Aquesta vegada més que comentar el greu problema de la gestió de residus, que afecta aspectes mediambientals i econòmics, també tenim una greu situació de gestió i d’incapacitat per a afrontar-ho. I no només pel govern actual, sinó d’anteriors que no han estat capaços d’afrontar-los i han mirat a una altra banda amb l’esperança que ja vindrà algú que ho afronti, per tant, la deixadesa i incompetència és més que evident.
Per desgràcia, la ciutadania, no és conscient de la situació i és sorprenent que no hagi generat una resposta contundent al respecte, a la ineficiència, se li ajunta un augment de costos, que no entenc la seva passivitat, i que no hi hagi una veritable explosió ciutadana que s’enfronti a aquesta situació, que no s’hauria de permetre, ni d’acceptar. L’any 2003 amb la nova implantació de la Taxa de residus, va comportar fortes crítiques i actes de rebuig, ja que no s’entenia la seva implantació en aquell moment. I ara és sorprenent, com davant de la ineficiència en la gestió, l’augment d’un 3,5 de la Taxa local, i el 50% de la farsa de la Taxa Comarcal, i a canvi de no millorar res, no hi hagi una resposta contundent i exigent al respecte. Quan arribi el rebut comarcal, ja veurem la reacció.
I el millor és fer un llistat de tot allò que fa temps que he anat denunciant i plantejant en diferents articles al respecte, això permetrà veure fins on hem arribat en aquest problema.
–Un Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2019-2030. Ni un 3% aplicat després de cinc anys. Ni les mesures que no tenen cost, sinó compromís polític, s’han realitzat. I ara ja es parla de fer-lo de nou. Una vergonya.
-Auditoria de Gestió d’Eco-Equip. Després del compromís de fer-la, no s’ha fet, ni es farà per manca d’informació fiable. Què confirma el greu problema estructural d’Eco-Equip que és un forat negre, i incapaç per a afrontar qualsevol repte per a millorar els objectius de recollida selectiva i d’aplicar nous sistemes. Un veritable desastre i que és el nucli fonamental del problema i les solucions.
–La neteja dels contenidors com a compromís aprovat en el Ple, no es fa, ni es farà, la incapacitat és més que evident.
–Canvi del model de recollida de voluminosos al conjunt de la ciutat aplicant el model del Barri Segle XX, compromís assumit pel Ple, no es farà, no hi ha capacitat per a aplicar-lo.
–Combinació de sistemes de recollida per a arribar als objectius de recollida selectiva, o sigui, l’aplicació del sistema porta a porta al 50% de la ciutat. No hi ha capacitat, ni voluntat per a fer-ho, només una ridícula prova a tres urbanitzacions (0,010%) que no servirà de res.
–Millorà dels serveis de Deixalleries fixes i mòbil. No hi ha capacitat per a millorar-ho. Un nou fracàs i manca de voluntat.
–Comitè per a la millora de la neteja i la gestió de residus de Terrassa. Totalment aturat, boicotejat per l’Ajuntament i incapacitat d’un projecte participatiu efectiu, ha estat un enganya pastors, i ara no se sap fer-ne.
–Tancament del CDEA (Centre de Documentació i Educació Ambiental). Departament del Servei de Medi Ambient tancat sense cap justificació, i que treballava per a disposar d’informació i experiències, i intentava marca una estratègia sobre diferents vectors mediambientals, entre ells sobretot el problema dels residus. Ara hi ha informació, ni estratègia, ni res, és del tot incomprensible.
–Ordenança de neteja i residus. Fora de la realitat actual, necessita una revisió per a adequar-la als nous temps, i per introduir totes les noves normes europees, estatals i autonòmiques. Ha de ser l’eina que defineixi el nou marc d’actuació. Va amb molt de retard, i té un greu problema la seva aplicació, la incapacitat d’Eco-Equip per a donar-li compliment.
-Reglament de funcionament del Servei de Deixalleries Municipals. Això afecta les fixes, a la tercera i nova Deixalleria a la zona Nord, i a la Mòbil. Està totalment fora de lloc en aquests moments, necessita una adequació al moment actual. Va amb molt de retard.
-Campanyes d’informació i sensibilització. Ni una promoguda per l’Ajuntament i de caràcter general. Totes de petit format i externes. No hi ha estratègia comunicativa, ni pressupost municipal important i de ciutat des de fa molts anys. Per això, no s’avança en les actuacions de prevenció i recollida selectiva, hi ha un estancament evident. El tancament del CDEA, no ha ajudat a millorar en aquest apartat. S’ha generat una dependència externa, que no ha ajudat a millorar la situació.
–Ordenança fiscal 3,37. Taxa sobre la gestió de residus municipals. Una taxa que només ha patit increments, aquest any 2024 d’un 3,5%. A més cal afegir la farsa de la Taxa Comarcal que comportarà un increment del 50%. I un altre aspecte a comentar respecte a la Taxa de residus convencional, l’any 2003 dins les bonificacions es van introduir dues bonificacions ambientals:
2.1. Bonificació per bon comportament ambiental referit a la recollida selectiva. O sigui, bonificar als veïns per les dades de recollida selectiva. Una bonificació que no s’ha aplicat mai, per la dificultat de dades objectives reals. I que les entitats i els experts hem demanat que es tregui de l’ordenança.
3. Programa de gestió ambiental, aplicació del 2% de la taxa per a actuacions de prevenció i minimització, foment de la recollida selectiva i millora de la qualitat dels serveis. Des de l’any 2009 no s’aplica. Per tant, des de fa anys que es demana que es tregui de l’ordenança, ja que en cap dels tres conceptes s’ha millorat en res, i menys en la millora de la qualitat del servei, o sigui, d’Eco-Equip que no ha millorat en res, al contrari, estem pitjor, i de campanyes que l’Ajuntament no en promou cap.
Per tant, ja fa anys que s’haurien d’haver retirat de l’Ordenança. I després de 20 anys d’Ordenança fiscal, no s’ha afegit ni una sola bonificació ambiental, cosa encara més lamentable, ja que haurien de servir com a estímul a la ciutadania pel seu compromís.
Com és que encara mantenim aquests aspectes i no hem avançat en introduir només bonificacions? La desídia, la indiferència, el desinterès, no tenir cap línia d’actuació, ni estratègia. El més fàcil, augmentar els impostos sense més ni més, el més fàcil
–La Taxa Comarcal, no servirà absolutament per a res, és una farsa per amagar els problemes, i derivar les responsabilitats, i desitjar que la ciutadania l’accepti, i no generi un conflicte d’imprevisibles conseqüències si la ciutadania es nega a pagar-la a canvi de res. L’Alcalde afirmava que els diners d’aquesta Taxa retornarien i anirien a Ec-Equip, això és de riota per no plorar. A sobres de cobrar dues vegades la Taxa, sense contraprestacions en la millora dels serveis, els llençarem a un forat negre, sense haver solucionat el greu problema estructural d’Eco-Equip, sense transparència i sense entrar a fons en les solucions. I això com s’explicarà i justificarà a la ciutadania?
-I la neteja de l’espai públic, que no millorà, la sensació de brutícia és evident, la disbauxa entorn dels contenidors amb mobles i estris vells abandonats no és resolt, ja que el servei no dona l’abast. I és evident que la ciutadania també és responsable de la ciutat bruta, i se li ha d’exigir compromís i responsabilitats. Però no hi ha campanyes d’informació i sensibilització en cap sentit, ni un euro, ni una actuació. I cal un règim sancionador de veritat, que tingui impactes i efectes reals, i en aquest sentit, no s’observa cap actuació al respecte.
No vull allargar més el llistat, espero que la ciutadania i sobretot les entitats ciutadanes es posin les piles, reflexionin i sobretot, actuïn per a forçar a l’Ajuntament que surti de les excuses permanents, del no fer res, de mirar a una altra banda, i entengui de la gravetat del problema, i conjuntament amb la ciutadania, ho afronti d’una vegada. El problema de la neteja i la gestió dels residus, s’ha de fer amb la ciutadania, ja que és qui ha de tenir el compromís i voluntat de col·laborar, però l’Ajuntament ha de posar els mitjans i activar les solucions, sobretot, d’un element fonamental com és Eco-Equip que com a empresa pública se li ha d’exigir bona gestió, compromís, responsabilitat i transparència. Sense resoldre aquest aspecte, no hi ha solució possible.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari