En 1791, per a intentar que no es publiqués l’obra seminal de Thomas Paine, Els drets de l’home, el govern britànic va intentar comprar els drets d’autor. L’editor es va negar a vendre’ls-hi.
A l’any següent, després de publicar-se la segona part de l’obra, el govern va provar amb una tàctica més directa: acusar a Paine de difamació sediciosa. Indignat, Paine va enumerar el contingut del seu llibre —la denúncia del frau i de les guerres i la promoció de la pau universal—, i va afirmar: “Si tot això és difamatori, que en el meu epitafi posi ‘difamador’”.
Més de 200 anys després, a tot el món els governs continuen tractant de suprimir informació que els compromet i posant en el punt de mira els qui la treuen a la llum.
I el cas que en aquests moments està a sobre de la taula, cremant (malgrat tots els governs occidentals servidors de l’imperi dels EUA, ho intenten invisibilitzar), és el de Julian Assange.
Si es materialitza l’extradició als Estats Units, Assange seria jutjat per càrrecs d’espionatge i, en cas de ser declarat culpable, podria ser condemnat a fins a 175 anys de presó. Els fiscals estatunidencs afirmen que va conspirar amb una denunciant d’irregularitats (l’analista d’intel·ligència militar Chelsea Manning) per a obtenir informació classificada, i que la publicació d’aquestes proves va suposar un perill.
Fins i tot, és sabut que la CIA va considerar la possibilitat de segrestar o matar a Assange mentre estava refugiat en l’ambaixada de l’Equador.
El processament iniciat pel govern estatunidenc suposa una greu amenaça per a la llibertat de premsa, tant als Estats Units com a tot el món. Gran part de les conductes que es descriuen són activitats professionals que duen a terme diàriament editors i professionals del periodisme de recerca.
Si es permet l’extradició d’Assange, s’establiria un precedent que suposaria de fet la criminalització de pràctiques periodístiques habituals. El possible efecte d’acovardiment sobre periodistes i altres persones que destapen actuacions oficials indegudes publicant informació procedent de fonts creïbles tindria un greu impacte sobre el dret de la ciutadania a saber què fan els governs.
De fet, en un moment en què la llibertat de premsa està sotmesa a un implacable atac a tot el món, silenciar a Julian Assange tindria una àmplia repercussió directa o indirecta sobre els periodistes, que temerien ser processats.
En acusar d’espionatge a una persona que no està obligada a revelar informació, no és ciutadà estatunidenc i no està als Estats Units, el govern estatunidenc es comporta com si tingués jurisdicció a tot el món per a perseguir qualsevol que rebi i publiqui informació de les seves actuacions indegudes.
“Resulta grotesc que, gairebé 20 anys després, pràcticament cap persona responsable dels presumptes crims de guerra comesos pels Estats Units durant les guerres de l’Afganistan i l’Iraq hagi rendit comptes i, menys encara, hagi estat processada; i, no obstant això, un editor que va treure a la llum aquests crims s’enfronta a una possible cadena perpètua”
“La implacable persecució de Julian Assange pel govern estatunidenc deixa veure a les clares que aquest processament és una mesura punitiva, però a més, el cas presenta motius de preocupació que van molt més enllà de la sort d’un home i posen en perill la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió”, en definitiva, estan en joc els drets humans i la dignitat de l’ésser humà.
I tot va començar amb una acusació falsa de dues violacions a Suècia, fets han estat investigats, precisament per Nils Meizer (relator especial de les Nacions Unides pels casos de tortures), que ha demostrat, amb proves, la falsedat d’aquella acusació.
I és que el moment decisiu és a finals de juliol, quan Wikileaks, en cooperació amb diversos mitjans internacionals, va publicar els diaris de la guerra de l’Afganistan. Aquesta va ser una de les més grans filtracions d’informació de la història de l’exèrcit dels EUA.
Immediatament després, els Estats Units van exigir els seus aliats que inundessin Assange de casos criminals. Stratfor, una consultora de seguretat que treballa per al govern dels Estats Units, va aconsellar els funcionaris nord-americans fer el mateix amb tota mena de casos criminals durant els pròxims 25 anys.
Nils Meizer, que fa molt temps que investiga i denuncia les violacions dels DDHH en aquest cas, va manifestar fa poc: “… és indignant que quatre països, suposadament democràtics i signants de tots els tractats internacionals sobre DDHH, s’hagin coordinat per llençar a la foguera Julian Assange”…
Julian Assange va destapar la tortura, ell mateix ha estat torturat i podria ser torturat fins a morir als Estats Units. El cas és important, simbòlic i afecta tots els ciutadans d’un país democràtic, jo afegiria de tots es països que es diuen democràtics.
És molt trist, indignant i preocupant que les mateixes institucions creades a partir del 1948 (en finalitzar la II Guerra Mundial), Nacions Unides més tots els tractats internacionals que van venir al darrere des d’aquelles dates, siguin “trepitjades” i ignorades per tots els governs del món.
No creieu que hauríem de fer alguna cosa, GRAN, abans que acabin llençant a la brossa de la història la conquesta dels drets humans i els valors que els fonamenten?!
Joan Tamayo Sala, advocat, professor i activista pels DDHH, ESPAI HUMANA (Col·lectiu d’Advocats), Institut de Drets Humans de Catalunya
Agost/2022
Deixa un comentari