Una gran manifestació el proper 19 de març defensarà la municipalització del servei i la sobirania ciutadana davant les coaccions i la judicialització del procés de la fi del contracte amb Mina

El 1r Parlament Ciutadà de dissabte aplegà un centenar de persones. Foto: TC

El Parlament Ciutadà de Terrassa ja és una realitat. Després d’uns mesos de preparació, el passat dissabte 21 de gener marcà l’inici d’aquest nou espai de debat ciutadà, construït des de baix i dirigit per entitats socials i les persones que les conformen. Per donar empenta a aquesta nova experìència de democràcia real, i com a tema estrella, la primera reunió s’ha centrat en debatre col·lectivament com hauria de ser un futur model de gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat.

El procés que ha permès que el Parlament esdevingui un fet va començar el setembre de 2015, i ha estat promogut pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, és a dir, per la societat civil organitzada. Va ser el passat juliol quan la Taula de l’Aigua proposà obrir un espai més ampli, adreçat a la ciutadania, de deliberació i decisió col·lectiva entorn aquest important tema de ciutat. A la trobada de dissabte s’havien inscrit 115 persones, que en un número aproximat s’aplegaren en el Centre Cívic Francesc Macià. D’aquesta forma, es constituïa formalment el Parlament Ciutadà, tal com anuncià Rafael Gázquez, un dels moderadors.

Durant la trobada, es va debatre al voltant de dues mocions que presentava la Taula de l’Aigua, i de les esmenes que prèviament s’havien fet arribat (fins a cinc). De les esmenes presentades, una va ser aprovada per consens i la segona va ser sotmesa a votació i aprovada per majoria.

Transparència, control ciutadà i un Consell Ciutadà de l’Aigua

Més enllà del detall, la documentació sotmesa a debat presentada no es limitava a reivindicar un model de gestió directa del servei i abastament d’aigua, com el col·lectiu ha plantejat des de la seva posada en marxa. La proposta va més enllà i estableix el què, el com, i els detalls de com es proposa un model de gestió directa per aquest bé comú que és l’aigua. De fet, es parteix de la premissa que l’aigua no ha de ser una mercaderia, i que la seva gestió s’ha de regir per la participació ciutadana, la transparència i a partir d’un control social i ciutadà.

De tal forma que el debat viscut fou profund i de molt nivell. Aspectes com la fiscalització, la importància de la sostenibilitat ambiental i la preservació dels aqüífers que són font de l’aigua que consumim, foren motiu de debat. La proposta de la Taula apunta a un Consell Ciutadà de l’Aigua que asseguri aquest control, i que avaluï la tasca d’una empresa pública que gestioni el servei i abastament de l’aigua en tot el seu cicle integral, des de la seva captació fins el sanejament. La manera en què s’ha de regular aquest Consell també protagonitzaren el debat.

Que el pagament del servei es fixi com a taxa, de forma que en cap cas superi el preu de cost, és una altra de les consideracions que es tractaren, i que no es faci a través d’una tarifa o preu, com aplica l’empresa concessionària. Per a Xavi López, de l’Observatori Ciutadà Municipal, «les taxes permeten una millor fiscalització i transparència; en canvi, les administracions han volgut evitar això, per així mantenir els beneficis milionaris de les empreses concessionàries».

Les exigències de l’empresa Mina, per exemple pel que fa a la indemnització milionària que demana a l’Ajuntament en cas de finalitzar el contracte (fins a 60 milions d’euros), estaven també en el rerefons del debat. “Estem patint un xantatge davant amb la indemnització que demana Mina, tot per mantenir uns privilegis que havien tingut durant el franquisme i fins ara”, afirmava Paco Rodríguez, de la Taula de l’Aigua. «Amb la proposta de gestió mixta des de Mina només hem rebut coaccions, com la més recent dels poders fàctics de la ciutat, tot considerant l’aigua com una mercaderia». I un altre avís que es plantejà durant el debat: no pot arribar el mes de juliol amb una altra pròrroga del servei a Mina, que és el moment en què ens troben, un cop va finalitzar la concessió el passat mes de desembre.

Tal i com indiquen les bases de funcionament del Parlament Ciutadà inaugurat dissabte, les mocions aprovades seran adreçades al Ple, al Govern municipal i als grups polítics, i seran gestionades en aquest cas per la Taula de l’Aigua de Terrassa.

Crida a mobilitzar-se el 19 de març

Precisament per reivindicar la municipalització de l’aigua i per respondre a les pressions i l’assetjament per part de Mina-Agbar, la CECOT i altres sectors empresarials als representats polítics que estan donant suport a la municipalització de l’aigua (que són 20 de 27 regidors del ple municipal), la Taula de l’Aigua i Aigua És Vida han convocat una manifestació el proper 19 de març. La data és propera al 22 de març, que serà el Dia Mundial de l’Aigua, i s’efectuarà una crida a tota la ciutadania, als grups polítics, sindicats, entitats, associacions de veïns i col·lectius per tal que recolzin aquesta convocatòria.

Denúncies d’altres col·lectius socials 

La proposta del Parlament Ciutadà inclou també la possibilitat que col·lectius i persones que tenen alguna denúncia la puguin exposar i donar a conèixer, de cara a rebre el màxim de suport. Dissabte es presentaren algunes, a la part final de la trobada, tot considerant-los també temes cabdals de ciutat. Així, el Col·lectiu Sense Habitatge denuncià la vulneració de drets que suposa que els grans bancs i elèctriques expulsin i extorsionin persones dels seus habitatges quan no poden pagar els subministres, mentre es comptabilitzen fins a 4.000 pisos buits a la ciutat. Des del col·lectiu s’indica que a Terrassa hi ha unes 1.300 ocupacions de pisos, i es reivindica un lloguer social que permeti a aquestes famílies a disposar d’un habitatge en condicions de dignitat.

Una altra reivindicació plantejada fou la referida als immigrants que han perdut la feina i els papers, i queden excloses de drets socials i polítics, com ara por poder exercir el seu vot. La Comunitat Educativa també alertà del greu problema que suposa la segregació escolar, sent Terrassa líder en segregació en primària, i insta a l’Ajuntament a que s’afronti la situació de cara el proper curs amb mesures concretes.

Per la seva part, l’Associació de Jubilats de Veneçuela a Espanya parlà sobre la necessitat que es respectin les pensions i l’ajuntament insti als governs de Catalunya i l’Estat Espanyol que es duguin a terme a restaurar les pensions dels veneçolans que viuen aquí. I els Iaioflautes informaren d’una acció de protesta per què es garanteixin les pensions públiques, el dimecres 25 de gener, a les 11,30h, davant l’Ajuntament, a la qual conviden a tothom a participar-hi.

Un laboratori de participació ciutadana real

«Volem esdevenir un espai obert a entitats i persones que generi un debat públic, i que influeixi en la presa de decisions d’assumptes locals, a través d’assolir acords que es transmetin als grups polítics i al ple», així anunciava Juan Martínez, del grup de suport del Consell d’Entitats, els objectius i forma de treball del Parlament; «això sense ànims de substituir la democràcia representativa», remarcà. I assumint principis com l’escolta activa de les persones, la confiança mútua i l’amabilitat, tots ells valors que van ser una constant durant la trobada de dissabte al matí al Centre Cívic Francesc Macià.

La iniciativa es considerà un èxit entre organitzadors i participants. En declaracions a aquest mitjà, Itziar González, com a impulsora el 2012 del Parlament de Catalunya i que fou present durant tota la sessió, considerà que la ciutadania s’havia d’autoorganitzar entorn a una experiència col·lectiva. «A Terrassa s’ha superat amb nota quant a qualitat del debat i treball fet, destaco també una molt bona moderació», destacà l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona; «ens hem fixat molt en aquesta iniciativa ja que permetrà que hi hagi ganes d’organitzar d’altres trobades, apuntà González. «És possible organitzar-se en les qüestions comuns que ens afecten, sense deixar-les exclusivament en mans de tècnics especialistes, ens explicà David Soler, un altre membre del Parlament Ciutadà de Catalunya que assistí com a observador, al temps que destacà una organització “impecable, en els tempos d’intervenció, el respecte mostrat… Un nivell d’organització tant alt no és normal!», assenyalà satisfet.

En la mateixa línia, Eva Herrero, exregidora a l’Ajuntament, destacà “l’alt nivell en la metodologia del Parlament, complementat amb els documents previs, que van possibilitar un debat de qualitat, malgrat tractar-se d’un tema molt tècnic i del qual no tothom pot entendre fàcilment.” Per la seva banda, Mar Grau-Satorras, terrassenca investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, mostrà molt interès en el tema tractat, la gestió de l’aigua, i assenyalà el Parlament com un «laboratori de participació que pot ser una eina molt potent per a la ciutat, com es planteja des de la comprensió mútua, i del qual podem continuar aprenent encara més».

Miquel Gordillo