Toni Marcilla
Deia Irene Vallejo, fa uns dies, en un article anomenat Ceremonias del adiós, que els rituals de l’adéu, nasqueren de l’anhel de reconciliar-nos amb el comiat i la memòria; que el dol reclama les seves cerimònies per tal de guiar-nos durant els primers dies de desconcert, per tal que t’abracin, que et rodegin, que et sostinguin. Per plorar junts, per celebrar tot el viscut i xiuxiuejar-nos frases interrompudes.
Les circumstàncies actuals escapen al control de tot, fins i tot, del comiat d’aquell a qui més has estimat. En els darrers mesos hem assistit a un ball de xifres que han provocat una set general perquè els números comencessin a ser de dues xifres i no de sis; oblidant, moltes vegades, que els números, també són persones, famílies i vincles trencats.
El dol sense comiat és, possiblement, un dels pitjors turments que es poden afegir al dolor de la pèrdua. En els darrers dies del que ha estat el nostre familiar, parella, amic… no l’hem pogut acompanyar; no l’hem pogut cuidar, ni l’hem pogut acomiadar com s’hagués volgut. No l’hem pogut veure, ni tampoc fer el darrer petó.
Patxi Izaguirre, Psicòleg clínic i especialista en dol, diu que exterioritzar els sentiments de profunda tristesa, de dolor, angoixa, incredulitat, ràbia, culpa… i drenar aquestes emocions, pròpies d’un procés de dol, per tal que transitem cap a un record agraït de tot el viscut amb la persona que ens ha deixat, pot resultar impensable al principi.
Però que, la ment, comença a reaccionar com una moviola obsessiva. A rastrejar tot el que vàrem fer o no vam fer, en un intent desesperat de donar la volta a una realitat que és irreversible. Prendre consciència de què és el que ha passat porta temps, i es necessita molt d’aquest “drenatge” perquè, l’angoixa i l’estrès posttraumàtic, no porti a la persona a una profunda tristesa i solitud.
Els Grups d’Ajuda Mútua, els GAM, són un bon exemple d’instrument de transformació. Parteixen d’una idea fonamental: poder acostar-nos a l’expressió dels sentiments viscuts per cadascun i establir un vincle mitjançant l’experiència compartida. Des de la confiança i el respecte, oferint la nostra experiència (individual i també professional) per aconseguir la millora de la nostra situació. L’expressió de les emocions esdevé un alleujament, proporcionant una escolta activa. Una empatia de qualitat amb la importància de poder viure aquest procés, des de la unió del grup, amb una experiència vital comuna.
El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha fet un pas endavant en aquest sentit; en uns temps i una situació que ha trastocat els nostres costums socials i la manera de conduir les nostres relacions aposta per la necessitat d’invertir en l’acompanyament com a valor prioritari. Al servei d’informació i suport emocional telefònic amb el qual comptava, afegeix ara, des de la permeabilitat a noves iniciatives i l’apertura a nous projectes, un Grup d’Ajuda Mútua al dol sense comiat. Recolzat en les noves tecnologies mitjançant diferents sessions amb videotrucades en què participen petits grups i amb el suport de professionals del Treball Social; dirigit a persones que estiguin dins un procés de pèrdua d’algú proper, provocat per la Covid-19, i en el que he tingut l’oportunitat de contribuir, en el seu plantejament, i col·laborar en la seva dinàmica.
Gandhi deia que la força no ve de la capacitat física, ve d’una voluntat indomable; i si la voluntat és la força que ens porta a realitzar accions contràries a les nostres tendències immediates, en un moment donat… benvingut sigui l’acompanyament; en un moment en què la confusió i la incredulitat, no ens deixa mirar endavant.
Podeu contactar amb el servei al telèfon 900293534
Toni Marcilla, Treballador Social
Deixa un comentari