Acuu Catalunya (Associació de malalts de Crohn i colitis ulcerosa) ha presentat una campanya sota el lema “no puc esperar!” Els destinataris d’aquesta iniciativa són pacients de malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa), pacients ostomitzats o colectomizats, pacients intervinguts de càncer de recte, i aquells pacients que els metges col·laboradors en el projecte considerin necessari incloure.
Un dels problemes que més preocupa a totes aquestes persones és la necessitat contínua, i a vegades imprevisible, d’anar al lavabo. A algunes d’elles els costa sortir de casa per por de no trobar un lavabo disponible quan el necessiten, i això fa que disminueixi la seva qualitat de vida.
NO PUC ESPERAR! – NO PUC ESPERAR! és un projecte que té dues finalitats:
Facilitar als pacients l’accés ràpid i gratuït als lavabos en qualsevol lloc en el qual el necessitin.
Conscienciar a la societat sobre les malalties inflamatòries intestinals i les necessitats dels qui les pateixen. D’aquesta manera, NO PUC ESPERAR! – NO PUC ESPERAR!, ajuda clarament a millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.
Es demana la implicació dels metges per entregar la targeta acreditativa a qui tingui el perfil per utilitzar un lavabo en qualsevol moment. Perquè es tracta d’una necessitat bàsica i urgent en aquests casos.
Això costarà d’aconseguir, encara que sigui un simple canvi burocràtic i de mentalitat però… Què passa, quan a més de la urgència d’anar al lavabo fora de casa, necessites un bany adaptat (amb baranes, espai…) dins d’un local sense barreres arquitectòniques? Un malalt de Crohn pot utilitzar cadira de rodes, també, no? O no… Aquesta campanya lluita per un dret fonamental que es nega sistemàticament a un col·lectiu de la societat i ningú diu res: a les persones usuàries de cadires de rodes.
L’any 2017, es va aprovar una llei estatal que garantia l’accessibilitat a tots els espais, entorns, béns i serveis, perquè totes les persones puguin fer ús d’ells, incloses les persones amb discapacitat. A més d’una llei d’infraccions i sancions que garanteixi l’accessibilitat i acabi amb la vulneració de drets de les persones amb discapacitat en matèria d’accessibilitat (encara que existeix un règim d’infraccions i sancions inclòs en aquesta llei, no s’està aplicant i el termini de la qual per a ser accessibles ja ha acabat). Una targeta mèdica no podrà enderrocar un esglaó ni posar baranes, ni ampliar un lavabo per a una persona amb discapacitat física.
L’estiu és molt dur per aquestes persones, ja que es beu més i la urgència urinària és major. Desitjo de veritat que qualsevol local, tenda o botiga accepti que una persona utilitzi el seu lavabo sense necessitat de cap acreditació però les persones usuàries de cadires de rodes continuarem patint al carrer.
Fa anys que visc a Terrassa i conec molt bé la ciutat. L’oferta de bars o restaurants adaptats i amb bany adaptat és limitada, però me’ls conec tots (o gairebé) a més d’uns quants trucs com anar al Mercat de la Independència, a qualsevol centre cívic, biblioteca… Quan surto de vacances, la meva bufeta pateix perquè no troba on alleugerar-se. Però no perquè Terrassa sigui el sumum de banys accessibles, no. Simplement, aquí conec el terreny i sé on puc dinar o prendre alguna cosa i, a més a més, fer ús del lavabo. És penós que solament un tant per cent dels establiments siguin accessibles per a tothom. Estem parlant d’una necessitat bàsica i urgent. I estem parlant que arrosseguem cinc anys de retard en fer complir una llei.
Deixa un comentari