La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT) continua denunciant deficiències en l’atenció a usuaris de la sanitat pública, “cada vegada ens atenen més tard i pitjor”, lamenta la plataforma ciutadana. Segons aquesta, La realitat contrasta amb les dades que es publiquen al web de Catsalut, i que mostren una disminució del nombre de pacients en llista d’espera i també dels dies d’espera per a proves diagnòstiques, intervencions i visites a l’especialista. La PDSPT ha descrit els següents casos a través de les xarxes socials.
La Carmen, sense un diagnòstic després de 3 anys
La PDSPT explica el cas de la Carmen, ciutadana de Terrassa que des de fa tres anys presenta un quadre de dolor abdominal agut amb anèmia greu que ha requerit varies transfusions i tractament amb ferro endovenós, i que ha estat la causa de repetides visites a urgències i diferents especialistes, sense que a data d’avui tingui un diagnòstic de què és el que li provoca aquests símptomes.
Se li va anular una prova (càpsula endoscòpica) sense cap mena d’informació, descriu la plataforma. Després de reclamar-la en diferents ocasions, malgrat haver estat derivada a la Unitat de Diagnòstic Ràpid, no li van fer fins passats 13 mesos. Afegeixen que se li ha denegat una inter-consulta feta per la seva metgessa de família a Cirurgia General, sense haver estat visitada per aquest especialista.
La Carmen ha estat acusada de falta de respecte a un metge, quan en realitat la maltractada ha estat ella, ja que davant de la seva queixa, afirmen. Aquesta doctora li va dir que si no li agradava el tracte “se’n anés a la privada”, segons afirma la PDSPT, que afegeix que el Codi Deontològic de Col·legi de Metges especifica: “El metge està obligat a tenir cura del bon nom de la institució en que treballa i promoure la millora de la seva qualitat i en cap cas, i sota cap concepte, dirigir un pacient a la sanitat privada”. L’única visita posterior, realitzada per un altre facultatiu, ha sigut telefònica.
Malauradament, hi ha metges que no toleren que el pacient pugui opinar, diu la PDSPT, i inclús decidir, sobre la seva malaltia o proves a fer. Això no hauria de fer perdre els papers a un professional i confondre la discrepància, i fins i tot la oposició, a les seves indicacions, amb una falta de respecte. També el Codi Deontològic del Col·legi de Metges diu al respecte: “El pacient pot i ha de participar en el procés de la presa de decisions sobre la seva malaltia. El metge no pot actuar de forma unilateral sense comptar en la presa de decisions amb el pacient, tant respecte al tractament que ha de rebre, com a les proves diagnòstiques a fer”.
És intolerable que a data d’avui, i després de més de tres anys, encara no disposi de un diagnòstic definitiu”, lamenta la Plataforma. A aquestes alçades, ja se li haurien d’haver fet les proves necessàries per trobar l’origen de les seves pèrdues amb disminució molt important de l’hemoglobina i saber si es tracta d’un sagnat intern o bé qualsevol altra malaltia.
Els hi agraeix l’acceptació de la seva petició poder ser tractada a l’Hospital de la Vall d’Hebron, però no pot estar d’acord amb la data assignada, febrer de 2023, la qual cosa vulnera l’ordre SLT102/2015 del 21 d’abril del CatSalut. Una vegada més queda demostrat que no es prenen de forma seriosa la gravetat de la seva situació, segons la PDPST, que reclama una petició d’urgència, donat que la pacient porta anys amb una afectació molt important de la qualitat de vida, a causa de les crisis de dolor i el cansament crònic. No poden tenir aquesta pacient 13 mesos més per tornar a començar un nou estudi, i demanen que el cas es gestioni de forma urgent, conclou la plataforma.
El cas del Raúl, descoordinació entre els especialistes
Raúl és una persona jove encara (42 anys). Una ocasional intervenció quirúrgica en les seves vertebres cervicals, i en el seu moment una absència de rehabilitació i seguiment postoperatori, li van ocasionar les seqüeles que pateix encara avui, cinc anys més tard.
La PDSPT ha estat testimoni de com la descoordinació dels diferents facultatius que l’han atès (primària, traumatòleg, dermatòleg, psiquiatre, neuròleg i cirurgià) juntament amb les insofribles llistes d’espera i la inútil gestió de la Defensa del Pacient de Mútua de Terrassa, el mantenen en un estat de postració física i insolvència material. Alhora, la interacció sense control del còctel de medicines que pren: opiacis, analgèsics, antidepressius i hipnòtics, li ocasionen horribles abscessos cutanis i un estat permanent de limitació psíquica.
No podem evitar les malalties i accidents que com a humans ens aguaiten, però sí perseguir una Sanitat Pública de qualitat. Reclamem d’una vegada per totes, que des de primària, equips mèdics multidisciplinaris tinguin un seguiment particular de cada pacient i del conjunt de les malalties que aquest pateix (tal com succeeix en altres països). Per a Raúl reclamem i de forma urgent, un estudi seriós de la seva situació, abans que la seva salut física i psíquica es deteriorin de forma irreversible.
Més morts per falta d’atenció mèdica que pel Covid
Per Raúl, i per tots els pacients que estan en l’abandonament, als quals el sistema de Sanitat Pública ignora i castiga, la PDSPT demana que aquesta denúncia pública serveixi perquè els gestors de la Sanitat Pública i els responsables polítics apliquin les normes de l’ordre SLT102/2015 de 21 d’abril del CatSalut, que ells mateixos van aprovar. A la vegada, recorden que un estudi publicat mostra que estan morint més persones per la falta d’atenció mèdica regular que a causa del Covid.
Des d’aquesta plataforma, receptora del viu dany que pateixen molts pacients, demanem ferventment a tots els gestors, que destinin el pressupost adequat per a sanitat, que facin un pensament en pro del bé comú, i un esforç per a la millora del sistema sanitari i apliquin la Carta dels Drets i Deures de la Ciutadania en Relació amb la Salut i l’Atenció Sanitària, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 25 d’agost de 2015.
Deixa un comentari