El passat mes de novembre va fer 50 anys es va constituir l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari que aplegava la majoria de forces polítiques antifranquistes, sindicats, entitats cíviques, etc. entorn d’uns objectius comuns: llibertats democràtiques, amnistia pels presos polítics, restabliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932 i coordinació amb d’altres forces democràtiques de la resta de l’Estat espanyol.
El 7 de novembre de 1971 s’havien aplegat a l’església de Sant Agustí de Barcelona, amb una perfecta organització clandestina, 300 persones sense que la policia detectés la reunió i allà es va crear l’organisme unitari més important de la lluita antifranquista i impulsor de grans mobilitzacions (Ripoll, Sant Cugat, Barcelona, Sant Boi…) i que té a la nostra ciutat, des de 1984, una plaça que porta el seu nom situada a l’avinguda Angel Sallent, al costat del centre cívic M.Aurelia Capmany, al districte 4, a proposta del moviment cívic i veïnal. L’Assemblea es va estendre ràpidament pel país popularitzant el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, aplegant cada cop la solidaritat de més gent i aconseguint que moltes de les reivindicacions polítiques, protestes veïnals i lluites obreres que en aquell temps proliferaven arreu s’identifiquessin amb l’Assemblea. Les intervencions de la policia amb les detencions de la Comissió Permanent a la parròquia de Santa Ma Medianera, a Barcelona, el 28 d’octubre de 1973, on són detinguts els terrassencs Roc Fuentes, Mª Dolors Duocastella i Pascual Martinet, i al col·legi-convent de les Escolàpies de St. Josep, de Sabadell, el 8 de setembre de 1974, no van fer més que estendre el coneixement i la solidaritat amb l’Assemblea.
Darrerament, en complir-se els cinquanta anys de la seva constitució s’han organitzat diverses commemoracions, val a dir que unes més reeixides que d’altres. En algunes s’ha intentat situar en la mateixa onda política l’Assemblea de Catalunya i l’Assemblea Nacional actual, al meu entendre erròniament. En la majoria s’ha recordat l’Assemblea i el seu temps i s’han honorat els seus protagonistes, però crec que cal afegir a aquests records una qüestió poc divulgada i que, al meu entendre, és important de conèixer. És la referida al paper d’antecedent de la política unitària de l’Assemblea de Catalunya que va jugar Terrassa. La nostra ciutat va desenvolupar, abans no es constituís l’Assemblea, una política d’unitat entre diverses forces antifranquistes ideològicament molt diferents que va donar com a resultat, a la tardor de 1968, impulsada per militants del PSUC, la creació d’una Comissió Cívica amb l’objectiu d’aplegar als diferents partits o organitzacions que lluitaven per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya.
El 26 de setembre de 1970 la Comissió Cívica va convocar, en el marc de la jornada de l’Onze de setembre, un acte al pavelló de l’SFERIC sota el lema “CATALUNYA 70” al que assistiren prop de 2000 persones i en el que van parlar Roc Fuentes, Eva Serra, Feliu Formosa, Cipriano García, MªAurelia Capmany i Joaquim Badia. Tal com explica el llibre “Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979)” (*), el responsable aleshores del PSUC a la ciutat, Joan Busquets, va manifestar “tenint en compte els temps que corrien, aquell va ser un acte insòlit. No recordo cap més experiència d’aquest tipus que s’hagués fet a cap ciutat catalana, ni per descomptat a d’altres nacionalitats o regions de l’Estat” Aquesta iniciativa unitària contra la dictadura es va constituir abans que l’Assemblea de Catalunya i va ser la base sobre la que es va crear l’Assemblea Democràtica de Terrassa, que aplegava a la majoria del moviment antifranquista de la ciutat i que acabaria connectant-se amb l’Assemblea.
Un altre element que manifesta l’esperit avançat de la lluita democràtica a Terrassa ho indica el fet que el 1976 es va celebrar al Pavelló del SFERIC un gran acte del PSUC, el primer gran acte públic comunista a Espanya des de 1939, o també que un dia abans de la gran concentració del 11 de setembre de 1976 a Sant Boi, a Terrassa es va realitzar la primera manifestació unitària amb motiu de la Diada, amb tolerància governamental.
Terrassa va ser avançada en la política unitària; una política unitària que fins aleshores havia tingut la seva clau de volta en la negació de la participació del partit comunista en qualsevol iniciativa unitària del moviment antifranquista seguint les orientacions d’aquells temps encara de Guerra Freda. Però a Terrassa s’havien anat creant les condicions per trencar el rígid prejudici ideològic que havia mantingut al PSUC (i al PCE) aïllat entre l’oposició franquista, com ho va demostrar el fet de no convidar el partit comunista a la reunió que el 1962 la majoria de grups antifranquistes espanyols van celebrar a Munich. A trencar aquest aïllament van contribuir, entre d’altres dos dirigents polítics de ideologia contraposada (comunista i democratacristiana) però de fermes conviccions democràtiques: Roc Fuentes, del PSUC i Joaquim Badia d’UDC que van saber veure, amb el cor i els ulls ben oberts, que la unitat era un element cabdal per aconseguir avançar cap la llibertat. Una unitat sense exclusions, com després posaria en peu l’Assemblea de Catalunya, de la que enguany hem celebrat el cinquantè aniversari.
Enric Cama
(*) Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979)
Josep Lluís Lacueva
Manuel Màrquez
Lourdes Plans
Fundació Torre del Palau, Terrassa
Novembre, 2007
Deixa un comentari