Quants periodistes estarien disposats a perdre punts per assenyalar la perfecta democràcia que tenim? Comptats amb els dits de les mans, almenys de manera pública, que d’això es tracta. És inadmissible l’anomalia democràtica tan preocupant que vivim i que només pot anar a pitjor. És propi de temps passats (menys la física), persegueixen la mort política, social i laboral, només queda l’exili intern o l’extern.
La cacera inhumana de la qual és objecte la ministra Irene Montero, hauria d’aturar-se pel bé de tothom. Aquesta dona és la víctima principal d’una premsa obscura i propagandística que l’únic que vol és fer desaparèixer el partit al qual pertany. És la víctima d’una trama política i mafiosa, l’odien fins a la nàusea. De manera lamentable molta ciutadania no vol “mirar cap amunt”, la qual cosa ens porta a seguir alimentant la idea que Espanya ha tingut “una transició modèlica”, quan en realitat, el que ha tingut és una transició continuista que ha begut del franquisme.
Criticada és poc, Irene Montero ha estat fustigada i assetjada sense pietat, ella i la seva família, inclús arribant a les amenaces de mort. Cal recordar la famosa carta amb bala? A qui han tractat d’una manera similar per ser polític/a? Una dona que ja ve odiada de casa, l’aversió de la dreta (i no tan sols la dreta), i el pitjor, el menyspreable odi que vomiten els “demòcrates de saldo”.
Tot el que li fan és una anomalia democràtica injustificable, insuportable, insensata, que situa el nivell de crispació i de mediocritat en determinades capes de la nostra societat. El respecte a una ministra ha d’imperar per sobre de la ideologia o la llibertat per dir el que ens surti de l’engonal. Mai en la història d’aquesta democràcia defectuosa, s’havia atacat, perseguit i calumniat en fals (per no fer esment a l’apartat de la claveguera i l’independentisme) amb mentides fabricades per periodistes i tertulians sicaris dels mitjans.
Inclús arribant a l’assetjament sense massa escrúpols malgrat haver-hi criatures per mig, sense que ningú fes i digués res en contra dels neandertals que arremetien contra ella i els seus. Insisteixo, mai he vist a una família pel sol fet de pertànyer a una ideologia política, patir aquests maldecaps, amenaces i insults com els que ells han viscut.
No tan sols volen acabar políticament amb ella, la volen anul·lar com a persona. Aquesta dona acapara tot allò que més excita l’odiador professional. És d’esquerres, dona, jove i de Podemos. Només una sola d’aquestes propietats ja assegura la quota de repulsa. Dir que la llei “Només Sí és Sí, animarà a la gent a cometre més delictes sexuals”, tan sols se li pot ocórrer a imbècils amorals de la talla de Rafael Hernando, Cuca Gamarra i companyia. Haver trencat el bipartidisme, té les seves conseqüències i, diria que no ho perdonen.
Ni a una desferra com l’Abascal, li han plogut el menyspreu i els insults infames com a Irene Montero des de tots els fronts, inclosa la mateixa esquerra. Les persones íntegres que fan la seva feina per a la societat pels seus propis mèrits i sense que aparegui la corrupció per mig, no són tolerables, quan en realitat són les més dignes de tot agraïment o respecte.
Representa el més intolerable pel Patriarcat. No és fàcil trobar a algú que la defensi. Esquerra i dreta s’han unit al ramat de llops famolencs per deixar-la a caldo. El cunyadisme, els patriotes de mercadillo i els feixistes purs veuen en Irene Montero la reencarnació d’aquella Eva que serpentejava amb una poma, o si ho voleu, per no anar tan lluny, de la “genocida” Pasionaria o de l’anarquista Federica Montseny.
Odiar la gent d’esquerra i les dones és l’esport nacional-catòlic amb un gran seguiment a la península dels conills. Si a sobre es pot acompanyar de l’insult masclista i talibà, això dona molt de joc a la caverna, als saraus reaccionaris, a ràdios i a televisions radioactives. Tot un luxe, vaja.
Algú dubta que té tota la raó en el que va dir sobre els jutges d’aquest país? Tothom ho sap. Que maco és donar mastegots a una dona que representa el més dolent del món mundial, oi que sí? És tan bonic que fins i tot s’hi apunta aquell progressisme de boina i celles juntes.
Insisteixo, cap persona es mereix aquesta cacera i linxament. Això vol dir que Irene Montero molesta a certa gent i això envileix aquest ramat i, a ella l’honora. És intolerable que rebi insults sense cap mena de fonament, els rep per ser dona, per ser conscient d’ella mateixa. No hi ha massa més a dir.
És una lapidació pública per a qualsevol altra dona que ho intenti, perquè sàpiga a què s’enfronta. S’ha de seguir lluitant pels nostres drets. No queda un altre. De totes maneres, no hi ha cosa més gran per a una política demòcrata i progressista com ella que ser odiada per la caverna ultradretana. Avanti!
miquel mallafré, 22 de novembre de 2022
Deixa un comentari