Sessió plenària del I Congrés d’Habitatge de Catalunya. Foto: info@congreshabitatge.cat
I Congrés d’Habitatge de Catalunya i Decret Llei de mesures urgents, “sí, es pot!”
Programa unitari dels moviments socials
Redacció
Reunit a Fabra i Coats, els 16 i 17 de novembre passat, el I Congrés d’Habitatge de Catalunya posà en el punt de mira a Divarian, el fons voltor del BBVA. El congrés ha estat un «èxit rotund» i «una demostració d’unitat i força», conclouen veus del Sindicat de Llogueteres i de les PAH. A la revista Catàrsi el qualificaven «esdeveniment sense precedents propers en les lluites socials d’aquest país, com a mínim si mirem les darreres dècades».
Els fets concrets són que mig miler d’activistes de 70 grups d’habitatge de tot el territori català acordaren fer una aposta conjunta i impulsar una campanya coordinada contra el fons voltor Divarian, aprovaren un programa unitari i presentaren totes les eines i estratègies de lluita per aconseguir-ho.
Les veus del congrés, així mateix, no són només declaracions de bones intencions, sinó que representen anys de lluita i milers de persones que construeixen cada dia alternatives per garantir el dret a l’habitatge. «Després d’un any de feina hem posat en comú totes les eines i estratègies de lluita per tal de començar a treballar de forma unitària», declarava la Clàudia Ruscalleda, portaveu del Congrés i membre del Grup d’Habitatge de Sants entrevistada per Catàrsi.
Ruscalleda assegura: «Sortim amb la convicció que no podem seguir posant tiretes ni pedaços a una ferida que és molt més profunda que un desnonament puntual, és una hemorràgia social que no podem seguir contenint. La solució del problema de l’habitatge, l’assoliment d’unes condicions de vida dignes per les classes populars, passa per una transformació estructural, per un canvi social i polític profund».
Punt clau i nou del congrés, afegeix, la decisió de «desplegar una estratègia compartida que ens permeti constituir-nos en un subjecte polític i augmentar la nostra capacitat d’influència i acció».
El moviment d’habitatge acorda campanya contra Divarian (BBVA)
El Congrés ha acordat una campanya conjunta i coordinada per fer caure a Divarian, el fons voltor del BBVA. «Focalitzarem totes les nostres forces en un dels majors propietaris d’habitatge del territori», s’afirma en el document aprovat pel congrés, «i serà el cap de turc de tots els fons voltors i especuladors que fins ara han estat jugant amb les nostres vides i llars, però no serà l’últim».
La campanya es planteja com una «aposta col·lectiva, coordinada i unitària de tots els grups d’habitatge del territori». Per primer cop, es focalitzaran totes les forces en un únic objectiu: els milers d’habitatges amb què compta Divarian.
Al mateix temps, el I Congrés va aprovar un programa unitari amb les línies i demandes polítiques que consideren claus per posar fi a la crisi de l’habitatge, que es poden resumir en quatre punts: prou desnonaments, punxar la bombolla dels lloguers, expropiar els pisos dels bancs i fons voltors, i seguir construint moviment popular.
En general, el Congrés planteja la necessitat de «socialitzar un sentit comú que ens doni legitimitat i suport popular», tot començant per les experiències de les veïnes i els veïns, les classes populars, les afectades: «… les que no tenim propietats, les que estem en una situació de precarietat, som moltes més que els nostres enemics», i «Necessitem estar juntes i organitzar-nos (…) amb intel·ligència, estratègia i unitat podem articular un moviment per l’habitatge fort, capaç de donar resposta a les necessitats de les classes populars i d’afavorir les nostres condicions de vida».
En aquest punt, els debats i acords del Congrés apunten alt, perquè, com diu na Ruscalleda: «posa sobre la taula la qüestió de la propietat privada», emfasitzant l’afirmació del text aprovat, que proposa «avançar cap a la desmercantilització de l’habitatge», en considerar que aquest «no ha de ser una mercaderia ni un mecanisme que afavoreixi l’enriquiment d’uns pocs mentre la resta en pateix les conseqüències».
Així doncs, s’afirma que la lluita va «molt més enllà de la defensa de quatre parets, va molt més enllà de les problemàtiques residencials», perquè «la problemàtica de la llar afecta tots els àmbits de la vida de les persones». Per tant, «la lluita per l’habitatge ha de ser integral, transversal i ha de donar resposta a tots els altres aspectes que condicionen la vida material de les classes populars».
És aquesta perspectiva de llarg termini la que porta a plantejar-se la necessitat de construir «un actor polític de cara a la gent, amb un objectiu que ens faci caminar conjuntament, ens proporcioni horitzons compartits i doni significat a què fem».
Foto: info@congreshabitatge.cat
Aprovat el desembre el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge
Redacció
El dilluns 23 de desembre, el govern de la Generalitat aprovava el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, amb “millores molt significatives” a la Llei 24/2015, en ampliar l’atenció als nous perfils de persones afectades, en opinió amb entitats que lluiten per defensar el dret a l’habitatge, tal com recull el portal social.cat.
Destaca la renovació a set anys de contracte dels milers de lloguers socials signats per tres anys a l’empara de la llei del 2015 i que ara comencen a caducar. Una altra mesura clau és la protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
«Que les administracions competents puguin declarar l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges», és un altre avenç molt important, declara CCOO de Catalunya, tot subratllant també el valor d’elements com: 1. Que es pugui demanar la creació de consorcis i oficines per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l’habitatge. 2. La nova qualificació del nou habitatge protegit, regulat i públic. 3. Que els habitatges de protecció oficial se subjectin a un preu de venda determinat calculat de manera més objectiva. 4. L’augment del percentatge d’habitatge protegit, i la reconsideració de les qualificacions de sòl d’habitatge de protecció pública.
5. Que hagi de constar l’índex de referència de preus de lloguer aplicable a l’habitatge en el contracte.
Així també, cal destacar la fixació per llei del preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de banc i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial.
Per entendre millor la dimensió de les novetats, cal tenir en compte l’ampliació del concepte de gran tenidor de propietats, que ara inclou persones físiques amb més de 15 habitatges, fet que amplia la protecció a més llogateres amb amenaça de desnonament.
Paral·lelament, la llei inclou un control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat i dels ajuntaments, per controlar més el compliment de la Llei i la imposició de sancions si s’incompleix.
Tot i els avenços del decret, el Sindicat de Llogateres alerta del fet que aquest no aborda la regulació dels lloguers en el mercat privat, un àmbit que no depèn de la Conselleria de Territori, però que cal tractar perquè és fonamental si es volen solucions efectives al problema.
Amb tot, des del Sindicat consideren que la Generalitat pot fer accions i hauria de portar la iniciativa. Per exemple, el Codi Civil permet explorar aquesta via, però cal impulsar un decret llei que vagi més enllà del que va promoure la Conselleria de Justícia el passat maig.
La llei del lloguer, afegeix el Sindicat de Llogateres, hauria de prioritzar la casa com a llar i no com a inversió especulativa. I aquí, a més d’escoltar i anotar el que diuen les organitzacions pel dret a l’habitatge que porten anys lluitant, Govern i ajuntaments podrien inspirar-se en mesures innovadores com la que ha impulsat la ciutat de Berlín.
Preocupen molt els abusos sistemàtics en el camp de la intermediació, una qüestió no recollida al Decret. Els honoraris d’aquests agents els ha de pagar qui demana els seus serveis (arrendadors), i que les fiances es retornin. Aquesta mesura s’ha aprovat aquest any passat al Regne Unit.
A Terrassa, dècades de lluita per un habitatge digne
Redacció
PAH Terrassa, Colectivo Sin Vivienda i Sindicat de Llogateres són les tres associacions populars que treballen de forma més activa i directa pel dret a l’habitatge digne a la ciutat. Un dret mai assolit plenament en aquests 40 anys de Constitució i democràcia de baixa intensitat. Ja en els anys 70, a Terrassa es van viure mobilitzacions i ocupacions massives, com la de Vilardell, organitzades per l’Asamblea de Trabajadores por una Vivienda Digna.
L’esclat de la bombolla immobiliària, entorn del 2007/8 posà en evidència les vergonyes del sistema i, en el millor dels casos, les limitacions del Règim del 1978 pel que fa al dret a l’habitatge. Organitzant-se i lluitant des d’algun temps abans, diferents col·lectius creen el 2009 la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca-PAH, amb especial incidència a Catalunya, també a Terrassa.
Denunciant les execucions hipotecàries massives, la violació del dret a la defensa i el dret a la tutela judicial efectiva, els desallotjaments forçosos, sense cap alternativa habitacional i les condemnes a deutes perpetues, la PAH generà processos d’autoorganització de les persones afectades i el desenvolupament de dinàmiques de solidaritat, suport mutu i lluita col·lectiva. A Terrassa, a més de les assemblees setmanals, amb centenars de persones, hi ha hagut 15 grups de treball.
El 2016, la gent de 10 blocs ocupats, uns 100 nuclis familiars, en almenys 5 barris de la ciutat creà el Colectivo Sin Vivenda (CSV), en principi els mateixos objectius que la PAH, però amb algunes diferències, com per exemple l’acceptació o no de la dació en pagament per liquidar el deute.
Més nou és el Sindicat de Llogateres, amb poc més d’un any d’activitat. La situació del sector fa pensar que hi ha molts motius perquè creixi i, segurament, molt i bastant ràpidament.
Deixa un comentari