La Transició en femení, les dones també hi eren (Recuperant la memòria de les dones a Terrassa)

No Comment

Aquest acte, adreçat a alumnat de 4 d’ESO i batxillerat, mostra alguns dels primers resultats del projecte

Alumnes de 5 instituts ompliran les 168 places de la sala d’actes del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el 14 de març, en el primer acte públic del projecte de recuperació de la memòria de les dones en la lluita antifranquista i la Transició. Un projecte engegat fa alguns mesos pel Casal de la Dona de Terrassa i que amb aquest acte vol «donar a conèixer com van viure la Transició les dones, algunes, que van lluitar per acabar amb una de les dictadures més llargues i més cruentes que es coneixen, la dictadura franquista».

Es presentarà un documental amb imatges de la participació de les dones en la història recent de Terrassa, des de la mort del dictador Franco fins a la Transició. Després, parlaran cinc dones que han deixat «empremta»: la Rosa Maria Fernández, la Teresa Gutiérrez, la Magda Farrés, la Carmen Roca i l’Asunción Hernández. L’equip organitzador ha elaborat també un dossier pel professorat. Tot plegat, informa la presidenta del Casal, Mercè Gómez, «amb aquest acte fem una prova, volem copsar la resposta, i després podrem programar calendari i oferir-lo als instituts i centres d’estudi interessats».

Es pretén fer una «narració no unidireccional que vinculi les històries personals amb les col·lectives i que integri elements tant de victòria com de fracàs», una visió d’aquest fase històrica en la qual les donen van ser «les protagonistes principals d’un procés polític, l’anomenada Transició, que va ser capaç de transformar 40 anys de la història de Terrassa».

Aquesta important participació, tanmateix, o no apareix o ho fa de forma esbiaixada i clarament insuficient. Per això, «la Transició en Femení vol evidenciar, també, les reivindicacions específiques de les dones que sempre quedaven relegades en un segon pla, el lloc de les quals el règim franquista ja havia deixat molt clar: mare, esposa i mestressa de casa». I en aquest punt, les recercadores del projecte alerten sobre l’absència de material audiovisual i bibliogràfic. Durant els anys 70, el desenvolupament i enfortiment del moviment democràtic, les associacions veïnals, també les de presos del franquisme i, fins i tot, assenyala el document de convocatòria a l’acte, de «amas de casa», ajudaren a l’autoorganització de les dones.

Les primeres Jornades Feministes, a Madrid i Barcelona, i les iniciatives que des de les mateixes s’impulsaren i concretaren, van ser elements clau per a «l’auge de la lluita de les dones en els partits, sindicats i en els grups feministes», específicament.

Les cinc dones que parlaran en l’acte «s’oposaren al món que les volia integrar al franquisme, a la societat patriarcal, al capitalisme i a les desigualtats, amb la ferma convicció que podrien canviar-lo». La Mercè adverteix que la seva vida «potser no apareix en els llibres d’història, però les seves empremtes ja en formen part».

Redacció

Related Articles

Deixa un comentari