Protesta moviments socials a l’edifici principal de Mútua (Foto: PV)
Dues són las novetats més importants en l’àmbit de la sanitat pública a la nostra ciutat. El passat 19 de febrer es va celebrar una primera trobada per tractar de consensuar la posada en marxa del Consell Municipal de Salut. Entre altres entitats, la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa i la FAVT hi eren presents.
La voluntat de l’Ajuntament i de les entitats representades és que aquest organisme rebi la llum verda del Ple Municipal del març, però és més que evident que la seva entrada en funcionament no serà possible en la present legislatura i haurà d’esperar a que les noves regidores prenguin possessió de les seves cadires consistorials, després de les eleccions municipals del maig.
Una setmana més tard, el 26 de febrer, el Ple Municipal aprovava definitivament el projecte de Mútua per instal·lar i reubicar algunes de les seves dependències sanitàries als locals de la futura estació dels Catalans al Parc de Vallparadís.
En aquesta ocasió, la passarel·la que havia estat contestada per una part important de la població, quedava suspesa i supeditada al futur amb una sèrie de condicionants com ara la seva viabilitat econòmica, funcional i social, a més d’una nova validació municipal i sobretot ciutadana.
Aquests dos fets prenen una importància capital, ja que es tracta de dos afers assolits gràcies a la forta pressió de la Plataforma en el primer cas, i a la lluita continuada en el temps de la FAVT, la mateixa Plataforma i una trentena d’entitats ciutadanes, veïnals, cíviques, sindicals i polítiques, que han aconseguit finalment aturar la construcció d’un projecte inoportú, prescindible i contrari als interessos del sentit del conjunt dels usuaris i professionals de la sanitat terrassenca.
Ara cal continuar treballant i lluitant per aconseguir guanyar la batalla de la sanitat pública front els avenços de la sanitat privada, que dia a dia pretén imposar els interessos d’uns pocs a les necessitats de la majoria.
Aquestes dues lluites fan pensar que la unitat d’acció i la pressió al carrer són fonamentals per a la defensa dels interessos de las classes populars i per la conquista de noves quotes de benestar, quelcom que no podem oblidar en aquests mesos que a bon segur romandran convulsos per la conquista d’espais de poder institucional.
Sovint, despatxos, cadires i faristols no són els llocs adequats per a la defensa dels interessos de la majoria.
Oriol Vicente
Deixa un comentari