Veient els milions de persones als que les polítiques d’aquest govern de coalició els ha beneficiat és impossible entendre com es poden perdre unes eleccions davant uns altres que només desitgen el poder per eliminar tots els drets aconseguits i per assegurar-se els seus privilegis de classe.
Per tant, és una estupidesa majúscula veure com els que no pertanyen a aquest selecte grup social votin als seus botxins o no votin a ningú perquè la política no els interessa, però sí que els interessarà quan vagin a exercir algun d’aquests drets aconseguits i els diguin que ja no existeixen.
Molta gent d’esquerres haurà d’anar a votar amb una pinça al nas i els ulls tapats, com fa la dreta sempre, però el que està en joc és molt més que uns egos determinats, uns principis i una dignitat que haurem de tornar a recuperar quan es faci fora tota aquesta crosta reaccionària de les nostres vides. Ja no és votar pels teus ideals, aquí del que es tracta és d’aturar el feixisme.
Han passat bastants anys des que el nazisme omplia de dolor i morts Europa mentre alguns vivien de manera admirable i plàcida en la seva bombolla de vidre. Tots i totes sabem com van arribar al poder i ara estem veient com estan arribant aquí, amb la mateixa indiferència ciutadana que ho van fer els nazis, però en aquest cas no es tracta només d’indiferència, sinó d’una complicitat planificada des de la majoria dels mitjans de comunicació, que han blanquejat els seus discursos i els han rigut les gràcies.
Quan molta ciutadania d’aquest país pateixi en les seves carns el feixisme, llavors recordaran aquelles memorables sessions en el Congrés, quan uns pocs s’enfrontaven amb valentia als ramats que els desacreditaven, calumniaven i agredien políticament davant la indiferència de la Presidenta del Congrés, primer, i de molts periodistes que els feien víctimes de les seves columnes o en les seves tertúlies monocolors.
Penso que ha arribat el moment de deixar de mirar Vox com aquest monstre que ens tornarà als períodes durs del franquisme, perquè l’autèntic culpable de tot aquest malson és aquest partit corrupte fins al moll de l’os, mafiós des que va nàixer, que segueix representant la dreta espanyola més retrògrada, que ara està ensenyant la seva veritable cara sense vergonya i que ens llença els dòbermans a sobre quan li demanem explicacions.
En una urna i no en una bola de cristall està la solució per aturar el feixisme, entenent per feixista tot aquell que va per la vida “marcant paquet” i amb “pit de colom” defensant una única idea. Els alcaldes que per una vara de comandament suprimeixen drets o prohibeixen que es posi la bandera LGTBI a l’ajuntament, aquests tenen un nom pitjor. Molts veïns han començat a posar aquestes banderes als seus balcons, si els ajuntaments amb feixistes al capdavant les treuen i les prohibeixen en els llocs oficials, doncs les posem nosaltres a casa nostra, és així com s’ha de reaccionar.
Acció – reacció. Ningú està obligat a obeir a qui no sap manar. Quedar-se a casa només va tenir sentit durant la pandèmia, va ser per la millor de les raons: no contagiar-se ni estendre contagis, per no morir ni matar encara que fos de manera involuntària. Ara que ja no estem en pandèmia, no hi ha excuses per quedar-se a casa, a la platja o a la piscina el 23J. Quedar-se a casa o no votar (presencialment o per correu) només es podrà entendre com a complicitat amb la ignomínia i la infàmia.
Moltes són les raons per votar a partits progressistes que garanteixin una mica més de progrés i per no haver de tornar a les tenebres del passat. Una de les raons és que hi ha 26.000.000 milions de persones a les quals els feixistes volen afusellar, uns milions de persones que representen els que cobren l‘SMI, els que gaudeixen de nous drets…, en definitiva els que somnien amb més democràcia, més drets i més justícia. Votar? I tant, i en massa contra el feixisme!
miquel mallafré, 4 de juliol de 2023
Deixa un comentari