Renda Garantida Ciutadana, l’assessoria del Colectivo Parad@s + 50 i el ‘compromís’ de l’Ajuntament

No Comment
Josep Cazorla, Núria Ferrer, Esther Sánchez, Pilar González, del grup assessor sobre RCG, al local de ca n’Anglada. Foto: PV

 

La denegació del dret a una renda garantida ciutadana a milers de persones ha estat motiu de denúncia i debat públic en les darreres setmanes. Des de l’Administració pública, en un primer moment, s’ha intentat justificar amb arguments burocràtics: «no compleix les condicions». Després, altres arguments, bàsicament aquell de «no hi ha recursos» per la situació que viu el país; motiu que, tot i que cal tenir en compte, tampoc no explica ni justifica la situació.

L’Ajuntament de Terrassa va signar un conveni, a principis de setembre, amb el Colectivo Parad@s + 50 per garantir assessoria a les persones que han vist la seva sol·licitud denegada o que la necessiten. Tanmateix, el compromís del govern local malament va més enllà de les paraules.

A Terrassa, segons informen des d’aquest col·lectiu, el nombre de sol·licituds denegades és, proporcionalment, un dels més alts del país. El col·lectiu, que ja era una de les entitats promotores de la llei, fa mesos que atén a persones i famílies en relació amb aquesta qüestió. Hi ha un equip, format per la Núria Ferrer, l’Esther Sánchez, la Pilar González i en Josep Cazorla, que atenen al local del carrer Jacint Elies, a ca n’Anglada.

L’Andrés Zamora, activista en bona part de les lluites del barri i membre del grup, recorda que han participat i promogut vagues de fam, marxes, acampades i altres mobilitzacions, des de fa anys, i en aquesta línia van ser promotores de la iniciativa legislativa popular demanant la Renda Garantida de Ciutadana que el Parlament va aprovar el juliol del 2017, amb caràcter d’urgència, i que després va ser suspesa amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució espanyola per sotmetre el govern autonòmic directament al govern central. El passat 15 de setembre, però, la llei va tornar a entrar en vigor.

En tot cas, el que no ha parat és la necessitat de les persones ni la feina de les entitats que donen suport, com és el cas a Terrassa d’aquest Colectivo Parados + 50, que denuncia que «no s’està complint la llei», i que s’estan denegant i fins i tot retirant ajuts prèviament aprovats, quasi sempre amb justificacions de forma i burocràtics.

A principis de setembre, l’Ajuntament de Terrassa va fer pública la signatura d’un conveni amb aquesta entitat, tot argumentant que davant la situació de vulnerabilitat en què es troben les persones sol·licitants de la Renda Garantida i atès que aquesta prestació té com a finalitat assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, la regidora de Serveis Socials, Gracia García, explica que “l’Ajuntament de Terrassa vol fer costat a les persones que han vist com se’ls denegava la Renda Garantida i no poden accedir a assessorament ni pagar-se un advocat”.

Segons la regidora, “aquesta és una preocupació de Serveis Socials en la que fa temps que treballem i creiem que col·laborar amb una entitat com el Colectivo de Parad@s + 50, que treballa en el tema des del primer moment, pot ser una via per donar suport a la ciutadania que no compta amb recursos propis”.

Tanmateix, aquest «fer costat a les persones» i tot aquest «conveni» ha quedat limitat a 2 ordinadors, 1 fotocopiadora «que no funciona» i connexió internet, informen alguns dels membres del col·lectiu que fan les tasques d’assessorament. Acostumades a les dificultats, les persones fins i tot fan broma davant la situació. Però sense abaixar la guàrdia ni perdre els ànims en cap moment. Perquè, a més, la situació no és només d’oferir assessoria.

En el procés de sol·licituds de renda garantida s’ha posat en evidència la greu situació de pobresa i precarietat en què viu un alt percentatge de la població catalana. Una situació que s’agreuja per les traves burocràtiques i que provoca emergències greus.

Certament, l’Ajuntament no és qui pot arreglar tot això, reconeixen els membres del col·lectiu, però «segur que podia fer quelcom més, o almenys no omplir-se la boca».

Related Articles

Deixa un comentari