L’empresa Sehrs, nova adjudicatària del servei de menjadors escolars a Terrassa en aquest curs, ha estat denunciada, la passada setmana, per les 2 delegades de la plantilla egarenca, a l’entorn de 400 treballadores.
D’acord amb el conveni del sector, de Col·lectivitats, i l’Estatut dels Treballadors, les persones elegides pel comitè d’empresa, en representació de les treballadores, no perden la seva condició ni prerrogatives mentre no es realitzin noves eleccions. Essent aquesta la situació en què es troben les treballadores Lluïsa i Carme, la direcció de Sehrs, tot i reconèixer-los parcialment aquesta condició, de representants, els nega una part important de les prerrogatives i drets inherents a la responsabilitat, com són el crèdit horari i la llibertat per visitar els espais de treball per trobar-se i parlar amb les treballadores.
Després de mesos de conversa i negociació (des de juliol de l’any passat), durant els quals l’empresa ha insistit en que respectaria totalment la legislació i obligacions a que està obligada per llei i allò a què es va comprometre en signar el plec de condicions per guanyar el concurs, a la pràctica no ho està fent.
Sehrs, que guanyà el concurs malgrat la denúncia d’altres empreses i entitats concurrents, per suposada «oferta temerària», o sigui preus difícilment creïbles, ve intentant debilitar o anul·lar allò de més important per al col·lectiu de treballadores, la seva representació, la seva veu i principal eina de defensa, en les persones de 2 les delegades. O sigui estaria vulnerant drets fonamentals.
Davant la denúncia i abans d’un eventual judici, ha estat convocat un acte de conciliació pel proper dia 30 de març, on les treballadores esperen que l’empresa entengui, accepti i respecti la llei. Però, com que fins al moment Sehrs no s’ha pronunciat al respecte, aquestes es preparen per anar al judici.
Els problemes, però, no acaben per aquí. Aquest és només el més greu. Cal sumar a la llista la realització de contractes en frau de llei, la retallada arbitrària del plus de responsabilitat de les coordinadores de menjadors, l’elaboració d’un calendari laboral amb qual les treballadores no estan d’acord; sumar també la no realització de substitucions, la intenció anunciada de dividir la plantilla en dos convenis diferents (col·lectivitats i lleure) i tota una sèrie «d’oblits» o «despistes» sobre els quals sempre se’ls ha d’alerta i cridar l’atenció, perquè sinó no se’n adonen, però que sempre afecten al salari i condicions de les treballadores.
Contractes en frau
Els contractes en frau de llei que denuncien les delegades Lluïsa i Carme són els que l’empresa Sehrs està fent signar al personal no fix, un total d’entre 50 i 80 persones. A banda el personal fix (en realitat un contracte dels dits fix discontinu), normalment cada inici de curs demana una xifra variable de personal a més.
Normalment, aquestes treballadores havien signat un contracte dit de «cobertura escolar», o sigui pel curs sencer. Aquest any, la nova i flamant empresa, de la qual des de l’Ajuntament diuen que «tenen molt bona predisposició» i que són «molt dialogants», ha decidit que, tot i que es tracta de treballar tot el curs, els contractes correspondran només al temps lectiu. O sigui, els contractes signats al setembre s’acaben amb l’inici de les vacances de Nadal. S’ha de signar nou contracte després, fins a Setmana Santa, i un tercer fins l’estiu.
El problema, en tot cas, no és només de paperassa i burocràtic; d’aquesta manera, les treballadores afectades perden dies de cotització que retallen la liquidació en finalitzar el contracte, fan més petit l’eventual subsidi d’atur i altres parts del finiquito, així com el còmput global de temps cotitzat en la vida laboral.
La retallada del plus de responsabilitat de les coordinadores de menjador, 32 en total, ha estat tota una sorpresa d’aquest personal en rebre els salaris d’aquest any i constatar que l’increment de salari corresponent a la pujada del conveni no feia créixer la seva nòmina final. En reclamar, l’empresa els ha dit que l’augment de salari és «absorbible» del citat plus de responsabilitat. D’aquesta manera, Sehrs pretén liquidar un plus o complement establert, d’una banda, en el conveni de Col·lectivitats, però que, a més, és dret adquirit per la plantilla de Terrassa, com a mínim des que s’establí l’any 1992.
En aquest punt, la decisió de les treballadores dels menjadors escolars de Terrassa i, al davant, les representants i delegades legítimes, és no deixar passar res. Han viscut altres canvis d’empresa i saben bé que al principi tot són flors i violes; després, més aviat que tard, vénen les retallades. Comencen, a més, a entendre què vol dir allò de «oferta temerària», i ja creuen saber d’on pot venir una part dels diners, al menys, per pagar les centenars de beques gratuïtes que Sehrs es va comprometre a oferir i que li van permetre guanyar el concurs, tot i la temeritat, però amb un ajuntament aparentment molt, o fins i tot massa, disposat a creure’s qualsevol cosa.
Deixa un comentari