Incompliment de la legislació que obliga a que el preu de l’aigua sigui una taxa, manca de fiscalització i control, manipulació discrecional dels criteris de comptabilitat per a justificar beneficis…
D’acord amb la legislació espanyola, dels tribunals Suprem i Constitucional (sentències de 1995, 1998, 2004 i 2015), el pagament de l’aigua com a servei fonamental i bàsic, dret inalienable de totes les persones, no ha de respondre a criteris de preu comercial sinó de taxa pública, amb pressupostos del servei inclosos en el document de pressupostos anuals de cada municipi, debatuts i aprovats per l’alcalde, junta de portaveus o ple municipal, o sigui per la representació política de la ciutadania, cada any. En el cas de les taxes, com és el que es tracta, el balanç entre despeses i ingressos ha de ser 0.
«Hem preguntat a l’Ajuntament perquè no es va aplicar aquesta legislació de taxes a la nostra ciutat», declarà el passat 11 de novembre l’Òscar Villa, en una xerrada al Vapor Universitari, «li vam demanar directament a l’interventor i ens va derivar al senyor Vega, que ens va relatar una història però no va respondre concretament al que li demanàvem».
En tot cas, el que està clar és que en aquest municipi de Terrassa, com a bona part de la resta a tot el país, fa anys que s’incompleix la legislació, sempre en benefici dels negocis d’algunes grans empreses privades. Això, tot i que, al menys en el cas de Terrassa, segons el contracte que les autoritats franquistes que acabaven d’instaurar la dictadura van fer amb el que avui és Mina d’Aigües, el servei s’havia de fer sense ànim de lucre, tal i com resa la documentació escanejada que l’Òscar mostrà durant la xerrada.
D’altra banda, de l’observació del conjunt de documentació a l’abast, continuà el membre de l’Observatori Ciutadà, es desprèn, a més, que ni tan sols s’ha realitzat amb un mínim de garanties la ineludible i obligatòria tasca de fiscalització d’aquest servei i la seva comptabilitat per part de l’Ajuntament, que s’hauria limitat a aprovar els balanços i, en el millor dels casos, intentar discutir alguna proposta de augment del preu, però tampoc massa cosa.
Per acabar amb aquest quadre, després d’un primer estudi de la documentació i memòries dels exercicis econòmics de Mina durant els darrers anys, segons informà en Xavier López, membre de l’Observatori Ciutadà, com el propi Òscar, hom es veu empès a concloure que, inclús en l’exercici d’una activitat de servei públic en termes de negoci privat, també s’hauria manipulat la comptabilitat per poder justificar els beneficis i remuneracions, sense córrer cap risc i, per tant, derivant-lo a les esquenes de la ciutadania.
«Sembla que diuen», explicava en Xavier, «aquest any quant volem 125 milions de benefici; llavors fem la combinació de criteris, modificant-los a conveniència per a que quadri». Ho comentava el membre de l’OCM dels balanços de les memòries consultables al propi Ajuntament, tot mostrant els canvis, aparentment arbitraris. «Tot fa pensar això, que la remuneració és pensada per garantir una xifra de benefici determinada», subratllà tot afegint i denunciant: «i aquesta és la proposta que fa Mina i la que en el 90% dels casos l’Ajuntament aprova, sense discutir mai la proposta de remuneració, només de vegades la tarifa, com ja l’any 2014 quan sembla que ja se n’adona de la situació».
Es va fent llum sobre els negocis aparentment bruts de Mina d’Aigües. L’empresa, a més, en lloc de presentar informació i documentació com caldria i suposadament li convindria, donat que nega les acusacions, i el que està fent és amenaçar amb portar a judici l’Ajuntament, fins i tot l’Alcalde que recentment va informar de coaccions i amenaces per part de l’empresa.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari