Més de 20 entitats i col·lectius de Terrassa porten quasi dos mesos treballant de forma assembleària-virtual i amb diferents eixos o grups de treball (drets i llibertats, laboral, territori i sostenibilitat, serveis públics, habitatge). L’objectiu comú és reivindicar per Terrassa un Pla de Xoc Social per a fer front a la situació de crisi integral agreujada per a la pandèmia de la covid-19.
El primer objectiu de totes les activistes que fan aquesta crida és la necessitat de donar una resposta col·lectiva de tota la ciutadania, com a única forma efectiva de poder construir una nova realitat que no tingui res a veure ni amb la normalitat de la qual venim ni amb la pretesa nova normalitat a on ens volen conduir les institucions i partits que governen les administracions local, autonòmica i estatal.
Per això és necessari teixir (una tasca molt pròpia i històricament representativa de la Terrassa industrial i obrera que, lamentablement, massa gent ha oblidat o menyspreat). Cal teixir complicitats en l’àmbit social, per a poder fer un front comú de tots els col·lectius, moviments i entitats que ja fa molt de temps que lluiten a tots els nivells per a la gent i els col·lectius més vulnerables invisibilitzats per aquest sistema “depredador” que necessita viure de desigualtats i injustícies i que, a la vegada de forma cínica, vol tapar i discriminar perquè no apareguin en el dia a dia mediàtic, polític, social i econòmic que distreu i separa a la ciutadania.
El govern local ha llençat una proposta genèrica de reconstrucció o pacte ciutadà, com sempre de dalt a baix i disfressat, amb un procés participatiu, d’una durada limitada de tres setmanes. Una mesura insuficient que perpetua, una vegada més, aquest concepte limitat i patrimonialitzat de la democràcia.
Si l’equip de govern vol plantejar un Projecte de Ciutat nou, que miri al futur, no pot prescindir de la ciutadania (organitzada o no) que ja fa molt de temps que treballa pels drets i l’ajuda mútua i solidària. No es pot fer sense un procés realment participatiu i democràtic, sense cap límit de temps ni d’imposicions autoritàries
Necessitem espais de reflexió i construcció comuna, transversals i horitzontals, amb voluntat transformadora i amb perspectiva de futur, sense protagonismes caducs, egos i egoismes propis de la vella política anterior al 15M (recordeu el crit a les places ara fa 9 anys: No ens representeu!)
No podem oblidar, ara més que mai, que continuen dominant i dirigint les nostres vides poders econòmics representats per l’IBEX-35 (amb dirigents amb sous pornogràfics), empreses especulatives i fons voltors com els que gestionen la majoria de residències geriàtriques de l’Estat espanyol, amb la connivència de tots els governs i que són els culpables directes d’haver condemnat a mort a tants pares i avis nostres…
El canvi que necessitem ha de ser radical. Posant al centre de tot la persona, la vida i la seva cura. Eliminant el benefici i el guany indiscriminat com a filosofia de vida i centre d’un sistema econòmic especulatiu que només suposa el creixent guany per a uns pocs enfront de l’empobriment de la majoria.
En aquest sentit, caldrà estar amatent a Terrassa, per tal que el govern local no tingui més temptacions de privatitzar cap servei bàsic, seguint la dinàmica molt estesa abans de la covid-19.
A Terrassa ha arribat el moment de dir prou als poders econòmics que fa més de 40 anys dirigeixen i influencien en el govern de l’Ajuntament i en l’economia local. Cal treballar en un model més horitzontal, alternatiu i sostenible que tingui com a centre l’economia social i cooperativa a l’hora que sigui respectuós amb el medi ambient, el territori (i les seves potencialitats pròpies i de base).
Calen accions i respostes concretes i transformadores per als col·lectius més vulnerables a les discriminacions invisibles (menys burocràcia i més acció directa per part de l’administració). Com es dóna resposta directa i efectiva a les violències de tota mena, a la manca d’habitatge social, a les desigualtats, a la precarització laboral?
L’Ajuntament, com administració més propera a la ciutadania, és qui ha de liderar (tal com diu la Carta Europea de Defensa dels DDHH a la Ciutat que va signar l’any 2000) aquesta lluita i garantia dels drets de proximitat i fer valdre, davant de qualsevol administració o institució a partir del principi de subsidiarietat les seves reivindicacions a favor del “bé comú”.
I deixar d’una vegada de mirar-se el melic dels protagonismes, egos o interessos de partit, que és el més indignant i irresponsable que pot passar en aquest moment de “crisi integral” amb tanta gent patint.
Un Pla de Xoc Social necessita una societat empàtica, que recerca complicitats i que s’autorganitza amb accions cooperatives i transversals, realment solidàries (no ha d’existir al davant de cap més interès, ja sigui de partit, de nació, de poder o de qualsevol interès particular). Un Pla de Xoc Social per Terrassa, ha de ser: anticapitalista, antiracista, ecologista, feminista, anticapacitatiu, antirepressiu i inclusiu.
I la ciutadania té un repte molt gran, el d’aprendre a treballar i lluitar d’un altre forma: fent xarxa i aliances entre els moviments socials i col·lectius de Terrassa (no hi ha cap lluita més important que l’altra: pensions, habitatge, sanitat, educació, feminisme, laboral, antiracista….) totes són el mateix perquè tenen la mateixa causa. Que absurd doncs anar dividits, fragmentats, amb cent manifestacions i diferents actes, seguint amb les pràctiques de la “vella” política “caduca”…, ja que aquesta és la millor estratègia perquè no canviï res (divisió social).
¿Sabrem estar a l’altura, els uns, les unes i les altres? ¿Per un Pla de Xoc Social a Terrassa, no tornarem a decebre i a oblidar a tants ciutadans i ciutadanes que ens han deixat per manca de dignitat i d’humanitat, i així seguirem fins al col·lapse total?
Sí que es pot!!!! Però des del carrer! No des de les mateixes institucions que cal transformar!!!
Joan Tamayo Sala, advocat, membre Institut Drets Humans de Catalunya i de la Comissió Defensa DDHH del Col·legi Advocats Terrassa
Deixa un comentari