Amb la creació del grup Sabates Vermelles, el Casal de la Dona vol aprofundir en l’aportació de les dones des de la Guerra Civil fins a la transició a través de la realització d’un documental.
Maria Martínez, Begoña Rosa, Mercè Gómez, Asum Hernández, Rosa Maria Fernández i Magda Agustí formen part del grup Sabates Vermelles. Foto MG
«Hi ha pocs estudis que analitzin el paper decisiu que van jugar les dones treballadores durant el franquisme i la transició». Així explica Rosa Mª Fernández la tasca que ha encetat el Casal de la Dona de Terrassa, per tal d’oferir un treball amb profunditat a través d’entrevistes i debats, i que serveixi per aprofundir el que van aportar les dones en aquesta època de lluita antifranquista.
El col·lectiu Sabates Vermelles, com s’autodenomina el grup de dones que en forma part, es planteja realitzar un estudi «de primer nivell a la ciutat», en el qual es doni a conèixer «allò que les dones van arribar a fer i com ho van viure, òbviament des d’una perspectiva de gènere», explica la Rosa.
Es tracta a més d’un treball en primera persona, fet per les mateixes protagonistes. Tal com remarca la Mercè Gómez, presidenta del Casal de la Dona, «totes nosaltres venim de la clandestinitat, i algunes companyes hem estat a la presó». De fet, el projecte també contempla organitzar taules rodones amb dones que han estat empresonades per motius polítics «per què ens expliquin la seva experiència».
«Creiem que és una tasca molt urgent investigar sobre aquest tema». I és que segons Fernández, «coneixem prou bé la història d’homes a les presons, però no en trobes les de les dones. Hi va haver penes de mort de dones!», assenyala.
Gómez reconeix que «es continua fent història sense el biaix de gènere, sense destacar la importància de la participació de les dones, ja sigui per la seva militància en la clandestinitat, com pel que fa a les tasques domèstiques i de cures que les dones entomaven».
Un documental d’entrevistes
El projecte de Sabates Vermelles es concretarà en la realització d’entrevistes a 30 dones de diferents sensibilitats polítiques, on expliquin la seva experiència. S’enregistraran en vídeo i s’elaborarà un documental, d’uns 30 minuts de durada, que s’enllestiria a mitjans de 2018. El grup ja ha fet alguna entrevista i es compta amb l’ajut «d’un antic alumne conscienciat».
«Coneixem prou bé la història d’homes a les presons, però hi va haver penes de mort de dones!»
El treball de recerca es completarà també amb investigació en revistes i diaris. I en debats en centres educatius, ja que alerten de que aquesta presència i activisme de les dones no es traspassa prou al món de l’ensenyament, i que d’aquesta forma “el seu rol resta diluït”.
En aquesta línia, Begoña Rosa, com a professora d’Història, assenyala que «a classe semblava que tot ho havien fet els homes». Relata que el Casal de la Dona l’hi va plantejar participar i no s’ho va pensar per fer un cop de mà. «Totes som dones de la transició i donarem una visió diferent». El treball de recerca també es basa en una exposició que recordava les preses del Franquisme, al Casal Pere Quart de Sabadell.
Per la seva part, Magda Agustí descriu que l’objectiu és que la investigació i el debat arribi a tothom, a gent jove, pares i mares, «els sona molt lluny tot això!». La Rosa afegeix: «sembla que les dones comencin de nou, a les escoles i als mitjans no s’ha explicitat prou el paper que van tenir en els moments d’activisme més intens». També expliquen que «quan va haver el 15-M, les noies joves parlaven com si haguessin descobert el món!». Per això, el seu activisme els porta a refermar-se en què, ara, «allò més vital passa per reconèixer que hem arribat on estem perquè abans altres dones ens han obert el camí».
Amb aquest projecte que enceten, donat la gran quantitat de material que aplegaran, contemplen la possibilitat fins i tot d’editar un llibre, i per suposat, dur a terme xerrades en centres educatius. «Explicarem coses que hem viscut», apunta l’Asum Hernández. “Hem de posar en òrbita una perspectiva de gènere diferent de la història de Terrassa, tenint en compte les dones», afirma la Begoña.
Art per denunciar la violència de gènere
El grup pren el seu nom a partir d’un projecte d’art i de denúncia pública de la violència contra les dones, de la mà de l’artista Elina Chauvet, i arran de la seva germana assassinada pel seu marit a Chiapas (Mèxic). Sabates Vermelles convida a la reflexió a tota la societat, sobretot a la gent jove, sobre les violacions, desaparicions i assassinats de dones.
El projecte s’inicià el 2009 i ha recorregut vàries ciutats del món. Entre elles ho va fer a Terrassa el passat 19 de juny, en una concentració al Raval de Montserrat. A l’acte es pronunciaren el noms i cognoms de les dones assassinades en el transcurs de l’any en mans d’homes a l’Estat Espanyol, amb un acció de pintada de sabates de color vermell, on es representava la violència i el patiment. Les sabates són la primera peça que es troba al lloc d’un crim de feminicidi.
Deixa un comentari