El delegat de Metges de Catalunya a Mútua Terrassa, Patxi Avilés, explica els motius de la vaga de sanitat
Jordi Pascual Mollá
elCugatenc
El delegat de Metges de Catalunya a Mútua Terrassa, Patxi Avilés, atén elCugatenc amb motiu de la vaga sanitària convocada el 25 i 26 de gener. El seu sindicat va ser el primer que va llençar la convocatòria de vaga davant d’una situació que consideren insostenible. Demanen més temps per atendre els pacients, millorar l’atenció primària, fer noves contractacions i millores salarials, entre d’altres reivindicacions. Posteriorment es van sumar altres sindicats, com el majoritari d’infermeria, Satse, perquè l’aturada del 25 i 26 de gener sigui del conjunt del personal sanitari. La Intersindical també va convocar vaga per ahir, 24 de gener. La Taula Sindical de Sanitat va haver de desconvocar les vagues (excepte la de Metges de Catalunya) per un defecte de forma però ha cridat a mantenir la mobilització. L’entrevista es va fer el passat dijous 19 de gener, poques hores després d’una trobada amb la conselleria que no va servir per aturar la convocatòria.
Plantegeu que el sistema sanitari es troba a les portes de la fallida. Es pot fer alguna cosa per revertir-ho o ja fem tard?
– Qualsevol usuari de la sanitat pública n’és conscient. Els CAPs no es cobreixen, les agendes estan forçades… A nivell de primària és molt complicat garantir una bona atenció. Tenim unes agendes que no ens permeten atendre bé la gent ni pensar. No a tot arreu és igual perquè, entre l’Institut Català de la Salut (ICS) i la concertada, la sanitat catalana és un regne de taifes.
No podem tenir 40, 50 o 60 pacients, amb consultes molt burocratitzades i molt poc temps d’atenció. Hi ha tanta pressió assistencial que cada vegada més professionals veuen que no atenen bé o que pateixen de salut mental i fins i tot s’agafen la baixa. Fa molts anys. No és culpa de la pandèmia.
La solució és contractar més personal per a primària però els professionals no volen ficar-se en un context com aquest.
– Clar. Qui vol ser metge de família? Sempre ens han dit que no hi ha diners i ara també ens diuen que no hi ha metges. És cert que en som menys però el problema de fons és que marxen. Molts dels metges residents dels darrers anys ja no són a Catalunya. L’administració diu que molts tornen a la seva terra però segur que si oferíssim unes condicions millors alguns s’ho repensarien i es quedarien a Catalunya.
Com aconseguim, llavors, que la gent vulgui fer medicina familiar? Doncs no tenim més remei que posar-hi diners! Des de fa molt se sap que es necessita com a mínim el 25% del pressupost sanitari per a l’atenció primària. Això ens ha de permetre contractar més gent i fer que les agendes siguin més eficients. Així, quan una persona acabi medicina, es pot plantejar l’atenció primària com una bona opció.
Abans d’això cal un mentrestant, que per ara és l’únic que fa l’administració: pagar més per les incidències i les guàrdies. El conveni de la concertada ens obliga a fer 500 hores de guàrdia, la resta que es fan són voluntàries, però una part de la primària i molts de l’atenció hospitalària en fan moltes més, fins a 1.000 i 1.500 hores de guàrdia, que és el que permet sostenir el sistema!
En el darrer mig any moltes empreses han negociat com paguen aquestes hores a un bon preu. Però això ha de ser un mentrestant perquè sinó són pilotes fora. Part de la responsabilitat és nostra perquè, si com va dir Metges de Catalunya a la campanya Posa límits, els professionals haguéssim posat límits, en un mes haguéssim tingut la sanitat catalana en escac.
O sigui, cal fer més contractacions.
– Sí perquè no hauríem de visitar més de 30 pacients al dia i les visites haurien de durar aproximadament uns 12 minuts. L’administració té la responsabilitat de calcular bé les càrregues de treball tenint en compte que algunes visites necessitaran més temps. De fet, hi ha un acord amb l’ICS que recull tot això i s’està incomplint. L’acord de la concertada CCOO, UGT i SATSE el van impugnar.
Són els sindicats que signen els acords als metges perquè tenen majoria tant a la taula de l’ICS com a la del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), tot i que a Satse sempre els donen algunes coses perquè ens quedem sols sense signar. Són sindicats que tenen pocs metges i representen, sobretot, als portalliteres, administratius, zeladors, personal de neteja… Acaben signant els nostres convenis. Als metges no ens tenen en compte! A la pràctica ens paguen més per fer més i donen funcions a la infermeria que, des del nostre punt de vista, són intrusisme laboral.
Roda de premsa de presentació de la vaga de facultatius | Foto: Metges de Catalunya
I el darrer acord del SISCAT?
– Sobretot ha guanyat infermeria, no en condicions de treball però sí en salari. A nosaltres no ens han donat res. Tampoc acceptaríem un conveni que només ens millorés el salari. No entenem per què ho fan així si realment hi ha l’interès de preservar la sanitat pública. Els estudis evidencien que, sense una primària forta, la gent mor més. De fet, la gent ja mor més perquè els metges ens equivoquem més i per les llistes d’espera. A més, sense la primària, els hospitals no poden tirar endavant.
A la convocatòria de vaga denuncieu que hi ha desconeixement i manca de control sobre el personal. Què hauria de fer l’administració que hores d’ara no fa?
– Complir la llei pel que fa la transparència. Jo hauria de poder accedir, a través del portal de transparència, a la informació del personal que treballa a qualsevol CAP de l’ICS per saber quanta gent hi ha a cada lloc i a què es dedica. No ho saben ni ells! Quan ens van passar algunes llistes, cap estava bé: gent que ja no hi era, jubilats i fins i tot algunes persones que havien mort. Algun mecanisme han de tenir perquè paguen les nòmines.
El repte per contractar i organitzar bé el personal no és només el nombre de pacients i els minuts d’atenció, també és garantir dos terços de la jornada per fer assistència i un terç no assistencial per permetre que ens seguim formant. Sabent tot això, es pot fer el càlcul del nombre de professionals que es necessiten i comparar-lo amb el personal actual per saber quantes contractacions fer. Si ara la gent fa moltes hores extra i hi ha unes llistes d’espera enormes, el càlcul està mal fet!
El descontrol que denuncies és generalitzar o està més accentuat a la sanitat concertada, com Mútua Terrassa?
– Està més accentuat al SISCAT, el conjunt de la concertada; no només a Mútua. Jo represento un sector que representa el 20% de l’atenció primària però és que el SISCAT representa el 80% dels hospitals de Catalunya. A més, hi ha inequitats evidents. El Clínic, amb un conveni propi, té més personal especialista que altres hospitals concertats. Hem de ser capaços de calcular aquesta inequitat.
Una de les reivindicacions de Marea Blanca és treballar per revertir els convenis de la concertada i que gradualment tota l’atenció sanitària sigui pública. És factible?
– M’agradaria però hores d’ara no és factible. Per això des de Metges de Catalunya hem demanat que tot el personal contractat ho estigui per l’ICS. D’aquesta manera tindrem condicions laborals i salarials homogeneïtzades. Per exemple, al darrer acord de vaga, in extremis, vam aconseguir l’equiparació dels metges de primària i hospitalària del SISCAT, després de molts anys de menysteniment, la qual cosa ens va quasi igualar salarialment als companys de primària de l’ICS.
I al nou conveni, l’única cosa que ens han donat són els mateixos diners per les mateixes DPOs, que són objectius, que al personal de l’ICS. El conseller diu que ens ha donat 5.000 euros més però realment ens ha donat 2.600 euros bruts en un objectiu si el complim al 100%. També diuen que ens han reduït l’horari però és que la reducció que ens proposen és en minuts, uns 10 minuts menys cada dia. Quan una patronal et diu això a una taula de negociació, et venen ganes d’aixecar-te i marxar.
Davant de tot això, cada cop més gent opta per la privada, que ha apujat els preus durant els darrers anys. Fins i tot molts professionals acabem pagant-nos la privada. Ni nosaltres mateixos som capaços de ficar-nos al sistema amb celeritat.
Manifestació per la sanitat pública a Sant Cugat | Foto: Jordi Pascual Mollá
Mútua Terrassa té caducats els convenis amb la Generalitat pels quals es formalitza l’externalització. Us afecta d’alguna manera?
– No ens preocupa tot i que puntualment n’hem parlat. Quan Mútua Terrassa ens dona les seves auditories, ens les creiem a mitges. L’empresa dona la informació que vol. Al final, Mútua Terrassa i altres entitats sense ànim de lucre poden dir que són sense ànim de lucre però cada cop tenen més empreses adjacents.
La Marea Blanca ho veu amb preocupació i acusa Mútua de manca de transparència, de comptes poc clars i d’un entramat d’empreses privades al seu voltant.
– No tinc cap dubte que Mútua fa bé les coses i per això va fer una subrogació de personal per diferenciar clarament quin personal era de la fundació assistencial i quina de la resta. Tot i això, se’ns escapen moltes coses. Per exemple, Mútua utilitza espais comuns per fer atenció pública i privada. També hi ha personal clarament adscrit a la privada i altres persones que no està tan clar. Ja tenim molts fronts oberts.
Tenim entès que també hi ha crítiques pel programa informàtic que fan servir.
– Mútua va apostar per un programa informàtic que als metges de família ens va complicar la feina. Ens vam queixar molt. Finalment s’ha canviat el programa de primària perquè el CatSalut vol tenir més control mentre l’altre segueix a l’hospital. Ara mateix el nou programa no funciona del tot bé i segurament perdrem informació, que s’que es podrà revisar al programa antic, és a dir, la informació no la perdrà el pacient; però, en el fons, és bo tenir un sistema únic informàtic per al conjunt dels CAPs de Catalunya.
No és el mateix que la part privada de Mútua?
– El programa anterior era comú i, per tant, podíem veure el que escrivia Àptima (la part privada), l’hospital i nosaltres. Ara no perquè només veiem el que posa primària i la resta d’informació l’hem de treure de la història clínica compartida, on surt el que posa tothom a tot arreu. El problema és que falta desenvolupar-ho millor per tenir tota la informació. Mútua ens ha garantit que pujarà la informació dels darrers anys perquè, per ara, a primària hem de passar consulta amb els dos programes.
De cara a mobilitzacions com la d’aquest dimecres i dijous, no hi ha la possibilitat d’anar de la mà dels usuaris? Marea Blanca tot sovint explica que troba dificultat perquè se sumin els professionals a les reivindicacions ciutadanes.
– En el cas d’una vaga, els mecanismes legals són clars. Metges de Catalunya només ho pot fer per als facultatius. Fer vagues conjuntes, creiem, no té cap tipus de sentit perquè les nostres reivindicacions són per als facultatius. Si realment hi hagués una voluntat social real, tindríem un conveni en què tots ens posaríem d’acord però això no passa. Això no treu que les vagues no es puguin fer coincidir amb el temps. De fet, així ho han fet i intentarem deixar clar quina és la nostra.
Pel que fa a mobilitzacions al marge de les vagues, quan Marea Blanca i altres entitats han parlat amb nosaltres, els hi hem dit les nostres reivindicacions perquè les assumeixin i ens diuen que no. Per exemple no accepten que demanem un conveni mèdic específic i aquesta és una de les nostres reivindicacions bàsiques.
Pel que fa a algunes de les seves reivindicacions, puc comprar que hi hagi accessibilitat 48 hores però, fins que no tinguem la possibilitat de tenir els professionals suficients, no és possible. Perquè sense això hauríem de visitar més de 50 persones al dia. En termes genèrics estem d’acord perquè es parla de salvar la sanitat però sembla que als metges ens veuen com un lobby. Volem salvar la sanitat pública però no a preu d’esclavitzar els professionals.
Vau convocar la vaga amb marge per negociar. S’han pogut aproximar les posicions?
– Durant aquest temps s’ha signat un conveni del SISCAT que és una pena però que venen com a històric. El conveni de l’ICS va pel mateix camí: empoderar infermeria i res per als metges. L’administració no ens va fer cas fins el 18 de gener, que és quan es va reunir amb Metges de Catalunya. En podrà sortir alguna cosa positiva? Nosaltres l’última cosa que volem és fer vaga perquè és lesiva per a nosaltres des d’un punt de vista emocional i econòmic i per als pacients. Però ha arribat el moment. Per ara hem convocat dos dies però aquesta és una vaga indefinida.
Heu rebut força suports.
– Sí, però una cosa és un suport i l’altra és fer vaga. Mai hem estat tan malament com ara i, a més, durant els propers anys es jubilaran 15.000 metges. La majoria de professionals tenen entre 50 i 60 anys. Per formar un metge, en els millors dels casos, cal 10 anys. La situació és molt greu.
Deixa un comentari