Arribem al tram final de legislatura, i el penúltim ple municipal d’aquesta, celebrat a finals de març, tornà a estar carregat d’acords, donat que sembla que corre pressa per tancar temes.
Una de les qüestions, el Ple donà llum verda al concurs per adjudicar els serveis bàsics d’ajuda a domicili i d’ajuda a la higiene de la llar (SAD). I es va fer sense massa oposició. La CUP es posicionà en contra de que el servei continuï sent externalitzat, i aposten per la municipalització del SAD, «un contracte gran de 7,1 milions d’euros», que segons el regidor Marc Medina, si fos municipal, «els sobrecostos es podrien destinar a la millora del sistema i de les condicions de les treballadores». Apuntà el regidor de la CUP que hi ha «grans empreses que estan obtenint benefici de l’explotació de les dones en les cures», i considera «molt greu que l’Ajuntament ho estigui fomentant».
S’acabaren abstenint TeC i ERC-MES, de forma que facilitaren que el tràmit s’aprovés. Aquest darrer grup defensà que el servei segueixi tenint un control públic; «en el contracte hi ha millores evidents, però és cert que hem perdut un any», apuntà Isaac Albert.
Un altre dels acords assolits, aprovar inicialment el Reglament d’Organització i Funcionament del Consell Municipal de Seguretat. De nou, la CUP mostrà duresa en un tema que resulta molt sensible: «per què vol l’Ajuntament tenir un reglament en matèria de seguretat, si durant tota la legislatura han governat d’esquenes al consistori en aquest tema?», manifestà Medina, en referència a la denúncia que la policia va fer en el seu moment a l’anterior regidora de la CUP, Maria Sirvent, a la vegada que recriminà que no s’hagin celebrat les jornades de debat sobre seguretat ciutadana que el mateix ple fa dos anys va aprovar que es realitzessin.
Un altre reglament municipal aprovat va ser el d’Igualtat de Gèneres. Aquest reglament “reconeix la categoria home dona i també aposta per fer una mirada més ampla del concepte de gènere, que inclogui la diversitat sexual i de gènere”, exposà la regidora del PSC Gracia García. Només el PP s’abstingué.
Durant el ple es donà pas, en l’apartat de la participació d’entitats, a explicar la situació de l’escola Sala i Badrinas: «Som 300 famílies de l’AMPA de l’única escola que queda a Terrassa amb barracons», llegí Jessica C. Saduskie durant la intervenció. Les demandes de mares i pares són clares: que per fi es planifiqui allò que en nou anys de vida de l’escola no s’ha fet, condicions dignes per als infants, i continuïtat al projecte educatiu de l’escola. L’AMPA exigeix a l’Ajuntament de Terrassa que emplaci la Generalitat a un compromís clar per construir la nova escola, juntament amb un calendari de planificació i execució.
L’alcalde Alfredo Vega reconegué que hi ha hagut manca de planificació, tot i recordar que la construcció de l’escola no és competència de l’Ajuntament. Pel que fa a la demanda de l’Institut-Escola, tornà a refredar l’AMPA amb el seu posicionament: «tenen tot el dret a defensar el seu projecte educatiu, però no podem fer planificacions amb mirades a un sol centre sense mirar l’entorn», en referència a la «capacitat d’absorció dels nens i nenes a l’ESO i en formació professional». Assenyalà Vega que això «és l’essència del pacte de la lluita contra la segregació».
Denunciar la transmisogínia
El Comitè de Vaga Feminista també intervingué en el Ple per denunciar que, el dia 8 de març, quan un centenar de persones marxaven per manifestar-se, «a l’autopista C-58 hi havia preparat un fort dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra», i que foren «retingudes a l’alçada dels jutjats, amb un ús desproporcionat de la força; hi van haver càrregues amb porres, ferides, ús d’un llenguatge paternalista, i episodis de transmisogínia, dient-li, amb pronom masculí, “identificadle y cogedlo”». Afegiren que els Mossos «ens van prendre una motxilla i un mòbil que no van retornar, ens van catalogar d’histèriques».
A més d’aquests fets, el Comitè de Vaga denuncia un menyspreu a la concentració que va tenir lloc al migdia. «No hem vist declaracions dels partits per denunciar-ho»; per això, plantejaren demandes recollides també en una proposta de resolució que presentava TeC: formació real dels cossos en matèria LGTBI, tal com diu la llei de la Generalitat, que l’Ajuntament autoanomenat Terrassa Feminista es posicioni amb les companyes agredides, i que l’Ajuntament reconegui la transmisogínia.
La intervenció del col·lectiu provocà una picabaralla dialèctica que esquitxava els diferens moviments feministes implicats. Mentre la regidora Gracia Garcia lamentà «que veieu que no es va donar importància als fets, no va ser així», Anna Rius (TeC) afirmà: “és habitual aquesta actuació policial”, i recriminà a l’Ajuntament que posés en dubte que hi hagi partes d’agressió, com es va fer per part de la Regidoria”. I continuà: “aquest comunicat parla d’elles contra nosaltres, i va ser rebutjat per part de dones que són de la Comissió, i va causar que membres del col·lectiu LGTBI l’abandonessin”.
A Gracia García (PSC) no li va agradar que Rius digués que la Comissió municipal no funciona, i recordà que hi són representades diverses entitats de dones. Per la seva banda, Carme Labòria (ERC-MES) assenyalà que «el debat que vam tenir a l’anterior ple deixa palès que queda molta feina per fer». Tot recordant que la bretxa salarial, a Catalunya, arriba a ser un 23% menys que els homes, i que les pensions per a dones són un 38% més baixes.
Una auditoria per conèixer millor com es fan els pressupostos
El grup d’ERC-MES planteja realitzar una auditoria dels pressupostos municipals. Es va aprovar, atès que s’havia transaccionat amb l’equip de govern. Albert es referí a la inèrcia que cada any suposa tenir «un pressupost compromès des de fa anys, i n’acabem discutint sobre 15 milions d’euros d’un pressupost total de 200 milions. En paraules del regidor, «això ens porta a un col·lapse econòmic i social, ja que el municipi no pot incrementar el benestar del ciutadà». La proposta, auditar el pressupost, i fer més partícip a la ciutadania perquè s’entengui, i així «alliberar partides per destinar-les a altres necessitats». Per a Xavi Matilla (TeC) és una bona proposta, els pressupostos no són números només, sinó idees, i apuntà que es queda curta, cal auditar com es governa la ciutat».
Habitatge, ingressos mínims i subministraments bàsics destaquen a la memòria de la Síndica de 2018
La memòria d’activitats de la Síndica Municipal de Greuges corresponent a l’any 2018 contempla l’inventari de totes les seves intervencions i actuacions. «Hem defensat els drets humans a la ciutat, de les persones que viuen a la ciutat, hi treballen o estan de pas», segons paraules d’Isabel Marquès durant el Ple. Les principals problemàtiques que observa la Síndica es refereixen a la vulneració de drets socials: d’habitatge, del dret a uns ingressos mínims, a una vida independent, i als subministrament bàsics. 680 consultes que no han generat cap tipus d’expedient, persones que han vingut a preguntar i necessitaven una escolta. A mode de resum, durant l’any la Síndica municipal ha tramitat 932 greuges (104 derivats al Síndic de Catalunya), la major part referits a la manca d’una resposta per obtenir la renda garantida de ciutadania a persones que realment la necessiten. 67 greuges s’han resolt en favor del ciutadà, i 28 s’han resolt desfavorablement, són casos en què l’Ajuntament ha tingut la raó. Quant a gènere, han estat 141 dones i 8 homes atesos, a més d’11 entitats.
Entre les actuacions d’ofici emeses per la Síndica el 2018, en total sis, hi ha la de fomentar un model de policia de proximitat i cívica amb menors; una altra en defensa de la Renda garantida de ciutadania, així com la referida a regular les condicions d’ús al carrer de vehicles personal, que es reflecteix en l’ordenança de patinets elèctrics. Una altra actuació de la Síndica va ser donar suport al model escola inclusiva de l’escola Crespinell per tal que aquesta s’ubiqui en un espai adequat. També s’està tramitant la de crear un servei de neteja que netegi pintades de les façanes, així com l’actuació en defensa de l’interès superior de l’infant.
A banda de la participació a fins 189 actes i visites, la Síndica ha signat dos convenis de col·laboració amb les entitats Prou Barreres i la FAVT.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari