La CUP de Terrassa ha volgut mostrar el seu posicionament sobre la figura de l’ex President de l’Estat Espanyol, l’Adolfo Suárez, arran de la declaració efectuada en el passat Ple Municipal per part de l’Ajuntament, en record de la mort d’aquest polític. A continuació reproduïm la nota de premsa que ens ha fet arribar la CUP:
En el Ple Municipal del passat dia 27 de març d’enguany, i abans de començar la sessió i l’ordre del dia, l’Alcalde Sr. Ballart, va demanar un minut de silenci en record i en memòria d’Adolfo Suárez González, mort recentment, lloant la seva figura política com el primer President de la democràcia espanyola en l’etapa de la transició dels anys setanta del segle passat, amb una declaració conjunta de la totalitat de la Junta de Portaveus, és a dir de tots els grups polítics representats a l’Ajuntament, expressant i coincidint tots ells en el condol, i en la que els quatre grups polítics municipals coincideixen en què l’Adolfo Suárez va ser una figura clau per portar la democràcia al nostre país, així com que ha sigut un polític essencial de la nostra època i història contemporània.
Home! Permeteu-nos que posem em dubte, diguem i matisem aquesta lloança, escenificada cap a la figura política d’Adolfo Suárez, com a opinió nostra és clar. Voldríem recordar aspectes importants del personatge i de la declaració de la Junta de Portaveus Municipals, ja que ni tan sols ICV, ha expressat i recordat els aspectes no tant democràtics d’aquesta figura. Cal no oblidar que Suárez procedia en la seva formació de moviments falangistes en els seus inicis, convers posteriorment cap a posicions més pragmàtiques, que va jurar els “Principis fonamentals del Movimiento”, o sigui diguem-ho clarament, que era un franquista i que va ser designat a dit com a president inicialment a la mort de l’anterior president, en Carlos Arias Navarro.
Probablement aquest Ple Municipal no era el lloc ni el moment idoni per recordar aquests aspectes foscos de la historia del personatge; no obstant això, hagués estat una oportunitat única per expressar coratge polític i deixar de silenciar tanta desmemòria col·lectiva deliberada.
Per fer més comprensiva aquesta opinió, voldríem recordar el currículum polític d’Adolfo Suárez: va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista, de la mà del seu protector, en Fernando Herrero Tejedor (Ministre general del “Movimiento”); va ser Procurador en Corts per Àvila; Governador Civil de Segovia; Director Gral. de RTVE; l’any 1975 va ser nominat Sots-secretari General del “Movimiento”, i posteriorment Ministre Secretari General del “Movimiento”, en el govern d’en Carlos Arias Navarro, i per últim, designat l’any 1976 pel monarca Joan Carles, President del Govern.
Cal també recordar que avui estem en un “règim dit democràtic”, que encara després de 39 anys de la mort del dictador Franco, els diferents governs no han demanat comptes i no han jutjat als protagonistes del període de la dictadura militar, entre ells Adolfo Suárez, cas únic a Europa, i que per tant entre altres causes ha permès que apareguessin personatges com Suárez, que amb les més bones intencions, era integrant i fill de l’aparell d’aquell règim, que va reprimir les llibertats individuals i col·lectives als Països Catalans i a la resta de l’Estat Espanyol.
I per ajudar a recuperar la memòria, dir que Adolfo Suárez González, formava part del govern feixista que el dia 3 de març de 1976, arran d’unes jornades de vaga general a Vitòria, va llançar gasos lacrimògens a través de la policia per desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea en una església, i va disparar contra aquells que sortien de la mateixa. Aquesta actuació policial acabà amb una massacre, amb 5 treballadors morts i 150 ferits d’armes de foc, sense que s’hagin jutjat mai aquests fets execrables.
Terrassa, abril de 2014
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE TERRASSA (CUP)
Deixa un comentari