Amb la intenció de ser “propositives i no instal·lar-nos en la queixa”, es van resumir totes aquestes propostes. El Consell d’Entitats les fa seves i reclama que siguin tingudes en compte en el Pla de Xoc Municipal, tal com s’indica en la instància que ha estat lliurada també al consistori, segons van exposar els membres de les entitats.
Des del Consell d’Entitats es va començar recordant les quatre resolucions aprovades l’any passat pel Ple municipal sobre democràcia participativa, dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, a la salut i a l’educació. Totes elles van ser acords assumits pel II Plenari del Parlament Ciutadà. Es lamenta però que des d’ençà, i després de dues reunions amb el govern local, “no hi hagi hagut cap resposta efectiva i clara al respecte”, en paraules de l’advocat Joan Tamayo.
Amb l’esclat de la crisi originada pel coronavirus, “s’ha agreujat”, recorden des del Consell. “S’han destapat les vergonyes d’un sistema que no creu en els drets humans ni en els seus valors”, va dir Tamayo. Afegeix el Consell que s’ha obviat el que diu el Pacte Internacional pels drets Econòmics, Culturals i Socials de l’ONU, que “obliga als estats a prendre mesures per la prevenció, el tractament i el control de les malalties epidèmiques, endèmiques, professionals i de tota mena”. També il·lustra la dramàtica situació amb l’informe que el relator de Nacions Unides va emetre sobre la pobresa a l’Estat, “que són per treure els colors a tota la classe política”: situacions de gran pobresa del 26,1% de la població vulnerable, dels més alts de las UE, i que més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes.
Es tracta doncs de propostes àmplies i treballades des de diferents col·lectius socials. Aquestes reivindicacions abasten qüestions com l’habitatge, l’atenció a la gent gran i residències, la salut i la cura de les persones, l’accés als subministraments més bàsics, el feminisme, l’economia social i solidària, i la demanda d’una democràcia més participativa i transparent.
En l’àmbit de la sanitat, es reclama de nou capacitat per absorbir les llistes d’espera, increment de personal per atendre els nous casos de covid-19 i la necessitat de disposar de material de protecció per al personal sanitari. Les propostes sobre atenció a la gent gran reclama més informació i transparència sobre les places existents tant de gestió pública com concertada, i millorar el control de les residències en general. Pel que fa a eradicar les violències masclistes, mantenir tots els recursos previstos i
A la vegada, el Consell d’Entitats apel·la al prinicipi de Subsidiarietat que recull la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH signada per aquest, segons el qual l’Ajuntament “ha de garantir la no vulneració dels drets de les ciutadanes de Terrassa”.
Aquest és el detall de tots els punts que proposa el Consell d’Entitats i que ha lliurat a l’Ajuntament:
Dret a l’habitatge digne
Si volem que a Terrassa es compleixi la normativa internacional que regula el Dret a un Habitatge Digne, com un dret fonamental i per tant que es compleixin els dictàmens del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és urgent:
• Un Pacte de Ciutat que desenvolupi un protocol propi que paralitzi de forma indefinida tots els desnonaments que afectin a persones i famílies vulnerables.
• Garantir que el poder judicial i l’administració faci efectiu a tothom , sense exclusió el Nou Decret llei 17/2019 (23/12/19) sobre mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.
• Crear un mecanisme de control a les entitats bancàries, fons voltors o grans tenidors a fi de que, del total anual d’habitatges adquirits a través de procediments d’execució hipotecària (o execució de títol judicial o dació en pagament), hagin de destinar un percentatge dels mateixos al lloguer social.
• L’obligació de garantir la immediatesa de l’adjudicació de l’habitatge d’emergència social en el cas de les unitats de convivència amb infants a càrrec.
• La consideració de la situació d’emergència social en el cas d’unitats de convivència amb infants no només per la pèrdua efectiva de l’habitatge sinó també pel risc imminent de perdre’l.
• Publicar i mantenir, de forma trimestral, a la pàgina web de l’Ajuntament les dades següents: Els habitatges a Terrassa indicant del total, el número de pisos buits (en funció del tenidor), els que incompleixen el deure de conservació (en funció del tenidor), els de protecció social i els disponibles per emergències.
• Aplicació Llei Habitatge 2007 que disposa la possibilitat d’expropiació de Pisos deshabitats a les entitats financeres.
• Garantir habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos de habitatge d’inclusió de les entitats socials.
• Ajuts al lloguer, especialment per a famílies monomarentals, dones en situació de violència masclista, treballadores sexuals com alternatives ocupacionals, col·lectiu LGTBI en situació vulnerable.
• Recursos acolliment per a persones LGTBI que visquin situacions de violència en el marc de les relacions afectives i sexuals, i recursos habitacionals en general (persones trans, joves LGTBI de 18 a 15 anys que viuen situacions d’LGTBIfobia en l’àmbit familiar, persones grans).
• Implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar, que suposin una protecció real i efectiva a les situacions de violència masclista que s’estan produint, també durant la crisi i en els recursos mixtes oberts.
• Un Pla d’Habitatge local que tingui en compte el problema més important de la ciutat (la manca d’habitatge) i que per tant promogui , amb caràcter d’urgència la construcció d’habitatge Social i del Lloguer sobre la compra o endeutament de famílies.
Dret a l’accés als subministraments bàsics
Volem posar en valor el que ha representat el fet
Calen accions de formació en DDHH i millora en el coneixement de les lleis i normes en relació a l’atenció a les persones per part del personal de Serveis Socials (Ofimape, Ofimehll, Serveis Socials, etc.).
• Per part de l’Administració i Ofimape cal un assessorament i un acompanyament, el més ampli possible, així com un sistema de mediació efectiu entre Comunitat de veïns (d’escala, de bloc, etc.) i la família afectada en qualsevol aspecte relacionat amb l’habitatge “recuperat” o en temes d’accés als subministraments bàsics i, sobre tot, enfocat en evitar la criminalització i estigmatització social. Tot això amb una sensibilitat especial cap a les persones afectades per “males praxis” d’algunes companyies subministradores que actuen de forma irresponsable i a través d’una informació
Dret d’accés a l’aigua
Volem que les propostes s’inclogui en el Pla de Xoc de la ciutat. Posem en valor que ara l’empresa sigui pública des de fa un any i mig. A altres poblacions, les multinacionals que dominen el negoci de l’aigua han pressionat per augmentar les tarifes, empreses depredadores de drets que sempre posen per davant el benefici per sobre del bé comú”. A Terrassa, es valora positivament que l’empresa pública Taigua hagi posat 36 comptadors perquè l’aigua arribi a la ciutat. Però s’ha d’anar més enllà, per això es planteja una campanya ‘Cap llar sense Aigua’, que expliqui les mesures emergència de les actuacions que està realitzant Taigua a partir de la Covid19, i del tancament de les fonts d’aigua pública, sobre la instal·lació de comptadors d’emergència d’aigua especialment adreçada a tots aquells col·lectius que es poden veure beneficiats, com ara la PAH, Colectivo Sin Vivienda, Caritas, Creu Roja, etc. i també als barris més castigats econòmicament i socialment pels efectes de la Covid 19, i, en general, a tota la ciutadania.
• Informació i difusió sobre els criteris i els requisits per acollir-te a la rebaixa tarifària per a l’any 2020 que es va anunciar, en motiu de la Covid19, que ascendia a 550.000€.
• Informació i difusió sobre la Tarifa social d’aigua: Ampliació dels trams de convivència per a 4 o més membres. Ampliació als col·lectius d’especial protecció (famílies amb tots els seus membres en situació d’atur; persones perceptores de pensions mínimes contributives; i així com de la renda mínima vital, tal com ha fet l’ACA amb el Cànon Social (veure document complet).
• Informació i difusió sobre l’aplicació cost zero en relació al cànon social de l’aigua (ACA) a les llars que tenen reconeguda la Tarifa social i no superen el primer tram de consum.
Dret a una assistència digna a la gent gran
Cal programar i executar amb urgència, polítiques que condueixin a elaborar un pla d’acció i de futur realista per a la gent gran i les persones dependents, utilitzant els coneixements i les reflexions que aporta la societat civil sobre el model més adequat de Residencies per a la Gent Gran, de cara al futur.
Que, en virtut de la transparència, les administracions facin públiques les dades concretes de l’estat actual de les residències a Terrassa i comarca tant en el nombre de residències de promoció i gestió pública, de promoció i gestió social amb places concertades i de promoció i gestió mercantil amb places concertades. Com també el nombre de places existents de cada modalitat i la situació actual en que es troben.
• Que faci efectives les demandes que des de les plataformes ciutadanes s’han fet en repetides ocasions, tant de gestió com d’informació.
• Millor control de les residències, tant públiques com privades, millors salaris i atencions per a les persones treballadores i una millor organització interna per tal de minimitzar els efectes de possibles futures pandèmies o rebrots de l’actual com diuen els experts que pot succeir.
• Que a totes les persones treballadores de sanitat, residències i cures de dependència se’ls faciliti tot el material de protecció necessari i tota la formació i informació per tirar endavant amb seguretat les seves respectives tasques.
Es urgent que els polítics prioritzin i adoptin polítiques per una gestió pública de tots els temes de caire social, i que comencin a treballar i traslladin aquestes polítiques a tots els seus àmbits competencials ja siguin locals, autonòmics o estatals.
Dret a la sanitat i la salut pública
Qüestions que planteja el Consell d’Entitats després de la crisi sanitària:
• En relació a la normalització de la situació post-COVID19, com s’absorbiran les llistes d’espera?
• Es mantenen els reforços de personal sanitari per assumir l’activitat hospitalària retinguda o demorada amb motiu de la pandèmia?
• Es mantindran totes les plantes obertes en els hospitals per reduir el creixement que han tingut les llistes d’espera?
• Es reforçarà la Rehabilitació per els pacients COVID19 amb seqüeles? – Es mantindran les Urgències hospitalàries reforçades?
• En quant al funcionament (horaris) i distribució de tasques dels CAPS Quin increment de personal hi haurà en els CAPS per fer seguiment dels nous casos COVID19 i els possibles contactes?
• Com es reprèn la creació del CUAP? Calendari de posada en funcionament.
• En relació als plans de contingència per possibles rebrots del COVID19, pel que fa al reforç de recursos sanitaris: – Tipologia i quantitat de personal a contractar – Quants llits seran capaços d’incrementar, tant d’hospitalització com de UCI, a cada centre sanitari?
• Quina capacitat d’Urgències hospitalàries, amb Boxes individuals?
• Quin estoc de material de protecció(EPIs) hi ha disponible pel personal sanitari?
• De quant material de diagnòstic (test PCR) es disposa?
• Quina relació manté l’Ajuntament amb els diferents centres sanitaris de la ciutat?
Dret a una
També es demana impulsar l’economia social i solidària més justa i equitativa, que posin les persones en el centre. i que passen per aplicar la renda bàsica,
Ara més que mai cal revertir una situació econòmica i social i apostar per un canvi de model. I això comporta :
NOVES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL
• Aplicació de la renda bàsica, el bo social (electricitat, aigua,..) i lluita contra la pobresa energètica.
• Activitats de qualificació laboral per a persones en situació o risc d’exclusió social.
• Promoció d’empreses d’inserció.
• Reserva de sòl públic per a cooperatives d’habitatge col·laborat iva en règim de cessió d’ús.
• Promoció de parc públic d’habitatge de lloguer social.
• Desenvolupament d’iniciatives d’habitatge Inter generacional.
NOVES POLÍTIQUES PER A LA SOSTENIBILITAT DE LA VIDA
• Posar en marxa plans de coresponsabilitat: que comprometin amb accions específiques a tots els agents responsables del benestar comunitari i incorporant el treball de cures dins el model econòmic.
• Canvi de model energètic, afavorint el transport públic i la mobilitat no contaminant.
• Comercialització pública d’energies renovables.
• Promoció de les comunitats d’energia.
• Fomentar una alimentació saludable i sostenible (km 0) en tots els serveis públics.
• Promoció en barris i espais locals d’activitats que impulsen les economies comunitàries: horts urbans, mercats d’intercanvi, bancs de temps…
• Desenvolupar una política de residus 0
• Promoció i mesures de suport a la creació i sosteniment de supermercats cooperatius i grups de consum.
NOVES POLÍTIQUES PER A UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES
• Apostar pel Comerç Just.
• Potenciar les xarxes d’intercanvi de producció i consum basades en lògiques no especulatives.
• Recuperació de mercats tradicionals.
• Apostar per la promoció de l’emprenedoria cooperativa.
• Suport als processos de recuperació i transformació empresarial.
• Cessió i/o facilitació d’espais físics i de recursos.
• Desenvolupament de línies per a la consolidació d’empreses d’economia social i solidària.
• Promoció de les finances ètiques.
• Impuls a la creació de cooperatives de serveis públics.
• Cooperatives mixtes per a la gestió de serveis d’interès comunitari i de béns comuns.
• Priorització de l’impuls als circuits curts de comercialització.
NOVES POLÍTIQUES PER AL BÉ COMÚ
• Salvaguarda dels béns comuns.
• Identificació i protecció dels béns comuns (naturals, urbans i digitals).
• Promoció de la custòdia i protecció del territori.
• Innovació i desenvolupament local a través del desenvolupament d’estratègies de partenariat públic-social i comunitari per a la gestió de serveis d’interès social.
• Promoció d’espais i eines de participació ciutadana.
• Mesures de foment i discriminació positiva per a empreses corresponsables, agroecològiques, sostenibles i feministes.
NOVES POLÍTIQUES D’EDUCACIÓ PER AL CANVI ECOSOCIAL
• Aposta per una educació que fomenti l’intercanvi de sabers, coneixements i experiències diverses.
• Introducció de continguts relacionats amb l’economia solidària a les diferents etapes del currículum educatiu.
Dret a la igualtat. Feminisme
L’empadronament immediat d’urgència de les totes les dones migrades que viuen a ciutats i pobles per tal que no quedin excloses de sistemes d’ajut , tinguin accés al sistema de salut i al sistema d’atenció social. Donant compliment a la Resolució de 30 de Gener de 2015 que en el seu article 2.3 insta als municipis a empadronar totes les veïnes i veïns.
• La regularització Automàtica per a totes les dones estrangeres que havien iniciat el procés abans de la crisi , i les que ho puguin iniciar ara, per garantir els drets de ciutadania i l’accés als recursos i les prestacions que s’implementin com a resposta a la crisi sanitària, i facilitar el seu accés al treball regulat.
Garantir la intervenció integral a les dones en situació de violències masclistes, mantenint, sense retallades, tots els recursos previstos pel Pacte d’Estat contra la violència i reforçant els recursos socials de prevenció, detecció i suport a les dones exposades a situacions de violència que, en aquest context, es poden agreujar.
Ampliar el personal dels serveis de la xarxa de violència per donar resposta a atenció post confinament, amb reforç personal. Augment de places allotjament i habilitar pisos / xarxa acolliment.
• Substitució del Decret 80/2015 de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista per un nou Decret que estableixi ajuts econòmics que no estiguin vinculats a sentència judicial i si en canvi a informe de serveis especialitzats.
Treball
• Sabem que el teletreball ha suposat una altra càrrega feixuga per a les dones, ja que s’han hagut de dur a terme en l’entorn domèstic. Les dones, majoritàriament, s’han hagut de cuidar de les tasques de la llar a més de la cura de les persones dependents (recordem que les escoles han estat tancades i que les persones més grans han estat les que s’han hagut de cuidar especialment durant el confinament).
• Per tant, demanem que es revisi aquest aspecte amb mirada de gènere, per a mitigar i reduir aquesta doble i/o triple càrrega laboral.
• Demanem, també fer una aposta clara contra la feminització de la pobresa per part dels recursos que compta l’Ajuntament. Això vol dir, plans d’ocupació que prioritzin les dones d’alta vulnerabilitat (famílies monoparentals, trans, treballadores sexuals…).
• Sabem que en altres municipis, com ara Barcelona, ja s’han dut a terme plans d’ocupació que actuen en les causes de la precarietat femenina, amb un èxit notable.
Coeducació
La coeducació com a instrument de prevenció contra la violència masclista.
• Exigència de formació en coeducació del personal de l’empresa de menjador, monitoratge de lleure i de les extraescolars i educació 0 -3 anys que contracti l’ajuntament.
• Creació d’una taula per la coeducació o Consell de la Coeducació per saber “qui fa que” per tal de planificar, sumar i no repetir propostes.
• Fer una reunió de totes les entitats que se suposa que tenen alguna relació ( formativa, d’assessorament…) amb el tema que ens ocupa, explicar que fan i intentar no solapar, sumar, millorar…
• Formar una comissió que depengui del Consell de la Igualtat o com vulguin anomenar.
• Contractar o tenir en compta a diferents col·lectius, cooperatives… que poden fer aquesta formació.
Dret a la igualtat. Capacitats diverses
Cal garantir el Dret a gaudir de l’Espai Públic, complint i fent complir l’accessibilitat universal.
Dret a una democràcia participativa i transparent
Cal una participació ciutadana real perquè millori la qualitat democràtica de la vida de les persones, tot fent realitat el Dret a la Ciutat per a tothom, tal com estableix la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat.
Per això fa falta una política i una actuació governamental valenta que activi els instruments de control i participació necessaris i que funcionin al màxim com a element de consolidació de la Democràcia (com els Observatoris de l’Aigua, dels Residus, etc).
I també fent realitat el Dret fonamental a la Informació que te tota la ciutadania, així com a una Política de transparència total i de Bon Govern.
Des del Consell d’Entitats, seguirem treballant per tal d’aconseguir que aquest Ajuntament faci passos valents en la defensa de tots aquests drets que acabem d’exposar. Seguirem sortint al carrer si cal, fins a poder arrencar dels nostres dirigents, uns compromisos encaminats a prendre aquestes mesures que al nostre parer, són prioritàries per tal de que Terrassa avanci cap a ser una veritable ciutat de les persones.
Miquel Gordill0
Deixa un comentari