Auditori del Parlament de Catalunya. Foto parlament.cat/Sergi Panizo Heredia

Maria Mercè Batlle ha rebut aquesta tarda en un acte al Parlament el Premi Solidaritat, que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), i el periòdic ‘Malarrassa’, la menció especial als mitjans de comunicació. La vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, ha presidit l’acte i ha reivindicat la feina de l’IDHC, “més necessària que mai”. Així mateix, ha destacat la tasca dels premiats com a “exemple del fet que és possible tenir un impacte positiu, cadascú de nosaltres des de la nostra petita parcel·la”, pel que fa a la feina a favor dels drets humans.

En el discurs de cloenda la vicepresidenta ha recordat que el Parlament és “la casa del poble, i un espai on es treballa dia rere dia per garantir i promoure els drets humans”.

La presidenta de l’IDHC, Montserrat Tafalla, ha agraït al Parlament que torni a donar a la seva organització “aquesta tradicional oportunitat” de fer aquest acte, i ha recordat que quaranta anys després de la seva creació encara cal estar “alerta” i “reivindicar constantment els drets humans”, a causa del “perillós discurs del populisme”, la “sospitosa inflació”, que comporta “un pas més en l’enquistament i ampliació de la desigualtat i la pobresa”, i l'”escalada armamentista” arran de la guerra d’Ucraïna.

L’IDHC concedeix el Premi Solidaritat des del 1987 a persones i entitats destacades per la seva tasca a favor dels drets humans. El jurat ha destacat aquest any la feina de Batlle, presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat i de l’Associació AREMI, de Lleida, de pares i mares de fills afectats de paràlisi cerebral, per la seva vida dedicada a les persones amb discapacitat. D’altra banda, el periòdic ‘Malarrassa’ ha estat distingit amb la menció especial als mitjans de comunicació pel seu compromís amb els drets humans donant visibilitat a les situacions de desigualtat i conflicte social i a les lluites ciutadanes de Terrassa.

A l’acte hi han assistit, entre d’altres, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs; la presidenta del grup de la CUP, Dolors Sabater; altres diputats de diversos grups parlamentaris; el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; l’alcalde d’Alpicat, Joan Gilart; regidors i representants dels ajuntaments de Barcelona, Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat; Enric Casas, conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i els síndics de greuges de Barcelona i Lleida, David Bondia i Dora Padial respectivament.

Pep Valenzuela i Isabel Marquès (Malarrassa), Maria Mercè Batlle (Associació AREMI), Montse Tafalla (presidenta IDHC), Assumpta Escarp (vicepresidenta segona del Parlament). Foto parlament.cat/Sergi Panizo Heredia

Text íntegre del parlament en l’acte d’entrega del reconeixement ‘menció especial mitjans de comunicació 2022’, el 6 de març de 2023:

Menció especial mitjans de comunicació 2022, Institut de Drets Humans de Catalunya, 6 de març 2023

Agraïm moltíssim aquesta menció, un reconeixement a la feina feta durant més de 8 anys en què, però, segur que hem tingut molta més voluntat que capacitat, forces i recursos… bé, d’això millor no parlar, ben pocs, molt pocs. Més gran encara, per tant, aquest agraïment a l’Institut de Drets Humans de Catalunya (Montse Tafalla, presidenta, Montse Pi i Àgueda Mera) i, ara, aquesta recepció al Parlament (vicepresidenta Assumpta Escarp i autoritats), la casa de la sobirania popular, del poble (Rousseau mediant), segons consta en el paper. Un plany només al costat d’aquesta alegria, i és que mentre ens ha reconegut una entitat d’àmbit nacional com l’IDHC, a la nostra ciutat, aquesta menció no té cap paral·lel. Deu ser, qui sap, potser, per allò que es deia: ningú no és profeta a casa seva.

Som, soc, en tot cas, d’aquelles persones que creuen que aquests reconeixements o premis els reben altres. Ara ens sentim un xic estranys, ens veuríem una mica, només una mica, com allò de la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi, però al revés. Sí que som culpables de tot els que se’ns imputa, i voldríem ser-ho de més coses encara, i no deixarem d’insistir en els nostres fets, els tornarem a fer una i mil vegades, fins a on arribem i, després, voldríem creure, farem encara més i amb més forces i ganes.

Creiem, ho hem intentat de materialitzar, que el periodisme local pot ser una eina poderosa per defensar els DDHH, per informar i difondre de forma capil·lar, de porta a porta, anar de boca en boca (com es deia fins fa poc, que ara es diu de boca a orella). No tenim la potència emissora de les televisions, però aprofitem la proximitat.

Una eina especialment indicada per exigir que la democràcia sigui més democràcia, més real, per empènyer-la en aquest procés de realitzar-se (aristotèlic o hegelià) com a tal democràcia, en potència o esperit de la història. Ser també vehicle per a la democràcia, per a l’exercici concret de la llibertat d’expressió, que no és només dret de rebre informacions, sinó també d’emetre-les encara que no tinguis imperis mediàtics ni grans capitals.

Llibertat d’expressió, opinió, control ciutadà dels poders, polítics i de tota mena, treballant estretament amb observatoris de drets i sindicatures de greuges. Volem ser motor de l’associacionisme i per l’articulació d’una societat civil forta i amb caràcter, viva; que està ben informada, que té fòrums de debat i opinió a la porta de casa, a la plaça del barri.

Una mica de tot això, creiem, amb tota humilitat, ho hem fet. Malgrat que no hem tingut cap capital inicial més enllà de les nostres mans i els nostres propis diners, la majoria som mileuristes. Si amb tantes limitacions hem fet tant, què no podríem fer si arrepleguéssim uns quants recursos més!!!

Però no hem vingut a pidolar. Aquí no hauríem d’estar soles. Els poders constituïts, les institucions i administracions tenen tota la responsabilitat i obligació de garantir per al conjunt de la ciutadania i cada ciutadana i ciutadà la realització plena dels drets humans, del dret a una a la informació de qualitat, suficient, plural, a rebre-la i emetre-la. Que no siguin només els capitalistes i grans inversors, els hereus de grans fortunes nobles o mercantils aquells que puguin tenir mitjans de comunicació a l’abast.

Això, creiem que es concreta en suport logístic i econòmic suficient, transparent, responsable. Amb polítiques locals, comarcals, de país i estatals que ajudin i donin suport als projectes nascuts al carrer, com nosaltres, de persones compromeses amb entitats i organitzacions al seu poble i ciutat, al seu país. Ens agradaria ser escoltades. Fins i tot podríem parlar més i donar més opinions i fer propostes. Moltes gràcies a totes i tots. Seguirem!!

Llegit per Pep Valenzuela, redacció de Malarrassa, Associació Cultural Malarrassa