A partir del 21 de març, de la mà del Centre d’Estudis Històrics i el Casal de la Dona, s’exposarà aquest projecte de recuperació de memòria històrica que pretén posar en relleu el compromís veïnal, sindical i polític de les dones de Terrassa.
Miquel Gordillo
Efectuar una tasca de recuperació de la memòria històrica de les dones, donat que les memòries personals són imprescindibles i es corre el risc de pèrdua definitiva. Aquesta és la voluntat primera d’una exposició i un material audiovisual que es podrà veure a partir del 21 de març a l’Arxiu Històric del Vallès Occidental, al Carrer Baldrich número 268.
Es tracta d’una feina encetada fa tres anys a través d’entrevistes orals a dones que van ser protagonistes, juntament amb els homes, de la vida social, política i sindical durant els anys de transició, «però que no apareixen mai en cap estudi», explica la Teresa Rodríguez, una de les responsables d’aquest projecte. Aquest ha estat elaborat per una comissió formada per Montse Cardús Rua, diplomada en Magisteri, Mercè Gómez Llobregat, antropòloga, i la mateixa Teresa Rodríguez Herrerías, historiadora i professora de Secundària i Batxillerat a l’INS Torre del Palau. També ha rebut el suport de l’Espai de la Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa.
«El 2014 vam començar a treballar amb la Lourdes Plans – expresidenta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, que va morir l’any passat- , per aprofundir en la història de les dones durant el segle XX. Ho vam fer primer a través dels padrons i, posteriorment, amb història oral, realitzant cinc entrevistes», detalla la Teresa. D’altra banda, l’any 2017 i des del Casal de la Dona, el grup Sabates Vermelles va encetar un altre projecte centrat en el testimoni directe de dones que explicaven la seva vida durant la transició, que es va presentar al Museu de la Ciència i la Tècnica el 14 de març del 2018 i després en alguns centres cívics i instituts. Rodríguez assenyala com «ambdues entitats estàvem interessades a fer recerca sobre les dones de la ciutat, i vam sumar esforços per poder realitzar el projecte que presentem al març».
«Vam continuar pentinant padrons de la dècada dels anys 1910 i 1920», detalla la Teresa, donat que en aquesta exposició «no tractem només la transició, sinó que hi ha dones de totes les edats», especifica. Ara, el resultat de la gran feina realitzada amb les entrevistes, un buidatge de premsa i el mateix arxiu de què disposa el Casal de la Dona, es presentarà el dia 21 de març, amb una exposició formada per 25 plafons, un per a cada dona entrevistada. A banda de l’exposició, amb el material també s’ha fet un vídeo documental elaborat pel Javier Gascón. La Teresa també és l’autora d’un article més extens publicat a la revista d’història Terme, en el qual es contextualitza el treball de totes les entrevistes.
Il·lustracions realitzades per alumnes de 2n de Batxillerat Artístic, INS Torre del Palau:
 |
Martina Galindo Pastor |
 |
Rebel·lió. Joel Jiménez Benítez |
 |
Laura Galindo Martínez |
Tot plegat es tracta de posar de manifest el compromís veïnal, sindical i polític de les dones de Terrassa i veure com era la seva vida quotidiana: la jornada diària, el treball productiu i professional, el treball domèstic i com es repartia, la cura dels altres, el temps dedicat a si mateixa, i la participació social, cultural i política, entre d’altres.
A la vegada, el projecte pretén analitzar les causes que provoquen la invisibilització i les dificultats de les dones en la participació pública i ciutadana. «És important saber com vivien, com treballaven, què feien, no hi havia gairebé cap informació recopilada», en paraules de la Teresa. La historiadora insisteix en el fet que «és fonamental donar a conèixer què passava a Terrassa, des del punt de vista de les dones: tothom coneix el Sastre -Arsenio Fernández, militant comunista del PSUC-, però poca gent coneix la Letícia Díaz Rodríguez, la seva dona, que a més de ser molt activa sindical i políticament, treballava a Torredemer, cuidava les criatures, anava a la presó a veure el seu marit i a portar-li el menjar…». Destaca la historiadora que «hi ha hagut dones molt potents, algunes d’elles molt presents en el moviment veïnal, polític i activista».
El projecte també pretén analitzar les causes que provoquen la invisibilització i les dificultats de les dones en la participació pública.
«Totes les històries de vida són interessants i diverses. Són dones que arriben sobretot d’altres parts de la península per motius econòmics i polítics, i han estat represaliades per totes dues coses», ens diu la Teresa. Afegeix que «Terrassa oferia la possibilitat d’encetar una nova vida, algunes d’elles venien sense estudis, i solien tenir formació autodidàctica. Algunes van estudiar ja de grans, sempre mentre treballaven».
L’exposició es podrà veure a l’Arxiu Històric des del 21 de març fins el 26 d’abril . El vídeo amb el recull de les entrevistes també estarà disponible a les webs del CEHT i el Casal de la Dona, a banda d’una guia didàctica.
Amb l’objectiu de divulgar entre el jovent aquesta memòria de les dones de Terrassa, es convidarà als instituts perquè vinguin a veure l’exposició a l’Arxiu Històric, «sobretot de segon de batxillerat, que són els que tracten directament aquest tema». A més, està previst que de cara el curs vinent els plafons que componen l’exposició puguin romandre també als centres d’ensenyament.
8 de març de 1976, primera jornada de la dona treballadora a la ciutat
Concentració a la Plaça Vella amb motiu de la Primera Jornada de la Dona Treballadora. Font: Diario de Tarrasa, 13 de març de 1976.
Al març de 1976, amb motiu de les jornades dedicades a la Dona Treballadora, diversos col·lectius feministes organitzaren una concentració a la Plaça Vella, on s’hi van aplegar 500 persones. Era la primera jornada reivindicativa de dones, i va comptar amb la intervenció de tres de les representants lluitadores i feministes de la ciutat: Magda Agustí Cortiella, Magda Farrés Buisan i Magda Segura Roig. Les tres «Magdes» van parlar sobre la igualtat laboral, la socialització del servei domèstic i la pàtria potestat dels fills i les filles. També es van llegir adhesions de diferents entitats, partits polítics i associacions de Veïns. En acabar les intervencions, les assistents a l’acte van fer una marxa que va finalitzar a l’Ajuntament.
Deixa un comentari