Presentació de l’Informe, el passat 15 de març, a Barcelona.
La Plataforma per una fiscalitat justa denuncia en un nou informe «Beneficis fiscals, beneficis per a qui?» la poca transparència i el caràcter regressiu de l’actual sistema de beneficis fiscals.
Dels 42.148 milions d’€ de beneficis fiscals (estatals i autonòmics) s’han analitzat 7.991 milions d’€ i es conclou que cada any es perden entre la hisenda autonòmica i l’estatal 5.501 M d’€ en beneficis fiscals discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu.
La Plataforma reclama més control polític dels beneficis fiscals en la fase de definició i en la de liquidació així com la revisió i eliminació d’alguns d’aquests.
La reducció fiscal en l’IRPF dels plans de pensions suposa una pèrdua de 783 M d’€. Mentre que de les rentes entre 12.000€ i 21.000 € se’n beneficia un 11%, de les rentes a partir de 150.000€ se’n beneficien un 56%.
Mentre tots els beneficis fiscals en l’impost de societats van a la baixa, tan sols augmenta, i en un 173%, els beneficis a les societats d’inversió. El 63% dels beneficis fiscals de l’impost de societats no pot ser vinculat a cap mena de política pública concreta.
La Plataforma per una fiscalitat justa ambiental i solidària publica l’informe “Beneficis fiscals, beneficis per a qui?” on denuncia l’actual sistema de beneficis fiscals per regressiu i poc transparent. La voluntat de l’informe és posar llum davant la opacitat en quant als motius d’implantació d’aquests beneficis i sobretot al manca absoluta de rendiment de comptes dels resultats dels mateixos.
El 2017 la previsió de beneficis fiscals va ser de 31.867,6 milions d’€ a nivell estatal i de 10.280,9 milions d’€ a nivell català. Significant en aquest últim cas del 5% del PIB. L’informe analitza quatre grans impostos (Successions i Donacions, Patrimoni, Renda de les persones físiques i Societats) arribant a la conclusió que:
- En gran part dels casos, no s’ha trobat la justificació ni el suport constitucional de la finalitat pública d’interès social que es vol perseguir amb la implantació dels beneficis fiscals.
- No existeixen indicadors de seguiment ni d’avaluació de la idoneïtat dels instruments utilitzats per a aquests beneficis fiscals ni de valoració de la proporcionalitat entre la conducta exigida i la quantia del benefici.
- En l’impost de successions i donacions s’han trobat 336 M d’€ i en patrimoni 1288 M d’€ relatius als bens afectes a activitat econòmica, a participacions en entitats i a accions exemptes que presenten criteris dubtosos de justificació i que permeten fins i tot l’enginyeria empresarial per a eludir el pagament d’impostos.
- En el cas de l’impost sobre successions hem constatat com els beneficis fiscals en el seu conjunt ultrapassant fins i tot el nivell de recaptació esperat de l’impost (sobre un pressupost de 436 milions d’€ els beneficis són un 325% més elevats).
- En l’imposta la Renda de les persones físiques hi ha 3.154 milions d’€ en beneficis fiscals que presenten un caràcter regressiu, quant més gran és el nivell de renda, més benefici fiscal en treu el contribuent. Entre ells cal destacar la reducció de la base imposable per aportacions a sistemes de previsió i plans de pensions o les deduccions per família nombrosa o persones a càrrec.
- La majoria de les persones pitjor remunerades no es beneficien de les deduccions i avantatges fiscals, en no estar obligades a presentar la declaració de la renda anual, la majoria de les quals són dones. Aquests beneficis acaben repercutint sobre les rendes mitjanes i les altes, deixant de banda el gruix de població que presenta més necessitats de ser perceptor de les polítiques socials.
- Constatem la ineficiència de voler fer polítiques públiques per la via de l’establiment de beneficis fiscals en tot allò relatiu a habitatge, rendes mínimes o polítiques familiars. La falta de transparència i definició d’objectius de les polítiques així com absència del seu seguiment i avaluació fa impossible observar l’efectivitat de les mateixes.
- En l’impost de Societats denunciem que el 63% dels beneficis fiscals no pot ser vinculat a cap mena de política pública concreta per a justificar-ne el seu benefici i això fa que les raons del seu establiment siguin difícilment justificables amb criteris d’interès públic
- Mentre tots els beneficis fiscals, segons la memòria de 2017, van a la baixa, tan sols augmenta i en un 173% els beneficis fiscals per l’aplicació de tipus reduïts per a les societats d’inversió passant de 85,54 milions d’euros a 233,97 milions d’euros.
La Plataforma per una fiscalitat justa reclama:
- Una liquidació comptable publicada (a pressupost tancat) de l’import que ha comportat a final d’exercici (xifra real) l’aplicació dels beneficis fiscals.
- Apostem per unes administracions públiques que facin política social des de les polítiques de despesa, ja que és des d’aquesta vessant que poden tenir un major control i seguiment dels recursos, sempre escassos i no a través de l’establiment de beneficis fiscals menys controlables i sovint regressius.
- La modificació d’aquells beneficis fiscals que són regressius o difícilment justificables.
- La fi del tractament privilegiat en al reducció dels tipus en les societats d’inversió. Demanem una eliminació del regim fiscal especial per a les SOCIMI i les SICAV donat el seu caràcter especulatiu
Amb aquest informe la Plataforma per una fiscalitat justa pretén obrir aquest debat i contribuir a una gestió més transparent dels recursos públics.
La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària està formada per un col·lectiu de persones individuals i un conjunt d’entitats que hi donen suport. A les persones i organitzacions que formem part de la Plataforma els uneix la preocupació per l’evolució del nostre sistema fiscal, cada vegada més regressiu i injust, i el model de societat que se’n deriva.
Entitats que donen suport a la Plataforma: Oxfam Intermon a Catalunya, AICEC-ADICAE Catalunya, Attac Acordem, CCOO Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat), Cristianisme i Justícia–Fundació Lluís Espinal, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Ecologistes en Acció Catalunya, Economistes en acció (Grup Economia Social del Col·legi d’economistes), FETS (Finançament Ètic i Solidari), FIARE Catalunya, Joves d’Esquerra Verda (JEV), L’OCUC (L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya), MLP (Moviment Laic i Progressista), PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic), Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda (GESTHA), UCC (Unió de Consumidors de Catalunya), UGT Catalunya.
Publicat per la Plataforma per una fiscalitat justa (http://www.fiscalitatjusta.cat/)
Deixa un comentari