Joseba Quevedo: “Vull que TAIGUA sigui puntera en I+D”

Entrevista a Joseba Quevedo, professor en Automàtica a la UPC i Coordinador del Grup de Projectes i Medi Ambient de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)

Joseba Quevedo va arribar a Catalunya l’any 1979 des del País Basc, on ja impartia classes. S’ha dedicat a la docència i la investigació en el Campus Universitari de la nostra ciutat des de l’any 1989. Col·labora activament amb l’OAT amb l’objectiu que la gestió de l’empresa pública TAIGUA sigui puntera en innovació i aconsegueixi ser millor que les privades del sector.

Sònia Giménez Guzmán
Grup de Comunicació de l’OAT

Ens pots explicar en què consisteix l’Automàtica?

És una branca de l’Enginyeria que treballa per assolir la substitució d’un operador manual per un d’artificial, sigui un robot o un autòmat programable, de manera que les tasques més repetitives deixin de fer-les les persones, aconseguint seguretat, precisió i eficiència. Un exemple: si he d’anar en vaixell fins a Eivissa, amb un pilot automàtic, marcant el rumb i destí, no ens cal un ésser humà tot el temps al timó. A priori semblaria que això afecta negativament el mercat de treball perquè es destrueixen llocs de treball, però també se’n creen: disseny, programació, manteniment…

A més existeix el gran repte per als ensenyants, ja que l’automàtica ben aplicada té molts beneficis, però mal aplicada pot tenir conseqüències fatals per a la societat.

Parlem de l’OAT. Per a tu quina és la seva missió, quins són els motius que fan necessari l’OAT?

Un observatori és la pota que complementa la gestió pública. És molt important que un Ajuntament que aposta per la gestió pública acompanyi l’empresa pública, des del punt de vista de la ciutadania, dels abonats, no només per criticar allò que és millorable, sinó per possibilitar sinergies a través de l’aportació d’idees que a l’empresa potser ni se li ocorren, superada, a vegades, per les tasques del dia a dia.

Com vas decidir participar en l’OAT?

Treballo en una universitat pública i crec molt que les entitats han de ser públiques. Crec que els serveis bàsics, com l’aigua, han de ser gestionats públicament. És cert que en molts territoris es gestiona de forma privada i es fa bé i es fa molta investigació i innovació. Jo els conec i faig feina amb ells. Per què estic a l’OAT? Doncs perquè vull ajudar TAIGUA perquè sigui tant o més bona gestora que les empreses que hi ha al territori, que sigui eficient i pugui fer investigació puntera.

Com a coordinador del grup de treball de Projectes i Medi Ambient, quins són els objectius del teu grup i què esteu fent actualment per acostar-vos-hi?

El nostre grup sorgeix de l’aglutinació de dos grups de treball precedents, un dedicat a temes mediambientals i l’altre a projectes europeus. Els propòsits són fer projectes innovadors que puguin servir a TAIGUA i a l’Ajuntament per a millorar la gestió i que sigui sostenible. S’ha de donar resposta en termes de justícia social i s’ha de ser sostenible econòmicament, per la qual cosa es necessita una gestió eficaç a través de projectes innovadors que, per exemple, puguin detectar i evitar fuites, que no sempre són visibles des de l’exterior. Si fem un bon manteniment de canonades i reduïm pèrdues d’aigua, podrem abastir millor la ciutadania i podem aconseguir reduir la quantitat d’aigua a potabilitzar, millorant l’eficiència en la xarxa.

Actualment, tenim un doctorand industrial, una persona que estarà durant 3 anys pagada per TAIGUA i dirigida per professorat de la UPC, treballant en un model informàtic, un model de simulació de la xarxa d’aigües de Terrassa. Aquest simulador té una gran potencialitat pràctica, ja que permetrà abans de fer qualsevol acció preveure quins seran els efectes que causaria . Per exemple si obrim o tanquem una vàlvula en un punt de la xarxa, podem saber com afectaria una part de la ciutat i valorar la idoneïtat de la mesura abans de dur-la a terme. Podem operar i planificar amb més precisió en funció de les necessitats d’acord amb un model que simula present i futur.

“Terrassa treballa en un projecte de telecomptadors per tal que aquests passin de ser mecànics a electrònics”

Com funciona el teu grup? Amb quina periodicitat us trobeu i quina és la càrrega de treball?

En el nostre grup tenim investigadors que poden aportar nous projectes i persones interessades en temes de medi ambient. Som 6 o 7 persones i ens reunim cada 3-4 mesos.
La càrrega de treball no és excessiva, potser la figura de coordinació en té una mica més a causa de les reunions en la Permanent i el Plenari de l’OAT. La resta, el seu treball habitual i la dedicació, és la posada en comú en les reunions trimestrals del grup i aprofitar les sinergies per posar en marxa accions concretes.

S’han demanat fons d’ajut per algun projecte?

Encara no se n’ha demanat cap. TAIGUA i l’Ajuntament de Terrassa estan preparant un projecte en l’àmbit de la digitalització de l’aigua per a quan surti la convocatòria que havia de sortir ara al juny. Esperem que aviat es facin públiques les bases. Ara, en aquest precís moment, el Ministerio, via Acció de la Generalitat està informant i fent difusió d’aquest PERTE per a la digitalització de l’aigua.

I en què consisteix el projecte?

Terrassa treballa en un projecte de telecomptadors, per tal que aquests passin de ser mecànics a electrònics, de manera que no només es gravi manualment el teu consum periòdicament (cada un o tres mesos), sinó que es faci una emissió automàtica horària de la lectura via digital.
Això és un avenç increïble. Per tal que s’entengui, tu pots estar en una botiga comprant, no ets a casa, i detectes que hi ha un consum a través d’un aplicatiu en el mòbil. Potser t’has deixat una aixeta oberta o hi ha una fuita en una canonada, o potser t’han entrat a casa. O imagina que tens el pare i la mare grans que viuen sols a casa seva i detectes que no fan consum. Potser els ha passat alguna cosa.

A més, com a usuàries podem fer una gestió continua del nostre consum i fer un ús responsable ecològicament i econòmica, mirant de no passar de tram tarifari.
Però és que, a més, el Projecte de Telecomptadors permetria a l’empresa tenir una informació dels consums en cada instant, no com ara que les lectures es fan trimestralment, de manera que els models matemàtics podrien funcionar amb més certesa i es podrien detectar fuites de forma immediata.

L’Ajuntament milloraria en transparència i tractament de dades, ja que podria saber els consums discriminant per diferents criteris atenent al territori, a les franges d’edat, etc. a més de fer planificacions d’acord amb una informació exacta.

El cost d’implantar aquest sistema de comptadors puja aproximadament a uns 9 milions d’euros, el 60% dels quals podria ser subvencionat si escullen el nostre projecte i el troben interessant davant dels que presentin altres empreses i altres ciutats de tot l’Estat espanyol.

En cas que el projecte de digitalització no fos subvencionat pels fons, creus que hem d’implantar igualment aquest sistema? Creus que una solució implicaria revisar les tarifes a mig terme?
L’hauríem d’implantar igualment. L’Ajuntament ho veu clar, tant si hi ha recursos de fons europeus com si no. La diferència estaria en el terme d’implementació. Si no obtenim la subvenció hauríem d’estendre el projecte en el temps, i pagaríem any a any el mateix.

“Aviat s’haurà de prendre una important decisió sobre si s’ha de mantenir tot el gruix de funcions que duu a terme TAIGUA”

Com veus la relació coproducció i cogovernança entre TAIGUA/Ajuntament-Administració i OAT?

És quelcom millorable, però veig molt bona voluntat en les tres parts. A vegades el que passa és la manca de temps i hem de superar aquest hàndicap. Treballem per tal que aquesta col·laboració entre les tres parts sigui eficient i es pugui aprofitar el coneixement de les persones de l’OAT. Soc positiu, crec que hi ha bona sintonia i que hi ha voluntat per les tres parts. S’estan fent coses, tot i que es podria fer millor. Estem fent camí.

Com veus actualment l’OAT? Alguna de les seves debilitats? Pots fer una valoració en positiu?

L’OAT actua moltíssim de forma voluntària i això és per a treure’s el barret i agrair aquesta feina. Hem d’intentar que aquest voluntariat no es cremi o decebi per la lentitud en segons quins avenços. Hem de ser conscients i valorar la feina que es fa i de les coses que es van aconseguint i saber que cada passa és important i ens dirigeix en la bona direcció. Hem de seguir sense defallir.

Com veus la pujada del preu de l’energia i com ens pot afectar?

Em preocupa moltíssim i és evident que aquest és un tema que s’ha de tractar en l’àmbit estratègic. L’empresa pública TAIGUA no només distribueix l’aigua, com fan moltes altres ciutats, sinó que també duu a terme la funció de captació i transport de l’aigua des d’Abrera. Terrassa es troba a uns 250 metres més alta sobre el nivell del mar que Abrera i bombar l’aigua des d’allà té un elevadíssim cost. Cal fer un estudi per decidir si val la pena assumir la funció de captació en alta i el transport i impuls de l’aigua per part de TAIGUA, o seria més adient comprar l’aigua a un gestor públic del transport de l’aigua potable. Aviat s’haurà de prendre una important decisió sobre si s’ha de mantenir tot el gruix de funcions que duu a terme TAIGUA. En aquest sentit, crec que l’OAT no s’hauria de posicionar, encara que sí que ha de demanar transparència.

És un debat imprescindible que afecta la viabilitat de l’empresa i a totes les persones usuàries del servei a la ciutat, i haurem d’estar atentes. I demanar transparència per a saber a partir de què es prenen les decisions.