Per què una moratòria de la implantació de la tecnologia 5G a la ciutat? «Per sensatesa i responsabilitat», respon el grup Sobirania i Salut Terrassa, que va plantejar aquesta proposta al Ple municipal de l’abril passat (vegeu Malarrassa maig 2021, pàg. 10). Sobirania i Salut afirma que «no s’ha informat la població del desplegament del 5G, que emet ones electromagnètiques que poden ser perilloses».
Pep Valenzuela
El Ple, de totes maneres va aprovar l’inici de proves per a la implantació del 5G. Hi ha un consens polític molt ampli en favor de tot el que sigui noves tecnologies, suposadament eines per salvar la Humanitat. És el clàssic «no podem perdre el tren de la modernitat i el progrés».
El grup Sobirania i Salut informa que continuarà fent campanya d’informació i reflexió, que parlarà amb associacions veïnals i altres col·lectius. Malarrassa ha parlat amb alguns membres del grup, de formació molt recent, encara no fa un any, però que ja ha fet escoltar la seva veu i marcat presència.
Són un més dels 130 grups creats a l’Estat espanyol, a banda els que s’han constituït món a fora i dels quals no s’hi disposen dades actualitzades. «Ens preocupa el que està passant, el tipus de vida que fem, que no és la més idònia, ni sana ni natural», explica en Francesc. Aquest és el marc de referència, insatisfacció i preocupació amb els models de vida i relacions socials.
La primera reunió, constitutiva, es va fer el dia 10 de setembre del 2020, tot participant d’una proposta/convocatòria que en Josep Pàmies, el conegut agricultor activista i promotor de teràpies alternatives, va fer amb Pensant Sense Fronteres. De fet, informa l’Anna Felipo, «de grups n’hi ha per tot el món». En Pàmies, afegeix, va fer la proposta de crear grups locals amb totes les persones que creien que s’havia de fer alguna cosa. Una convocatòria amb bastant d’èxit i que va possibilitar la trobada de gent que no es coneixien abans.
«Ell té una influència molt gran», reconeix l’Steven, del subgrup d’Alimentació. El missatge a les xarxes va tenir molt de ressò. «Però això va ser una empenta inicial, no es tracta d’anar tothom darrere d’en Pàmies. El missatge convidava a ajuntar-se i començar de fer coses. Ell, després, no ha donat ni consignes ni indicacions», assegura, en afirmar que cada grup té plena autonomia per fer i desfer. «Ell no pretén liderar ni ser salvador de res», subratlla la Susana, del subgrup d’Espiritualitat, «cada grup i persona ha d’anar fent d’acord amb els propis criteris, interessos i possibilitat».
«Això és el que crec que té de nou i revolucionari aquest moviment», remarca encara l’Steven, «no està dirigit, no hi ha estructura de direcció. Cada grup s’organitza i fa per compte propi». Hi ha grups a pobles i barris de les ciutats més grans. «Som com una xarxa que s’organitza en grups de base», aclareix en Francesc, «sense direcció vertical».
Tot i semblar una mica nebulós, aclareix l’Anna, «això no ve del no res, ja estava sembrat. D’alguna manera cadascú ja havia fet un treball personal de consciència que ens generava la necessitat de fer alguna cosa». Aquí, amb la crida d’en Pàmies, molta gent va tenir «l’oportunitat de trobar-se», declara la Susana, «totes aquelles persones que estàvem preocupades i que ja individualment anàvem fent». La convocatòria, emfasitza l’Anna, «va ser com una llavor llençada quan el terreny ja estava preparat».
En aquest temps, el grup ha anat trobant-se, compartint idees, fent propostes i anàlisis de cap a on voldria que anés el món. En els punts d’acord s’han anat concretant accions, com ara la proposta citada de moratòria del desplegament de la tecnologia 5G. Hi ha, per tant, un subgrup que treballa aquesta qüestió de les xarxes electromagnètiques, que consideren «altament nocives per a la nostra salut i la del medi ambient i que volem parar de manera imminent».
Una alimentació més propera a la terra
Hi ha un grup que treball sobre Alimentació, preocupat amb el tipus de vida, l’entorn, les maneres de relacions personals, i que mira com l’alimentació concentra o influeix en tot això. Consideren, afirma Steven, que «canviant la manera d’alimentar-nos també podrem fer altres canvis personals i col·lectius». Aquí s’inclou l’aprenentatge del treball de la terra. «Perquè no es tracta només d’anar a comprar», afegeix.
Les cadenes i passejades de reflexions són un altre subgrup en marxa. Objectiu: transmetre a la gent, «sense voluntat proselitista», subratlla en Francesc, les reflexions del grup, «perquè la gent pugui arribar a veure si el que està fent va bé o si hi ha vida més enllà de la versió oficial». Volen posar en evidència les «incongruències de la versió oficial», i a partir d’aquí reflexionar amb la gent i que es vegi que «hi ha més opcions i versions». Cita el cas de les mascaretes, «que no són tan bones com semblen, perquè produeixen falta d’oxigen amb tots els problemes derivats. Per què ho acceptem tot i no qüestionem?». Els dissabtes, a les 12h, es planten a la plaça Vella amb cartells proposant reflexió, tot esperant que la gent es pari, pregunti, opini.
Finalment, un subgrup que treballa l’Espiritualitat. «Molta informació negativa que et deixa xafada, sense energia ni alegria», explica la Susana. «Volem recuperar la connexió amb tu mateix, amb la vida, amb les altres persones, veure què ens podem aportar, i a veure què podem crear des de la positivitat».
Tot plegat fa referència a la qüestió de la sobirania que dona nom al grup. «Sense sobirania en tot no podem ser lliures ni tenir una vida pròpia i plena», declara l’Steven, subratllant la dependència que tenim dels grans mercats de producció i distribució, per l’alimentació i en general. Aquí, un altre objectiu del grup, «viure en comunitat», destaca la Mariona, «tenir l’esperit de ser una comunitat, compartir necessitats i suport, buscant l’autosuficiència dintre del possible». Com a grup, es plantegen crear comunitat i arribar al màxim d’autosuficiència, tenir sobirania, «una comunitat de col·laboració, més humana, recuperar el terreny perdut en aquests aspectes».
Gens fàcil aquest objectiu, ho tenen molt clar, però no és problema. «Iniciem un llarg camí, ja hem fet algunes passes, ens anem coneixent i compartint idees», comenta en Francesc, «ja és important, la comunicació».
Una altra dificultat, o potser virtut de la proposta, és que el conjunt dels grups i dins dels mateixos «cadascú té les seves idees o filosofia, la seva política», No hi ha un ideari ni perspectiva de llarg termini fixada. «Ens centrem en el que fem ara», diu l’Steven. «Potser en algun moment pot ser una mancança, però és comú a tothom la part de guanyar en comunitat i relacionar-nos entre nosaltres, treballant sobre qüestions bàsiques». «No som partit polític ni seguidors del guru, no seguim a ningú. Ens podem inspirar en alguna persona, però no hi ha un ideari, el que volem és viure en llibertat i sobiranes, per tant no hem de dependre de ningú», rebla l’Anna. I afegeix en Francesc: «Cal començar per un mateix, per un grupet de gent, una comunitat de veïns, si no el país no pot ser mai sobirà».
La sobirania, defensen, no és només econòmica o política, és transversal a tot. «L’ajuda mútua és necessària, no som màquines, tenim la part emocional, i tota aquesta situació de la covid ens ha posat al límit. Cal endreçar i necessitem eines per continuar aquesta carrera de fons», sentencia la Mariona.
Deixa un comentari