S’acosta la Nit de Reis i amb ella un dels moments de l’any més esperats per la canalla: el moment en que reis Melcior, Gaspar i Baltasar satisfan els desitjos de milers de nens entregant els regals. També és un dels dies més esperats pels comerciants, especialment de joguines, ja que aquesta és una de les festivitats més productives de l’any.
És al voltant d’aquests dies que el discurs dels col·lectius feministes posa l’accent en les conseqüències que les anomenades joguines sexistes poden tenir sobre els infants. El passat diumenge 18 de desembre, al marc de la segona Fira Rebel, el col·lectiu feminista Rudes Rebels va organitzar una taula rodona on van anar desgranant-se algunes de les raons que hi ha al darrera d’aquesta critica que es repeteix any rere any i on es va posar sobre la taula un desig: que el debat sobre les joguines sexistes sigui assumit per totes les parts implicades i deixi de ser una preocupació gairebé exclusiva del moviment feminista.
«Les joguines serveixen per transmetre valors a persones que estan en una edat on són esponges que ho absorbeixen tot… és important que tota la societat s’impliqui i decideixi quins d’aquests valors que transmeten algunes joguines ens agraden i quins considerem nocius, ja no només pels nens, sinó per la societat en el seu conjunt», ens diu una companya de Rudes Rebels.
El debat va començar amb una petita i necessària explicació entorn al paper dels jocs alhora de potenciar habilitats bàsiques per al desenvolupament dels nens: habilitats físiques, socials, cognitives, emocionals, etc. L’Anabel, companya de la Guerrilla dels Cossos i una de les moderadores del debat, va assenyalar la importància de que la canalla tingui al seu abast un ventall variat de joguines que permetin la seva evolució en tots aquests àmbits. Cal, doncs, prioritzar varietat per sobre de quantitat.
El problema: que hi hagi joguines determinades que s’adrecen exclusivament a un sexe, com passa sovint amb cuinetes i nadons, dirigits a nenes, i camions, dirigits a nens.
Una de les altres grans preocupacions respecte les joguines és la perpetuació d’estereotips de gènere. Les assistents al debat aproven els jocs de cuinetes o nadons, perquè són jocs que ajuden al desenvolupament de valors afectius i de cura cap els altres. «La cuina, a més a més, pot tenir un valor creatiu», afegeix un dels professors que participen al debat. Tots coincideixen en assenyalar el problema: que hi hagi joguines determinades que s’adrecen exclusivament a un sexe, com passa sovint amb cuinetes i nadons, dirigits a nenes, i camions, dirigits a nens.
Les tàctiques de màrqueting són jutjades amb duresa durant el debat: no agrada la publicitat enganyosa ni les empreses que utilitzen criteris igualitaris i inclusius només com a estratègia de venda. També es rebutja amb fermesa l’ús normatiu del color rosa i les tonalitats pastel en la publicitat de joguines adreçades a nenes. Tot i que hi ha estudis que asseguren que el grau dels estereotips de gènere a la publicitat ja no és tan marcat com abans, es continua amb la dicotomia: els nens han de ser herois, les nenes princeses.
Durant el debat s’analitza fins i tot el llenguatge corporal de nens i nenes als anuncis i catàlegs de joguines. Ells apareixen en postures que impliquen moviment, expansió i ocupació de l’espai físic al seu voltant. El cos del nen ha de transmetre acció mentre que el de la nena ha de ser més aviat el contrari. Elles apareixen en postures estàtiques, passives i poc expansives i sovint se les anima a explotar les virtuts físiques (han d’estar perfectes, han de ser boniques) per sobre d’altres característiques.
Exagerem amb aquestes crítiques que filen tan prim? No són simplement nens i nenes jugant, al cap i a la fi? Des de Rudes Rebels ens responen: «algú pensarà “bah, només és un anunci” però és molt més complex. Ja està demostrat que la publicitat té un gran impacte, tant en adults com en nens, i la exaltació de la passivitat en les dones és una dinàmica que continua en l’adolescència i després en la etapa madura».
«El problema no és que a una nena li agradi jugar a maquillar-se o a pentinar-se» –diu un jove durant el debat – «això és un acte d’imitació natural si la nena veu que altres dones al seu voltant ho fan. El que denunciem és que hi hagi tot un sistema que li diu a les nenes que han de ser boniques i perfectes i que s’han de maquillar per aconseguir-ho».
Hi ha un adoctrinament molt clar que a vegades intenta ser subtil i a vegades no ho és gaire, com demostren eslògans com ara “rosa, bonica i perfecta” (pink, pretty and perfect en l’original).
 |
 |
| Imatges de la campanya #NoComprisSexisme que el col·lectiu Quart Creixent està realitzant contra les joguines sexistes. | |
Des de l’ajuntament s’ha arribat a un conjunt d’acords per a fomentar les joguines no sexistes. L’acord, impulsat pel grup municipal de TeC, destaca el paper del joc «alhora de definir la identitat de les persones» i subratlla que «en el joc es reflecteixen idees i valors però també contravalors, prejudicis i estereotips contra els quals s’ha d’actuar».
Els acords, que tots els partits amb excepció del PP han votat a favor, inclouen, entre d’altres, la implementació d’una campanya que fomenti la igualtat a les joguines a partir de nadal de 2017 i proposar a les escoles i AMPES de la ciutat la realització de tallers dirigits a pares i mares per a fomentar la compra de joguines no sexistes.
“El que denunciem és que hi hagi tot un sistema que li diu a les nenes que han de ser boniques i perfectes i que s’han de maquillar per aconseguir-ho»
Però més enllà de la perpetuació de rols de gènere que poden ser limitadors per a nens i nenes hi ha altres valors associats a les joguines que són motiu de crítica, i és que també preocupa, i molt, el consumisme derivat de la compra descontrolada de joguines o el material amb què aquestes són fabricades.
«Miro una d’aquestes cuinetes i només veig plàstic i més plàstic. Per què no les fan de fusta? Potser serien més cares però durarien més i serien menys contaminants», diu un dels assistents a la taula. Una altra es queixa de la quantitat de plàstic que s’utilitza en els embalatges, que molt sovint són més grans del que caldria i planteja «pressionar les empreses fabricants perquè utilitzin materials reciclats al packaging de les joguines».
La necessitat de trobar jocs alternatius als que trobem a les botigues tradicionals es va repetint com un mantradurant tota la estona. Per aconseguir-ho cal fer un exercici de creativitat però també de pragmatisme. «No cal comprar un kit de cuinetes, amb llegums de plàstic si a totes les cases ja hi ha material de cuina i llegums de veritat… D’aquesta manera es poden estalviar diners i ensenyem a la canalla a reutilitzar, reciclar i a espavilar-se amb les coses que hi ha a casa». Aquesta idea, a més a més, porta una altra implícita: per a jugar no cal una joguina com a tal, sinó un objecte, un material, fins i tot alguna cosa immaterial, com una història, que esperoni la creativitat del nen o la nena.
«Amb el nostre catàleg intentem tenir contes que, per un cantó, reforcin valors que ja es treballen a l’escola i que, per l’altre, portin als nens una passa més enllà, que els descobreixin altres móns, altres universos», ens diuen a Synusia, llibreria que compta amb una de les seleccions infantils amb més diversitat de la ciutat. Contes com els de la Colección Antiprincesas, que explica la història de dones llatinoamericanes que van trencar motlles, o Cua de sirena, un conte que s’està viralitzant a la xarxa i que busca trencar el binarisme gènere-sexe explicant l’emotiva història d’un nen que un dia decideix posar-se una cua de sirena.
La secció infantil de Synusia «vol oferir als petits lectors i al seu entorn una narrativa que defugi del moralisme i els permeti, en canvi, formular-se preguntes», ens diuen a la llibreria. En la part il·lustrativa també es busca el trencament amb la norma i prefereixen il·lustradors «que utilitzen diversos traços o que van més enllà en l’associació tradicional de colors i conceptes com ara sol-groc o mar-blau».
Els llibres són, doncs, un exemple d’objecte que permet als infants el desenvolupament d’aquesta part creativa i imaginativa. Són, a més a més, una joguina reutilitzable i fàcilment transportable i una joguina per a gaudir en comunitat ja que ofereixen la possibilitat de que qualsevol membre de la unitat familiar esdevingui contacontes i participi de la creació d’aquest altre univers que va prenent forma en la imaginació del nen. La realitat, tanmateix, ens diu que a les famílies hi ha poc temps per acompanyar a la canalla durant el joc i sovint es relega aquesta funció al professorat o, simplement, es desatén per manca de temps. És per això que durant el debat es planteja que «cal que comencem a pensar el temps del joc des d’una perspectiva de les cures…jugar és educar i és tenir cura de qui estimem… cal que la societat estigui organitzada de tal manera que els pares i mares puguin gaudir d’una estona diària per fer-ho.»
«La joguina ideal me la imagino divertida, creativa, innocent, lliure i creada per una nena o nen»
A mesura que avança la conversa es fa palesa la seva complexitat i queda clar que jocs i joguines, per la seva potencialitat individual i col·lectiva, han de ser un assumpte en què cal implicar no només a famílies i escoles. Potser els fabricants de joguines i els establiments, acusats sovint de disposar les joguines amb una marcada segregació per sexes, tenen molt a dir. També l’administració. Es reclama una major implicació de les institucions públiques, amb mesures com la «limitació o fins i tot prohibició de tot tipus de publicitat dirigida a nens o la recuperació de l’espai públic», no en va una de les queixes principals durant la taula rodona és que «ja no es veuen nens jugant al carrer». Per solucionar-ho es planteja la possibilitat de que l’ajuntament converteixi en zona de vianants alguns carrers «durant els caps de setmana o les vacances escolars de la canalla».
Tenint en compte aquests i altres criteris exposats, doncs, ens preguntem: quina seria la joguina ideal per nens i nenes?
«Joguines que aportin vivències respectuoses amb les pròpies criatures i amb el seu entorn» ens diu la mare d’una de les alumnes de l’espai d’educació viva que hi ha als afores de Terrassa. «A l’escola de la meva filla tenen el bosc a prop i allí es poden proveir de materials pels seus jocs: troncs, pedres…». El component creatiu és fonamental, també el didàctic: puzzles, jocs de taula, jocs de construcció…i sobre tot, joguines que no portin components elèctrics ni electrònics.
«No penso que existeixi la joguina perfecta però si que hi ha joguines menys imperfectes», diu la Mai, pedagoga i militant feminista. «La joguina ideal me la imagino divertida, creativa, innocent, lliure i creada per una nena o nen». I novament el desig de recuperar l’espai públic: «jo li trauria importància a les joguines materials i pensaria més en el joc lliure al carrer.»
El col·lectiu feminista Quart Creixent, en la seva recent campanya #NoComprisSexisme ho resumeixen amb encert: les joguines sexistes limiten i etiqueten els infants.
No ho permetem. Deixem-los jugar en llibertat, deixem-los ser lliures.
Maria C.
Deixa un comentari