Ahir dilluns primer de juny va tenir lloc una nombrosa concentració davant les portes de Mútua de Terrassa. Un dels centres d’atenció a la ciutat durant la pandèmia del coronavirus, i un dels blancs que més critiques ha rebut sempre per part de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública – Marea Blanca. La primera des del confinament, i “de moltes que hauran de venir”, expressava la Núria Martí, aquesta concentració portava com a lemes el fet de defensar una sanitat “pública i de qualitat”, a la vegada que estava dedicada al personal sanitari, que ha treballat “en situació infame, amb manca de mascaretes i d’equips de protecció adequats”, en paraules d’una altra membre de la Plataforma, l’Emi Herrera, “i amb personal mínim producte de les retallades”.
El pare de la Valeria Santiago (a la dreta), va morir a primers d’abril per una pneumònia provocada per la Covid-19. Foto MG
Tota una munió de mascaretes i pancartes amb què es reprenen les mobilitzacions a la ciutat. També va intervenir la Valeria Santiago, qui fa dies va denunciar que al seu pare “el van deixar morir”, amb 76 anys, per complicacions a causa de la Covid-19. “No li van donar cap medicació”, va explicar amb emoció, i afegia que “els metges no ens han volgut explicar els motius, no el van deixar a l’UCI i de seguida el van enviar al Sociosanitari Vallparadís. “És una vergonya que els metges decideixin qui viu i qui mor, només per l’edat que la persona tingui”, en paraules de la Valeria.
Juntament amb la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, van participar en l’acte de protesta la Comissió per a les Residències Públiques, el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, el Moviment per unes Pensions Dignes, la FAVT, Prou Barreres i Iai@flautes Terrassa.
Afegim a continuació el manifest que va ser llegit a l’inici de la concentració davant Mútua.
Estem aquí per retre gratitud al personal sanitari , al personal assistencial, personal de neteja, no només de Mútua, també del CST, dels Centres d’Atenció Primària, a les treballadores de geriàtrics, al personal d’atenció domiciliaria…
Heu treballat en situació infame, amb manca de EPIs, amb dotació de personal mínima producte de les retallades, amb sous restringits i contractes precaris, jugant-vos la vostra salut i la vostra vida i la de les vostres famílies, canviant torns, doblant-los i modificant moltes vegades els vostres llocs de residencia, amb la càrrega psíquica de tanta desolació. Estem amb vosaltres i ens sentim solidàries amb les vostres reivindicacions.
També volem tenir un record molt emotiu per tots els que han mort en aquesta epidèmia als hospitals, a les residencies i a casa seva. Voldríem donar suport i reconfortar a les seves famílies que han hagut de patir l’allunyament i angoixa de la separació en moments tant decisius i que de segur deixaran petjada en les seves vides. També volem oferir suport i assessorament a aquelles famílies que considerin que se’ls han vulnerat els drets.
Però no podem esperar gaire mes temps en començar a treure conclusions… Hem de treure’n lliçons d’aquesta crisi i fer sentir la nostra veu. Mentre les famílies ploren encara els seus morts i els sanitaris no s’han recuperat del tsunami de feina, els poderosos, ja calculen quins han de ser els seus guanys en aquesta tessitura i pressionen als governs per imposar solucions beneficioses als seus interessos.
Dia a dia es van coneixent més dades que indiquen perquè es va produir un retràs tan gran en l’abastiment de mascaretes i equips de protecció. S’estava negociant el preu dels productes.. mercadejant.. especulant. Especulant mentre els nostres sanitaris s’infectaven als hospitals i a les residències geriàtriques, mentre treballaven amb bosses de plàstic… Som el país europeu amb el més alt índex d’infecció del personal sanitari.
Malgrat els militars al carrer i a les rodes de premsa, no es van dur a terme mesures que haurien pogut alleujar la manca de previsió com per exemple INTERVENIR d’immediat les empreses de productes sanitaris o susceptibles de fer-ne…A Catalunya se’ns intenta vendre que els hospitals privats van estar sota les ordres de la Conselleria de Salut i mentre hi havia UCIs tancades a les clíniques privades, s’aixecaven hospitals de campanya amb una gran cost i que no s’han utilitzat.
Sentim vergonya aliena de que els representants polítics hagin corregut a pactar des del minut zero la gran suma de diners que pagaran a les empreses privades i concertades que segons informacions oficials pugen a 47’7 milions d’€ a dia d’avui, mentre deixen als treballadors sanitaris, a aquests que han estat realment a primera fila, a mercè de la benevolència del empresaris.
Els governs, mitjans de comunicació i poders fàctics ens volen conduir a una situació igual a l’anterior però això ha de canviar:
• Les que han sigut considerades activitats essencials durant l’estat d’alarma son activitats en general mal pagades, realitzades molt freqüentment per dones, precàries, menystingudes socialment… Això ha de canviar.
• El sistema sanitari ha de ser públic 100% . La concertada es un niu de desviament de diners públics a mans privades. S’ha d’augmentar la inversió al nivell d’Europa i que aquesta inversió reverteixi en més sanitaris, mes investigació, mes mitjans, controlant que ningú faci negoci amb la salut. Això ha de canviar…
• Les residencies han de ser públiques i medicalitzades segons el grau de dependència dels residents. En cap cas ningú ha de poder fer negoci amb els diners públics. Esperem que s’actuï davant propostes com la de Florentino Perez que reclama 7’3 milions d’euros com a compensació per les despeses del COVID19. Florentino Perez directiu del grup Clece que “gestiona” residències i centres de dia, que es nodreix bàsicament de contractes amb les administracions, i n’aconsegueix treure uns beneficis de 902 milions d’€ l’any 2019 !!. Això ha de canviar !!
• Les repercussions socials i econòmiques d’aquesta crisi afectaran d’una manera capital a la salut de la població. Sabem que aquest virus també ha tingut més repercussió en les zones més pobres, amb pitjor vivenda, amb més hacinament i amb mes dificultats econòmiques… Reclamem una Renda bàsica universal!
• No es que no hi hagin diners… estan als paradisos fiscals on els amaguen 34 de les 35 empreses de l’IBEX, a la banca, a l’església, a l’exèrcit amb la compra d’armament.. De moment les pressions del IBEX-35 i del barri de Salamanca a Madrid estan paralitzant la renda mínima, el pagament dels ERTOs que molts treballadors encara no han cobrat i s’allarguen les cues davant de Càritas en busca d’aliment.
Aquesta epidèmia deixa al descobert la fragilitat del sistema capitalista, i el seu caràcter ferotge i depredador de persones i de bens. Cal posar al centre les persones i la seva cura i no els beneficis
Per això exigim:
SANITAT PÚBLICA 100%
AUGMENT DE LA INVERSIÓ EN SANITAT A NIVELL EUROPEU
LA SALUT NO ÉS UN NEGOCI
RENDA BÀSICA UNIVERSAL
Deixa un comentari