Ahir dia 10 de desembre, es commemorava l’aniversari de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de les Nacions Unides. igual que els darrers anys, l’advocat Joan Tamayo era convidat per l’Ateneu Terrassenc a oferir la seva visió dels drets humans en l’actualitat. És conegut que aquest activista pels drets humans i socials manté sempre un to crític davant de les injustícies, les que sovint veiem al carrer, o a les imatges que apareixen als mitjans, Per això es preguntava el ponent per què ens hem tornat insensibles davant la injustícia i la vulneració de drets? Per què per a l’advocat, defensor del dret a la dignitat, estem en una època en què hi ha drets de “segona generació” que tenen un cost, que s’han de pagar (dret a la sanitat, a l’educació, dret a un sostre, etc.), i que cal d’una vegada acabar amb aquesta separació de drets.
Joan Tamayo va referir-se a la Constitució espanyola com a Llei de Lleis que queda en paper mullat, ja que encara que ho vulgui, no és salvaguarda dels drets fonamentals. “He trobat fins a 23 drets de la Constitució que no es compleixen”, ens deia. L’article 10 parla de la dignitat de la persona, i el 14 de que tots som iguals davant la llei, quan ja ens ha quedat molt clar, segons el ponent, que això no és així ni molt menys. Com ara l’article 31, quan parla d’un sistema tributari que sigui just. O el 35 que diu que tothom té dret al treball, quan hi ha més de quatre milions i mig de persones aturades en tot l’estat. També l’article 41: els poders públics han de vetllar per una Seguretat Social, en canvi actualment només un 53% dels aturats reben algun tipus de prestació per desocupació. Per això, afirmava Tamayo que aquest atur que tenim actualment és estructural i per tant irrecuperable, segons el diagnòstic que han fet diversos organismes. I que per a ell no ha existit mai això de la classe mitja, sinó només una classe alta i una baixa, “que som els que depenem d’un sou per poder viure amb certa dignitat”.
Síndic de greuges assistit per un consell ciutadà
Demandes del ponent en un hipotètic full de ruta: una sola declaració de Drets, (i no una cada dia que se’n celebri una efemèride); una educació als infants basada en els Drets de forma transversal i per rescatar-los com a valor primordial; democratitzar i destinar més formació a la justícia, per no haver de dependre de jutges salvadors o màrtirs; creació de mecanismes de defensa dels drets, de forma integral i transversals, de manera que aprenguem a treballar amb els altres, i no de manera aïllada. Pel que fa a Terrassa, proposava Tamayo que la Síndica de Greuges (ahir present a la sala) esdevingués una oficina amb poder real i recursos suficients per atendre i resoldre totes les problemàtiques socials que li són derivades. I que aquesta oficina estigui assistida per un consell d’entitats i ciutadans que li doni suport, ja que “s’ha de potenciar la participació ciutadana real”, i no cal “començar de zero, ja que a la ciutat hi ha diversitat de moviments i persones que estan treballant per una més gran justícia social”.
Per acabar, en Tamayo apel·lava a la desobediència, ja que aquesta no és més que aplicar la moral social i humana, i aquesta moral es troba sempre per sobre de les lleis. I el convenciment per part del ponent de que els municipis, que són els espais de proximitat on convivim i interactuem, han d’esdevenir els espais vertebradors de noves formes d’organització social.
Deixa un comentari