Estrella Gil
Activista de Prou Barreres
Les persones en edat adulta amb una discapacitat adquirida o de naixement no tenen seguiment mèdic per part d’especialistes en la seva patologia. La sanitat pública no respon a la seva necessitat de rehabilitació o simple manteniment. Per a una persona amb discapacitat com, per exemple, paràlisi cerebral, poliomielitis/SPP o espina bífida no hi ha cap seguiment mèdic fora del de capçalera. Això passa amb qualsevol discapacitat de caràcter crònic.
Perdre una mica de mobilitat en la seva vida diària suposa trastocar completament aquesta vida, ja que la seva dependència augmenta. Per això és tan important el manteniment de les capacitats motrius de la persona el màxim de temps possible. Això només és possible amb un acurat seguiment mèdic de l’especialista i un programa personalitzat de rehabilitació.
Sol·licitem que les persones que tinguin aquestes discapacitats puguin accedir al seu especialista davant qualsevol dubte i sigui aquest, i no el metge de capçalera, qui li vagi guiant en la seva convivència amb la seva discapacitat. Així mateix, a part d’un possible suport farmacològic, necessitem suport de fisioteràpia continuat i fet a mesura de les nostres capacitats. El Consorci Sanitari de Terrassa disposa d’especialistes i espais adequats per a donar resposta a aquesta demanda.
A Terrassa, hi ha més de 8.460 persones amb un grau de discapacitat reconegut. És una xifra prou elevada per a justificar un pla d’actuació que respongui a les necessitats de manteniment de qualitat de vida d’aquestes persones. Ningú les ha ensenyat a conviure amb la seva diversitat.
El sistema de Salut Pública es concentra en la rehabilitació durant un breu període de temps, però necessitem eines, estratègies que ens ajudin a conviure amb la nostra discapacitat, en l’àmbit físic (fisioteràpia) i psicològic (Xerrades) al llarg de tota la vida. Cada cop, l’esperança de vida és més alta, també això incrementa la dependència de les persones. La sanitat pública ha de respondre a aquest repte.
Durant els últims mesos s’ha fet una prova pilot al CAP Est i al CAP Rambla per a malalts crònics on una sèrie de professionals de la salut van fer xerrades o sessions per afavorir que aquestes persones, moltes vegades fora del sistema sanitari, tinguin informació de primera mà sobre com millorar el seu dia a dia. Les opinions dels assistents evidencien la necessitat d’aquest servei. Cada setmana es tractava un tema: exercicis per moure tot el cos des de la cadira, el sòl pelvià, nutrició, exercicis respiratoris, estiraments, relaxació i benestar emocional.
L’opinió dels assistents demostra la necessitat d’aquest servei:
“La valoració general és positiva pels continguts i la professionalitat de les persones implicades. És important mantenir la demanda d’aquest servei per a no perdre’l, recordem que aquesta és una prova pilot.” J.L. Cañadas.
“Jo crec que com a prova pilot ha estat molt positiva, per tant, i tal com sol·licitem en el seu moment a CatSalut , veiem la necessitat que s’estableixi i de manera que s’ampliï a tenir una unitat, tant en Consorci, com en Mútua l’atenció multidisciplinària i rehabilitació quedin ja com una necessitat i no com una cosa puntual.” Montse Hernández.
“Sí, jo també ho valoro positivament. Ara el que cal és establir una unitat creada expressament i de manera continuada. I cal dir que el personal tot i ser una prova han estat molt professionals.” Marta R.
Ha estat una experiència molt enriquidora que confiem que continuï i Terrassa sigui la primera d’altres ciutats de Catalunya que implementin aquest servei com un més de l’atenció primària.
Deixa un comentari