Defensa dels drets humans i socials, cooperació internacional pel desenvolupament i enfortiment de la cultura popular i tradicional del país estan en el centre del reconeixement de la tasca i trajectòria de vida que l’Associació Centre Cultural El Social ha valorat i tingut més en compte a l’hora d’escollir les persones que han rebut el guardó «Terrassenc de l’any 2016» (47na edició): l’ex-Síndica de Greuges Municipal de Terrassa Isabel Marquès, el president de l’ONG de cooperació internacional al desenvolupament Francesc Torras i el músic, membre i fundador dels Ministrils i destacat promotor de la cultura popular en Carles Llongueres.
Les tres persones guardonades, més enllà del mèrit propi, que consideren més aviat només una part d’un més important treball col·lectiu i social, avaluen molt positivament la coincidència, així com els valors i línia que marquen aquests premis del Social. Perquè, si bé és cert que es fa i molt, no sembla ser allò que més triomfa en el món ni tampoc a la ciutat. El premi pot esdevenir així, un estímul, eina i moment per fer difusió i impulsar tots aquests valors i ideals.
Francesc Torras, Isabel Marquès i Carles Llongueres en l’acte dels guardons Terrassenc de l’any 2016. Foto El Social
Isabel Marquès
La tasca feta com a Síndica de Greuges en defensa dels drets humans a la ciutat i, abans, en l’associació Alba de cooperació internacional, dibuixen una trajectòria que va ser el motiu principal amb que s’argumentà la concessió d’aquest guardó de Terrassenca de l’any 2016 a la Isabel Marquès. Bromeja entre tímida i cofoia: «és un premi que sento familiar, perquè ho segueixo cada any, però, personalment, perquè el meu avi i el meu pare també ho van rebre anteriorment. Ara, els meus fills em diuen si s’hauran de portar bé per guanyar també…».
Fora alguna incomoditat personal («no m’agrada ser protagonista»), considera que «els motius eren bons, sí, crec, i els dos companys molt macos, va ser emocionant, em va agradar molt». En Francesc en nom dels tres va «refermar el compromís de continuar treballant per Terrassa».
El fet que el premi només s’entregui a persones pot deixar en segon grau el paper de les altres persones que fan les entitats o associacions, comenta la Isabel, tot afirmant al temps que creu que «hi ha moltes persones que estan fent grans tasques en el món social de la ciutat, jo veig en temes de salut, social, gent voluntària que fa una gran tasca». En tot cas, posa en valor el fet que el Social «ho fa bé, perquè qui tria, realment, via una ampla consulta, són les entitats, moltes entitats».
La celebració del guardó va coincidir amb el procés per l’elecció de la nova Sindicatura de Greuges local sobre la qual, en un gest que ho diu tot, la Isabel Marquès va preferir no fer comentaris. «Com saps, vaig presentar la dimissió de Síndica perquè crec que és un figura prou important. Vaig voler contribuir a fer-la millor, crec que cada vegada és més important a les ciutats que n’hi hagi, s’ha de potenciar més».
Després de 6 anys que van servir per posar aquesta responsabilitat en el lloc que li toca, considera que «ja n’hi havia prou, calia canviar la persona, ho trobo important». El seu gest va esperonà l’aprovació d’un nou reglament del càrrec i l’obertura del procés d’elecció que, una vegada en mas del govern local, malauradament, ha tingut una estrena accidentada i desastrosa.
Diu que no va votar perquè feia poc que havia sortir, i perquè «no vaig voler votar, no fos cas…, perquè el sistema de votació molt secret no ho sé si és…». Però valora positivament que es presentessin 8 persones, i espera que ara l’ajuntament amb la comissió de Transparència decideixi si és adequat tal com ha anat. «Jo no vull opinar en concret», declara. «Ara, s’ha de fer molt ben fet, amb seguretat, la seguretat jurídica és fonamental, tant pels ciutadans com per Sindicatura, si falla la seguretat jurídica llavors no és un procés democràtic».
Sobre l’any que tot comença, afirma veure’l «amb optimisme, perquè a Terrassa hi ha molta gent interessant i molta energia, ho veig en els joves, m’animen en els cursos i xerrades que faig a moltes escoles».
Francesc Torras
D’en Francesc Torras s’ha valorat principalment la tasca desenvolupada en l’àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament a Guatemala, via l’associació Oberts al Món. Ell també considera que rebre el guardó a títol personal no és massa just, però si ajuda a la feina ja val. Nascut el 1940, l’activisme social, explica, «l’hem fet sempre amb la meva esposa, junts a totes les coses, som cristians i d’església, amb un grup de matrimonis amics fa anys que ens trobem i anem tocant temes i analitzant-los; i sempre fent cosetes a Terrassa, sempre ens hem bellugat per fer coses pels demés».
Oberts al Món va néixer al 2004, a Montserrat, «escoltant mig casualment una conversa sobre Guatemala que ens va interessà». Un projecte de germanes dominiques que duien 25 anys intentant educar i ajudar la gent, «són molt pobres, sense recursos, i sense educació no se’n sortirien.
En el grup de base de Terrassa trobaren de seguida acord i empenta i començaren a treballar per finançar beques per escolaritzar, via subscripcions. Al 2005 van viatjar i conèixer la realitat, «i ens vam adonar que calia fer quelcom més per aquella gent».
Les Dominiques tenien col·legis en un l’àrea més pobre del país, departaments del Quiché i l’Alta Verapaz. Del primer pas, de buscar gent per pagar beques, que en tot aquests temps han estat més de 1.000 per a nens per estudis primaria i secundària; es va continuar amb 200 beques per estudis superiors i universitaris. L’associació manté una relació estreta i directa amb la gent a Guatemala: «parlem de la situació i l’ajuda que podem fer, i que estudiar ha d’estudiar cadascú, i ho fan, amb molta il·lusió, els canvia la vida».
Altra tasca que l’ONG egarenca fa és contribuir amb les infraestructures, i han muntat tallers de fusteria i de cuina amb tots els estris, eines i equipament. També informàtica, que als llocs on no tenen electricitat, s’ha de utilitzar un generador en alguns moments i dies. I encara, fent un gran pas endavant, la construcció de 15 escoles.
Tot i així, explica en Francesc, «quan em van dir que farien el reconeixement, primer no m’ho esperava; em van dir que havia fet tot això, i jo deia que no és veritat, que vaig ser promotor, amb gent que ha treballat». Assegura que va dubtar, però que a la fi va considerar que «és una manera de que es doni a conèixer la feina a molta gent que no la coneix, i així ha estat», emfasitza.
En Francesc informa que Oberts al Món funciona «només amb voluntariat, i tots els diners van directes a les persones a través de les germanes dominiques, cap organisme, anem i veiem els nens allà estudiant, d’aquestes persones ens podem refiar». Fan una auditoria anual, una empresa informàtica els cedeix programes gratis, un professional els fa gratis tots els tràmits legals i papers. Només gasten en els materials bàsics d’oficina. Un sistema altíssim d’eficiència i optimització de mitjans d’acord amb els fins, o sigui, com diu ell mateix, «per fer coses pels demés».
Carles Llongueres
Tot i ser un artista consagrat, en Carles Llongueres confessa estar «molt content» amb el guardó, perquè «em sento molt terrassenc, i el fet que una entitat de la ciutat reconegui la trajectòria professional i cultural que he anat duent a terme és el millor que et pot passar».
En general, valora que «el premi l’estan enfocant molt en la tasca del dia a dia de les persones, i en aquesta ocasió han coincidit la cultura popular i món coral, la cooperació internacional i la lluita pels drets humans, àmbits diferents però molt ben complementats». Aquest reconeixement del treball quotidià és prou interessant, perquè és la base de tot, «assajar cada dia, anar picant pedra».
A Terrassa, d’altra banda, «hi ha molta gent fent coses, hi ha un teixit social i cultural potent», afirma coincidint amb les altres guardonades. I això, a més, es reconeix també des de fora, assegura. Això, té un costat molt positiu, com mostra la vitalitat de la cultura popular, que «es reforça i renova amb força, fa il·lusió, i conviuen entitats i tradicions antigues amb noves».
Però, a nivell social, «com mostra la feina de la Beta i el Francesc, es veu que hi ha molta feina a fer pels drets humans, en solidaritat, a la mateixa Terrassa molts col·lectius desfavorits i que cal atendre; per tant, hi ha moltes entitats socials i culturals, però també perquè hi ha mota feina a fer».
Sobre la seva feina amb els Ministrils, en Carles assegura que treballen amb forces renovades, ara busquen repertori antic per la fira modernista, música de l’època que cal prepara i adequar als instruments.
En relació a les corals, treballa molt en la Rossinyol (d’adults) i la infantil CuCut, però fa temps es va engegar el Terrassa Ciutat Coral, agrupant la majoria de corals locals, «aglutinar-les totes és difícil, perquè n’hi ha nivells i característiques molt diferents, en espais molt diferents; vam començar amb més de 30, és molta activitat coral des de fa molts anys».
En Carles defensa que surten tantes de noves perquè «la gent necessita cantar, perquè en té ganes de cantar, no perquè sàpiga de l’Anselm Clavé o no, i es reuneixen i canten». Clar que, «amb consciència o no d’això, entren en una tradició d’autoorganització cultural i social». El Centre Excursionista, assenyala, també recupera la seva coral, «històricament l’excursionisme i el cant coral havien anat molt lligats, fer excursions era la diversió del moment, i si sorties cantaves, sempre anaven molt en paral·lel, motles corals provenen del món excursionista».
En aquest punt, tradició i noves tecnologies s’hi troben molt bé. Al menys, és el que sembla apuntar «el bon moment bo de creixement i afiançament actual, en el qual les xarxes socials ajuden molt també, al menys es fan servir molt per entrenar i captar gent; crec que hem sabut donar la volta, aprofitar les eines, però sempre tindrem necessitat de torbar-nos i quan se’n va la llum, sempre poden cantar i tocar un instrument».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari