Terrassa, líder en segregació escolar

Un problema greu de ciutat que s’ha d’abordar aquest any

Terrassa és una de les ciutats amb més segregació escolar de Catalunya. De fet, és la ciutat amb l’índex més alt de segregació en els centres de primària. Segons dades aportades, el 2006 l’índex era del 50%, i el 2013 ja s’arribava al 60%. És el tercer municipi amb més centres de primària amb els valors més alts, per darrere només de Salt i de Lleida. La situació requereix una intervenció ràpida, amb mesures per corregir una dinàmica que no s’atura des de fa anys, i que suposa una vulneració dels drets dels infants i la seva educació.

Les alarmes s’encengueren arran de l’estudi que es va publicar el passat juliol per la Sindicatura de Greuges de Catalunya, i que va tenir una continuació el novembre amb una segona part, centrada en les condicions d’escolarització. L’informe adverteix que la segregació escolar suposa una «vulneració dels principis de no-discriminació, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social en l’exercici del dret a l’educació, protegits per la Convenció de les Nacions Unides dels drets dels infants, i que limita les oportunitats dels infants d’assolir el seu màxim desenvolupament possible», ja que dificulta les seves possibilitats de socialització en els entorns escolars.

El document té com a referència un informe anterior sobre segregació presentat l’any 2008. D’ençà d’aquell primer informe, la situació no ha millorat i el desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars: dins d’un mateix barri, continuem tenint escoles amb perfils d’alumnat molt diferents entre elles, i diferents també de la composició social de l’entorn. De fet, si es pren com a referència la distribució de l’alumnat estranger, s’observa que els desequilibris s’han mantingut estables en la darrera dècada. No hi ha dubtes de que s’ha convertit en un problema estructural, i de que la manca d’avenços significatius fa parlar d’una «dècada perduda», tal com referia Bernat Albaigés, assessor d’educació del Síndic de Greuges, en la presentació que va realitzar de l’informe, convidat per la Comunitat Educativa, el passat 2 de desembre.

Evitar els guetos escolars

La Comunitat Educativa de Terrassa porta des de fa temps denunciant aquesta situació, la qual s’ha evidenciat amb l’informe de la Sindicatura. I esperen que la publicació i difusió dels citats informes provoqui que les institucions accelerin l’establiment de mesures encaminades a corregir la dinàmica. Cert que la primera responsabilitat recau en la Generalitat, com a òrgan que té les competències en educació, i on s’han anat patint retallades de forma sistemàtica. És per tant a qui s’adrecen la major part de demandes a l’hora de posar-hi remei a aquest problema. La segregació escolar està relacionada amb les regles del joc en el procés d’admissió per part de l’administració, i de les opcions de tria per part de les famílies.

Presentació de l’’informe del Síndic sobre segregació escolar amb l’assessor Bernat Albaigés, l’1 de desembre del passat any al Centre Cívic Francesc Macià

Una altra conclusió de l’informe, i que cal tenir en compte, és que la segregació escolar és més gran que la urbana. Ja el 2013, l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada avisava que al col·legi Antoni Ubach, el 90% de l’alumnat era estranger, quan en cap cas la població d’aquest barri no arriba a aquests nivells.

La segregació per raons econòmiques, recalcava Albaigés en aquesta presentació, implica perdre l’oportunitat d’escolaritzar-se, «i això quan socialitzar fora del centre esdevé encara més complicat».

Un altre factor són els grans desequilibris en les demandes dels centres. A Terrassa, el 45% tenen sobredemanda, i el 25% una demanda feble. En tot això, el perfil social de l’alumnat és determinant. Com més sol·licituds té un centre, menys alumnat estranger n’hi ha. És a dir, les famílies no trien els centres per què siguin millors. La lògica de tria de les famílies és desigual: les més desafavorides ho fan per proximitat del centre, la qual cosa vol dir que en el fons no estan triant. La conseqüència és que el 50% de les famílies descarten un centre pel seu perfil més desafavorit.

Del segon informe es destaca que en una mateixa zona o barri, hi ha centres que tenen una demanda consolidada, mentre n’hi ha d’altres que presenten greus problemes per cobrir l’oferta de places existents. Més greu encara, molts centres tenen una demanda similar, ja sigui d’alumnat socialment afavorit o desfavorit, que no reflecteix la diversitat social del territori on s’ubica. Per això, els discursos són importants per abordar la qüestió: «quan l’administració diu que el 95% de les tries s’han assolit, és un argument que reforça la segregació», afirma Albaigés.

Per això, tal com resumeix l’informe del Síndic, l’objectiu de les polítiques de lluita contra la segregació social ha de ser que la realitat social de cada centre sigui representativa de la realitat del propi barri. Per aconseguir-ho, s’ha de fer que tots i cada un dels centres, sense distinció, resulti igualment atractiu per a les famílies, i que totes les famílies tinguin les mateixes oportunitats de triar escola.

Desequilibris entre els centres públics i els privats concertats

«L’administració ha de desenvolupar polítiques per preservar l’equitat del sistema del bé comú», destacava Albaigés. «Observem desequilibris pels costos d’accés. Hi ha centres concertats que exclouen alumnes per no poder pagar, i que estableixen quotes a les activitats complementàries».

D’entre les causes que han derivat a la segregació, es troben factors com el desigual finançament privat dels centres, la coexistència de projectes educatius desiguals entre els centres, i sobretot el transvasament alumnat que passa del sector públic al privat. Les successives retallades que afecten els centres públics comporten alhora mancances per assignar més i millors docents als centres amb més dificultats.

En aquest sentit, el Síndic recorda els desequilibris entre centres públics i els concertats, amb una escolarització tres vegades superior de l’alumnat estranger en el sector públic, i amb mancances de coresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit per part del sector concertat. La llibertat d’elecció de centre no és un dret il·limitat ni té caràcter absolut perquè la seva aplicació incondicionada reprodueix la segregació escolar i el mateix ordenament jurídic el condiciona a l’escolarització equilibrada de l’alumnat.

Entre altres mesures, recomana que es despleguin les proporcions màximes d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centre. També que se suprimeixin els criteris discriminatoris d’accés preferent a determinats centres, com ara el de familiars d’exalumnes. Evitar les situacions de sobreoferta abans del procés de preinscripció, amb un equilibri entre la demanda potencial i la demanda real (sol·licituds) i les places ofertes per zona, encara que aquest fet suposi suprimir grups en determinats centres, sense que hagin de ser necessàriament centres públics.

Comunitat Educativa: no s’està fent prou i calen mesures

Des de la Comunitat Educativa avisen que per abordar la problemàtica de la segregació escolar falten concrecions, i és necessària urgència i valentia a l’hora d’aplicar mesures de forma immediata, i capgirar la situació de cara el proper curs. Com a observadors directes, es destaca una discriminació publica-concertada en una mateixa zona, com pot ser per exemple al barri de Sant Llorenç. Tenen clar que no s’està fent prou, ja que el problema va a més.

Una de les demandes és que s’ha d’elaborar un pla d’actuació, i es recrimina que els partits no han donat encara cap proposta, citant com a exemples Vic, Mataró, Banyoles com a exemples a seguir. La fórmula, arribar a obtenir un equilibri en totes les escoles. Anuncien també que està en marxa una auditoria conjunta amb l’Observatori Ciutadà Municipal.

Dies després de la presentació de l’informe del Síndic, la plataforma organitzà el 12 de desembre una taula rodona amb representants dels grups polítics locals per veure quines propostes es feien de cara a revertir aquest procés. Hi ha un acord en que combatre el problema de la segregació escolar és molt complex, i requereix que tota la comunitat educativa entomi el problema, i no es deixi només en mans dels polítics. I també de que hi ha escassa consciència col·lectiva per combatre-la. Encara que s’estiguin vulnerant els drets bàsics.

Entre les propostes plantejades, Isaac Albert (ERC), proposa establir un protocol per detectar necessitats especials, per augmentar la reserva d’aquestes places als centres. Al seu torn, oferir més oferta d’activitats extraescolars compartides, i donar suport a projectes que ajuden com els plans d’entorn o els de desenvolupament comunitari. En una línia similar, Marcel Pagès, de la CUP, aposta per fomentar l’escola pública i fer-la més atractiva.

Per a Anna Rius (TeC) el problema rau en la manca de recursos per als centres, i aposta per una escola «democràtica i transformadora, en detriment d’una escola selectiva o segregadora, i que impliqui a tots els actors, pares, nens, mestres». Identificar i potenciar els talents també esdevé bàsic, «els alumnes que vénen de fora s’han de veure com una potencialitat, no pas com un problema».

La regidora de TeC afirma que s’ha de treballar «amb les escoles abandonades per les administracions, que provoquen professors abandonats». Altres propostes mencionades: fer un procés de matrícula diferent, identificar les diferències dintre dels centres, augmentar els 47.000 euros que es van destinar al Plans Educatius d’Entorn, un projecte comunitari per millorar la implicació de les escoles en els barris en què es troben, treballar més els extraescolars.

La regidora d’ensenyament, Rosa Ribera, anuncià que s’està treballant per un pacte de ciutat que abordi la qüestió, i que ha d’estar presentat a finals de gener. L’anunci causà la sorpresa de la resta dels grups presents, que fins ara manifesten no conèixer res de la proposta. «Ho estem treballant al Consell Escolar Municipal», afirmà Ribera durant la taula rodona, «el qual inclou les direccions dels centres públics i privats, més les Ampes representades en la FAPAC”.

Algunes propostes plantejades doncs des del govern local són compartides: baixar les ratios a les escoles, la passa per canviar el decret, una major formació al professorat per treballar amb els nouvinguts, destinar més recursos als Plans d’entorn, o recuperar els tallers d’acollida a nouvinguts. «El passat estiu han arribat 350 nens a la ciutat, que s’han de reubicar», afegia en aquest sentit.

Miquel Gordillo