Ramon Clariana. Foto: FAVT
Dolores Lledó
Vivim una realitat que ens avoca a anar atrafegats amunt i avall, sigui al treball o en la nostra vida privada. Volem aprofitar tant el temps, que moltes vegades no ens parem a analitzar el que tenim davant i amb qui, quan i com ho compartim.
Aquest és un dels moments necessaris en què hem de fer una pausa i dedicar uns minuts a parlar d’algú que ho mereix, bon company i millor persona, magnífic orador i gran coneixedor de la nostra ciutat i el seu teixit social. Ramon Clariana Calvo, veí de Terrassa, enginyer industrial en l’especialitat química, 35 anys com a treballador en el sector tèxtil i una llarga trajectòria en el moviment veïnal, primer com a vicepresident de l’associació veïnal Poble Nou-Zona esportiva, posteriorment també com a president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (Favt). Lluitador transversal i defensor incansable dels drets de les persones, va ser l’impulsor de grups de treball com el que va acabar creant l’EDDHST (Espai Drets). Aquesta és una petita part d’un llarg i extens currículum ple d’activisme i dedicació.
Molt sovint veiem com els homenatges arriben tard, quan no hi ha millor forma de poder posar un fermall d’or a tota una vida d’entrega i aprenentatge que mentre es pot gaudir en comú i rodejat de persones que t’aprecien. Ramon Clariana ha sigut la veu de l’experiència veïnal i l’exemple de tot allò que molts considerem bàsic en representants de grups de persones, en aquest cas d’associacions i la federació: implicació, companyonia, valors ètics i imparcialitat, però sobretot i per damunt de tot, treball en equip i allunyament d’egos i tendències partidistes que poguessin contaminar els espais de treball dels barris.
No tinc més que bones paraules per al Ramon, ha sigut la meva guia al llarg de 6 anys i m’ha ensenyat moltes coses que sens dubte sempre l’agrairé, valors que sembla que es tornen a començar a perdre avui dia, tristament.
Hem compartit tardes de rauxa i de somriures, de preocupacions i d’alegries. Fins aquí hem arribat, com tot a la vida, els anys i la salut ens fan dir prou i fer un punt i a part. Com tot a la vida, s’ha de ser valent per prendre decisions i tancar unes portes per obrir d’altres.
Com a presidenta de la nostra estimada federació, la primera i única dona que fins ara ho ha sigut, avui he volgut retre un petit homenatge al company i amic Clariana, un lluitador de base sense filtres contra les injustícies, contrari a permetre les ingerències partidistes a espais de lluita veïnal, circumstància que segurament li va costar més d’un maldecap.
Ramon diu adéu al moviment veïnal, es retira després d’una llarga vida al servei del bé comú. Si el veieu pels carrers de Terrassa, no deixeu de felicitar-lo pel seu treball i dedicació, ara comença una altra etapa personal. Només ens queda donar-li les gràcies de part de totes les dones i homes a les quals ha ajudat en tota la seva trajectòria i desitjar-li, com diu l’Ovidi Montllor, bon vent i barca nova!
Deixa un comentari