En l’horitzó, el PSOE ens amenaça amb la repetició electoral per així pressionar PP, Cs i Podemos a favor de Pedro Sánchez. Ens estan dient que volen governar amb el vist i plau dels demés o trenquen les cartes? Fins aquí em sembla bé, però afegiria que si no hi ha govern de coalició amb Podemos, anem a eleccions, per tant més val que governi la dreta (els vota una gran majoria) que no pas haver de suportar polítiques de dretes amb els vots de Podemos.
No em fa por anar a unes noves eleccions, qui està amb el cul compactat és l’IBEX i els empresaris. Ara bé, que vagi amb compte el PSOE no fos cas que en una repetició d’eleccions qui s’endugui el marron siguin ells, però sobretot nosaltres, perquè la dreta no desaprofitarà una segona oportunitat, amb tota seguretat el trio franquista plantejaria una candidatura única i els seus els votaran en massa, i la gent d’esquerres, farts d’estar farts, tornaria a l’abstenció.
No sé, una de les coses que més em captiven a hores d’ara de la política que fa el PSOE, és que sense tenir una majoria absoluta aspiren a aconseguir la investidura sense negociar res de res, fotent-li el marron a la resta per acabar dient que són els reis del diàleg i sense despentinar-se.
Quina pena, quin càstig. Us recordo que el PSOE és el de l’entrada a l’OTAN, el del 135, el dels GAL, el de la Llei Corcuera, el de la Reconversió Industrial, el del treball temporal, el del “No és No, o depèn”, el del “brotes verdes”… En canvi, a la moció de censura no li van fer cap lleig ni a Podemos ni ERC ni al PNV, ni a Bildu ni a JxC, etc., quan tots els seus estaven en contra.
Ara, torna a aparèixer l’amnèsia de qui els va posar on són ara. Tenen una memòria fràgil i selectiva. Si convoquen eleccions, la sorpresa pot ser majúscula, ja que de totes les històries que conec, la més trista i lamentable és la d’Espanya, perquè sempre acaba malament.
Deixar la vanitat de banda i pactar amb qui en realitat paga la pena li aniria millor, és més, molts votants ho aplaudirien. A l’inrevés, ho tindran molt difícil explicar-li a l’esquerra que van a unes noves eleccions perquè “no” volen governar amb l’esquerra que els van recolzar gratis en la Moció de Censura i que el que volen en realitat és que els recolzi la dreta franquista (Cs). Aquest és el “vot útil, el socialisme de veritat i el partit d’esquerres?”
Aquí els tornem a tenir, escagarrinats davant les ordres dels seus amos i humiliant ideals defensats per socialistes de debò. Socialistes de saldo, domesticats, borratxos d’un triomf immerescut, comerciants tronats d’il·lusions humils que prefereixen unes eleccions abans que un govern d’esquerres per no cabrejar al lobby de vampirs milionaris.
Amb PP i Cs es pot negociar sense posar línies vermelles, però amb l’esquerra, no, ja que podrien fotre enlaire les portes giratòries i haurien de pagar més interessos als seus creditors. Aquesta gent del PSOE no giren cap a l’esquerra ni que tornessin a nàixer, van crescuts escampant la culpa a la resta de no apuntalar la investidura de Pedro Sánchez i amenaçant amb noves eleccions.
Mentrestant els mitjans fan la seva feina llençant merda i fent responsables de tot Pablo Iglesias, Podemos, ERC, Bildu…, mentrestant van blanquejant Vox i els pactes entre feixistes. Res canvia, les clavegueres estan més vives que mai. Cedir davant el PSOE seria un cop més el gran error, aquí o hi ha un acord de govern amb Podemos o es passa a l’oposició, ja n’hi ha prou de donar xecs en blanc, estan massa ben acostumats. Qui més té és el que més acostuma a perdre.
Tinc el convenciment que Pedro Sánchez li ha promès al Rei no decebre’l. Republicans d’oferta obedients amb sa majestat. Prefereix ser un President per la via del xantatge, contra milions de persones que van creure que l’esquerra havia tornat i que la dreta havia estat derrotada, i ens trobem que gràcies al PSOE seguiran manant. Això sí, els mitjans explicant-nos que són uns mestres de la negociació, com si el socialisme es pogués vendre al millor postor i els ideals no tinguessin cap mena de valor. Això no és un comerç, sinó milions de vides esperant solucions que no arribaran mai sense convicció i valentia, just el que no tenen. La política sense cor no és política, és mercat i pel que es veu tots nosaltres estem en venda.
miquel mallafré, 4 de juliol de 2019
Deixa un comentari